Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
El planeta blau
Un entre milions Quan es reconeix la immensitat de l’Univers és inevitable un cert sentiment de solitud No veiem a l’abast altres mons comparables al nostre calien tantes especificacions per a fer un model com la Terra que aquest només s’ha produït en aquest Univers amb una parsimònia extrema Però intuïm que si en algun altre lloc hi ha vida com aquí, deu tenir unes característiques d’organització i evolució en les quals ens reconeixeríem Això és el que caldria esperar de la unitat material de l’Univers i de la regularitat d’allò que amb prou feines gosem anomenar lleis, perquè potser només…
Sant Martí de Maçanet de Cabrenys
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, de mur llis, bé que amb la seva part superior ressaltada per una seqüència d’arcuacions cegues, damunt les quals hi ha un fris de dents de serra F Tur L’església de Sant Martí és el temple parroquial del municipi de Maçanet de Cabrenys, situat a 370 m d’altitud, a la confluència de dues valls afluents al riu d’Arnera, que baixen del puig de les Salines i del roc de Frausa, les valls de les rieres d’Ardenya i de Frausa La vila era fortificada, i a la part més alta del nucli antic, a la rodalia de l’església, hi ha…
Arquitectura catalana: de la postguerra al Grup R
El panorama que va quedar després de la Guerra Civil no podia ser més desolador Exiliada l’avantguarda artística, intellectual i arquitectònica, va ressorgir la reacció dels arquitectes catalans més conservadors i academicistes A poc a poc, però, aquest context es va anar transformant, en gran part gràcies a una sèrie d’arquitectes ja madurs Josep Antoni Coderch, Manuel Valls, Joaquim Gili, Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres i d’una sèrie de joves arquitectes com Oriol Bohigas, Josep Martorell i Manuel Ribas i Piera, que van crear i mantenir el Grup R 1951-61 La transformació potenciada…
Elx
Vista aèria d’Elx en direcció migjorn; a primer terme i a l’esquerra, l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Vinalopó, al raiguer o piemont de les serres subbètiques i la coalescència deltaica del Vinalopó i el Segura.
La geografia L’orografia La plana litoral s’eixampla considerablement, fonent el glacis subàrid amb les acumulacions fluvials i maresmes Hi ha un contrast geomòrfic entre la faixa septentrional de serres i turons, molt accidentats, i, a l’altre costat de la isohipsa de 100 m, gairebé rectilínia, plataformes, bassals o fondets i plans Al primer sector dominen els materials mesozoics i terciaris, mentre que l’altre sector engloba terrenys miopliocènics i sobretot quaternaris afectats per la neotectònica, que explica la persistència dels aiguamolls davant un rebliment intens L’esperó oriental de…
Arquitectura civil i urbanisme a l’època imperial
Al final del segle I aC, la fundació de Barcino Barcelona, portada a terme per August en el marc de la reorganització administrativa de les províncies d’ Hispania , culminava pràcticament tota l’estructuració urbana del territori de Catalunya D’altres ciutats romanes ben documentades per les fonts d’època imperial, com és per exemple el cas d’ Ilerda Lleida Gerunda Girona, Dertosa Tortosa, Auso Vic o Iulia Lybica Llívia, hi ha menys informació sobre els orígens Ilerda degué ser fruit de l’evolució de l’antic assentament preromà d’ Iltirta probablement amb una transformació urbanística…
Mare de Déu dels Àngels de Vinganya (Seròs)
Art romànic
Situació Vista general del monestir, format per un conjunt d’edificacions que van del segle XIII al XVIII ECSA-JIRodríguez A poca distància al sud-oest del poble de Seròs hi ha l’antic monestir de Vinganya, format per l’església, el claustre i les edificacions residencials i d’explotació agropecuària Actualment és la seu del Centre d’Arqueologia de Vinganya de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs Mapa 31-16 415 Situació 31TBF821922 S’hi accedeix per la carretera LP-7041 que va de Seròs a la Granja d’Escarp, transcorreguts 2 km JXS-JRG Història Tot i que no es pot afirmar, sembla…
La flora i el poblament vegetal dels deserts i subdeserts càlids
Els orígens i la diversitat de la flora dels deserts i els subdeserts càlids Hom pot demanar-se si existeix, a escala global, una flora específica dels deserts i els subdeserts, i si hi ha uns determinats grups taxonòmics de plantes limitats a aquests ambients, però la realitat és que no La flora dels deserts i els subdeserts és formada per elements certament especialitzats, però procedents de les grans regions florístiques on es troben La multiplicitat dels orígens La flora mediterrània dóna el fonamental del poblament vegetal dels deserts i els subdeserts ‘mediterranis’ Sàhara septentrional…
El gran riu planetari
La fluència de les aigües Pot semblar fora de lloc, en un volum dedicat als sistemes marins i litorals, fer una incursió per la limnologia La limnologia és la ciència que s’ocupa de l’estudi pluridisciplinar de les aigües que flueixen o s’estanquen damunt dels continents anomenades per això epicontinentals, les més conegudes de les quals són les dels rius i els llacs respectivament En el curs d’aquesta obra es tracta d’aquestes aigües epicontinentals dins de cada un dels grans biomes terrestres en els quals s’integren funcionalment, però les aigües epicontinentals són part, a més, d’un…
Formes de comunicació no verbal
Una gestualitat catalana Just a l’inici de la novella La ciutat dels prodigis , Eduardo Mendoza escriu el següent fragment “Als fenicis sic els van seguir els grecs i els laietans El pas dels primers va deixar residus artesanals als segons els devem dos trets distintius de la raça, segons els etnòlegs la tendència dels catalans a inclinar el cap cap a l’esquerra quan fan veure que escolten i la propensió dels homes a criar pèls llargs als orificis nasals” Deixant les ironies i els substrats històrics a part, existeix realment una gestualitat catalana Aquesta és una pregunta que…
Artrosi
Patologia humana
Definició L’ artrosi és una malaltia crònica de les articulacions caracteritzada per la degeneració progressiva del cartílag articular A diferència d’altres afeccions articulars, aquesta no presenta alteracions inflamatòries El cartílag articular és un teixit elàstic i resistent, d’uns 2 mm de gruix, que cobreix els extrems ossis que integren l’articulació La funció del cartílag articular és de protegir aquests extrems ossis del desgast que comporta el fregament degut als moviments Així, esmorteeix, transmet i distribueix les forces que graviten sobre l’articulació En l’artrosi, el cartílag…