Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
Stephen A. Forbes: un llac és una illa
En la concepció de Forbes, un llac és també una illa, un ‘microcosmos’, en una sorprenent anticipació del que seria, anys a venir, el concepte d’ecosistema desenvolupat també en un medi lacustre En realitat, la idea de Forbes és deutora de la ‘biocenosi’, tal com l’havia definida el 1877 Möbius, però aquest és un dels primers textos fundadors de l’ecologia científica d’autor nord-americà i, a més, és l’origen d’una llarga nissaga de treballs limnològics fonamentats en la doctrina de la individualitat dels llacs com a conseqüència de la seva insularitat, és a dir, de ser “illots de vida” La…
George P. Marsh: l'ambivalència del potencial transformador de les societats humanes
L’obra de George Perkins Marsh “ Man and nature ” ‘Home i natura’ manté una sorprenent actualitat en els nostres dies D’una banda, posa de manifest que el deteriorament de la natura es remunta a l’antiguitat més reculada, i avança la idea d’una possible relació entre formes de govern i destrucció del medi D’una altra, és conscient de l’acceleració de les transformacions de la natura com a conseqüència dels avenços tecnològics de la revolució industrial, fins i tot consagra un capítol a l’anticipació dels grans canvis que encara havia de fer possible el potencial de la indústria del seu temps…
Les reserves i els recursos hidràulics als Països Catalans
L’aigua disponible Recursos hídrics bruts dels Països Catalans mesurats en hm 3 /any Roine-Mediterrània, Pirineus Orientals, Ebre, Xúquer, Segura, Garona i Balears Dades elaborades per l’autor En els darrers anys, i partint de les conclusions a les quals s’arriba en els grans estudis hidrogeològics i de recursos hidràulics totals efectuats en el territori per diferents organismes oficials Servei Geològic d’Obres Públiques, Instituto Geológico y Minero, IRYDA, Bureau de Recherches Géologiques et Minières, Comissaries d’Aigües, etc, s’han publicat nombroses dades relatives als…
geologia

Taula dels temps geològics
© Fototeca.cat
Geologia
Ciència que té per objecte l’estudi de la Terra (composició, estructura, història).
L’observació directa té, en geologia, una gran importància el geòleg ha de destriar les causes i les modalitats dels canvis successius, estimar-ne les conseqüències i, particularment, reconstituir la història de la Terra El mètode de recerca, essencialment, no és experimental, sinó més aviat històric Al laboratori són estudiats alguns fenòmens geològics però cal situar-ne els resultats en la perspectiva geològica tenint en compte una multiplicitat d’interaccions i la llarga història de la Terra Una de les dificultats principals de l’experimentació geològica és la impossibilitat de simular el…
atracció local
Transports
Canvi brusc de direcció de les línies isògenes que es produeix a determinats indrets propers a formacions geològiques de certs minerals metàl·lics a causa de l’acció magnètica d’aquests.
L’atracció local ocasiona, a vegades, canvis de força graus en el valor de la declinació magnètica, fet d’un gran interès per als pilots i que per aixó és especificat en els portolans i en les cartes nàutiques Entre altres, són llocs afectats d’atracció local les illes Shetland, la mar Bàltica, Islàndia, la badia d’Odessa i moltes illes volcàniques del Pacífic
La Cadena Ibèrica
A la branca aragonesa de la cadena ibèrica el tret més característic són els plecs i encavalcaments orientats en direcció NW-SE, que afecten el sòcol hercinià i la cobertora mesozoica i terciària Una d’aquestes estructures és l’ anticlinal de Montalbán , al nucli del qual afloren els materials del sòcol hercinià, recobert en ambdós flancs pels materials mesozoics Al flanc SW d’aquest anticlinal les capes es disposen verticalment o arriben a invertir-se, cosa que produeix, doncs, una estructura vergent cap al SW La fotografia, presa entre Montalbán i Castel de Cabra, mostra aquest flanc de l’…
Geologia 2009
Geologia
Del mapa geològic més antic d'Espanya al mapa més complet de la Terra Mapa geològic d’Extremadura i nord d’Andalusia realitzat pel francès Frederic le Play, l’any 1834 © Instituto Geológico y Minero de España IGME Fins fa poc es considerava que el Mapa petrográfico del Reino de Galicia, confeccionat per Guillermo Schulz el 1835, era el primer mapa geològic d'Espanya Tanmateix, Ester Boixereu, geòloga de l'Instituto Geológico y Minero de España IGME, va afirmar en un article publicat al mes de maig al Boletín Geológico y Minero de España que, un any abans, l'enginyer de mines francès Frederic…
conca minera
conca minera de les mines de ferro d’Escaró
© Fototeca.cat
Tecnologia
Jaciment extens o grup de jaciments explotats per diverses mines i que constitueixen una unitat geològica i geogràfica.
Les conques mineres són establertes en relació amb jaciments d’una gran abundància de mineral valuós i sobretot amb una elevada concentració les condicions geològiques de disposició de les capes i les característiques que han de tenir les explotacions, obres complexes, pous, galeries o extracció a cel obert, són també molt importants per a decidir l’establiment de grans explotacions En el cas de minerals importants i de poca difusió, com és ara l’or o l’urani, aquests factors són secundaris, però amb minerals relativament més abundants, com el ferro o el carbó, les explotacions…
sistema expert
Electrònica i informàtica
Sistema basat en la intel·ligència artificial que integra una base de coneixements (conjunt de dades i programes que contenen els coneixements heurístics i factuals corresponents a un camp determinat), un motor d'inferències i les eines necessàries per a solucionar problemes en un camp determinat.
Els sistemes experts són constituïts per programes que modelitzen l’experiència d’un expert, com es ara l’experiència acumulada necessària per a la diagnosi mèdica Les àrees d’aplicació dels sistemes experts són la interpretació de dades químiques, geològiques, etc, la predicció, la diagnosi avaries, malalties, etc, el disseny, la planificació, la gestió, etc Un sistema expert es caracteritza pel fet d’ésser flexible , en el sentit que pot ésser canviat i ampliat fàcilment, i pel fet d’ésser entenedor , en el sentit que pot explicar el contingut de la seva base de coneixements i les seves…
comarca
Geografia
Extensió de territori més reduïda que una regió a la qual donen una certa unitat, entre altres factors, les relacions de veïnatge entre els llocs que la formen, unes certes condicions naturals i la persistència de demarcacions històriques.
La delimitació comarcal pot ésser establerta tenint en compte bé les característiques fisiogràfiques —accentuant la funció dels accidents hidrogràfics i orogràfics o de les característiques geològiques—, bé les demarcacions tradicionals, històriques i jurisdiccionals comarca natural o bé la major afinitat en les activitats socials i econòmiques d’unes poblacions, agrupades en una o en diverses rodalies, i que depenen d’un centre comarcal amb capacitat de serveis la característica essencial d’aquest darrer tipus de demarcació comarcal estructural és la seva aptitud funcional A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina