Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
El Greco
El cavaller de la mà al pit (1578-80), obra d’El Greco (Museu del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut Domínikos Theotokópoulos, pintor castellà d’origen cretenc.
Rebé els primers ensenyaments dels madonneri , pintors d’icones que expressaven repetidament les fórmules rígides de l’art bizantí El 1560 anà a Venècia, on canvià substancialment de direcció Probablement entrà en el taller de Ticià i pogué conèixer la pintura de Tintoretto, Bassano i Schiavone, entre altres el tríptic signat de la Galeria dels Este, a Mòdena, fa veure una certa assimilació de to ticianesc i alhora un allunyament de la maniera bizantina La influència veneciana és palesa en obres d’aquest moment, com Retrat de GBPorta National Gallery, Copenhaguen, Expulsió dels mercaders del…
Francesc Almarche i Vázquez
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Nascut en el si d’una família d’artesans modestos, estudià al Collegi de Sant Josep dels Jesuïtes i, gràcies a una beca del Collegi del Patriarca de Burjassot, començà els estudis eclesiàstics per complaure els seus pares, però finalment cursà filosofia i lletres a València, i es doctorà a Madrid Durant uns quants anys es dedicà a l’ensenyament de la història i el llatí en diversos collegis i acadèmies de la ciutat de València i a l’institut de segon ensenyament, i el 1911 guanyà una oposició al cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Exercí d’arxiver primer a Terol i, més tard, a Castelló…
la Trinitat
Misteri, sovint considerat com a nucli fonamental del cristianisme, segons el qual Déu és alhora Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit.
És a dir, que en Déu hi ha —d’acord amb la formulació tradicional— una natura, o essència, en tres persones persona 3 3 Pare , Fill i Esperit Sant Discernible ja, d’alguna manera, en l’Antic Testament Déu es manifesta mitjançant la seva paraula , en la qual és present, i alhora mitjançant el seu esperit , que fa entendre aquesta paraula, el misteri de la Trinitat s’insinua explícitament —bé que no en termes de doctrina abstracta— en el Nou Testament, en la revelació que el Crist fa de Déu com a Pare que envia el seu Esperit als creients la praxi baptismal, els símbols de la fe —que usen…
Serguíev Possad i el Mont Athos, llocs sants
L’Església Ortodoxa bizantina, organitzada en patriarcats i Esglésies autocèfales, té el seu centre espiritual en el primer patriarcat, en honor dels patriarcats orientals Constantinoble Des de la caiguda de la capital de l’imperi Bizantí en mans dels turcs, el 1453, la seu d’aquest patriarcat, tot i conservar el títol de Constantinoble, ha quedat reduïda a un petit espai al barri del Fanar, a la ciutat d’Istanbul Però el cristianisme ortodox, escampat des de la capital de l’Imperi, té altres centres d’un altíssim significat espiritual Un altre d’aquests centres és el Mont Athos, la Santa…
El progrés de la botànica
Gabinet d’història natural de la família Salvador, sd JB / AF/AHC-JC-RF El segle XVIII va ser un segle especialment important per a la botànica, no tan sols per l’obra que van dur a terme les grans figures europees —al capdavant de les quals hi havia el naturalista suec Carl von Linné 1707-78, que va classificar la flora d’una manera des d’aleshores indiscutible—, sinó perquè el nou món aportava una munió de plantes desconegudes que va acaparar l’atenció dels científics d’arreu L’Espanya illustrada fou el centre de l’activitat que es va generar al voltant d’aquest fet i la institució que més…
Antoni Josep Cabanilles, un il·lustrat valencià
AJ Cabanilles, CTorrents, sd BV-BNPG / GC Els estudis recents sobre el segle XVIII han trencat la imatge unitària que tradicionalment es donava dels intellectuals d’aquell segle i han fet palesa una pluralitat de corrents i uns canvis generacionals molt enriquidors, que permeten de comprendre l’originalitat del botànic Antoni Josep Cabanilles i Palop Nascut a València, el 1745, morí a Madrid, el 1804 Estudià filosofia a la Universitat de València i es doctorà en teologia En aquest període va poder observar la penetració de la filosofia moderna Cabanilles va ser suspès en les oposicions a la…
Ràfols-Casamada
La reflexió sobre l’espai i el color, sobre el paisatge abstracte, també ha conduït l’obra d’Albert Ràfols-Casamada Barcelona, 1923, ja esmentat, i que el 1959 va executar Blau profund , seguit de Gener 61, Homenatge a Schönberg 1962 i Homenatge a Salvat-Papasseit 1963 L’origen, la inspiració i el punt de partida els ha explicat ell mateix « L’any 58 vaig veure una gran exposició a Madrid, amb obres de Newman, Motherwell i Rothko, que em va causar un gran impacte » Ràfols-Casamada, amb la poesia, ha creat imatges mitjançant les paraules, i amb la pintura ha utilitzat el color per ordenar l’…
Antoni Josep Cavanilles i Palop
Historiografia catalana
Botànic, filòsof i teòleg.
Vida i obra Una de les figures més rellevants de la Illustració valenciana, realitzà una important contribució tant als dominis de la botànica, la història natural i la geografia, com a l’erudició històrica i la defensa de la tradició científica espanyola Durant els anys d’estudiant de filosofia i teologia a València i Gandia entrà en contacte amb Gregori Maians i Francesc V Pérez i Baier, els quals exerciren sobre ell una forta influència intellectual vg historiografia de la Illustració Fou a través seu que Teodomiro Caro de Briones, oïdor criminal i més tard civil de l’Audiència de…
Joan Miró i Ferrà

Joan Miró
Josepclopesbosc (cc by-sa 4.0)
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Nasqué al passatge del Crèdit, tocant al carrer de Ferran, en un barri on els oficis antics i les botigues vuitcentistes creen un escenari molt propi del gust per les coses populars i la saviesa artesana Els seus avantpassats eren artesans, però els seus pares l’obligaren a estudiar comerç i a treballar en una adrogueria Amb tot, assistí també a Llotja, on fou deixeble de Pascó i d’Urgell El 1911, una llarga temporada passada a la casa familiar de Mont-roig del Camp, per refer-se d’una malaltia, orientà definitivament la seva vocació Aquell món, aspre i viril, el dels seus…
Jordi

Estàtua eqüestre de sant Jordi, dibuix d’Andreu Aleu i Teixidor
© Fototeca.cat
Cristianisme
Màrtir cristià oriental, martiritzat probablement a Lydda (actualment Lod, Israel), l’antiga Diòspolis dels grecoromans.
La manca de fonts documentals i hagiogràfiques certes ha fet dubtar de la seva existència D’altra banda, els testimoniatges de culte i arqueològics no deixen cap dubte que un màrtir de nom Jordi, anomenat per la seva popularitat el megalomàrtir , era venerat des del segle IV A partir del segle V la literatura s’emparà de la vida desconeguda del sant i en foren fetes diverses passions, apòcrifes i llegendàries, contra les quals es pronuncià el Decret Gelasià del segle VI Segons aquestes, Jordi fou martiritzat el 303, després de mil turments i aventures, a Nicomèdia per això fou anomenat Jordi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina