Resultats de la cerca

Situació Vista de la façana de ponent, on hi ha oberta la porta d’entrada, coberta amb dos arcs de mig punt en gradació F Baltà L’església parroquial de Sant Pere de Palau-sator es troba a l’extrem de migdia de la població, al barri de l’Església, en una situació una mica apartada del petit nucli urbà i fora de les seves muralles Palau-sator presenta una expansió urbana que retrobem en alguna altra vila medieval de la comarca, com la propera de Peratallada un nucli de poblament compacte s’agrupà i es consolidà a l’entorn del castell i fou protegit per un recinte fortificat, mentre que l’…

Situació Sant Sadurní del Pla Vista exterior de l’absis, molt senzill i avui desdibuixat a causa de l’arrebossat que en tapa totalment l’aparell F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Sadurní, dins el terme del castell d’Avinyó, és enfilada a la serra del Morisco, la qual es dreça a la banda ponentina del terme, a frec del territori sallentí i molt a prop de la parròquia de Sant Pere de Serraïma, lloc al qual pertany Long 1°56’02” — Lat 41°50’45” Per anar-hi, doncs, és millor fer-ho per Sallent, prenent una pista que comença, a mà esquerra, davant el cementiri i que, tot passant per una…

El lloc de Naüja, emplaçat a la capçalera del riu Rigat, és esmentat freqüentment en la documentació a partir del segle XI En aquesta època i posteriorment, ja al segle XII, la senyoria de Naüja pertanyia a la nissaga dels Urtx, probablement sorgida de la casa vescomtal de Cerdanya-Conflent, i que havia pres el nom del poble d’Urtx En aquest sentit hi ha una referència que Galceran I d’Urtx, mort vers el 1173, era senyor de Naüja, d’Urtx i d’una part de Jóc D’aquest indret és originari un llinatge anomenat Naüja així, en un document datat el 1177, Arnau Bertran de Torrelles va vendre a Alfons…

Els seus orígens són confusos, i se situen cap al 878 El moment de màxima activitat es pot fixar entre els segles XI i XII, quan serví d’alberg als comtes de Barcelona i de lloc d’assemblea a juristes i legisladors A mitjan segle XIV entrà en decadència, i el 1844 fou exclaustrat Els manuscrits musicals procedents del monestir que s’han conservat són pocs, i la majoria es troben dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó En destaquen el Ms Sant Cugat 3, un leccionari del segle XI que conté les Lamentacions del profeta Jeremies en notació catalana el Sant Cugat 47, un sacramentari…

Situació Vista aèria d’aquesta antiga parròquia rural ECSA - J Todó Església parroquial, centre d’un nucli rural que s’es-tén per la part més al SW del gran terme de Tordera, a una petita altitud sobre la riera de Pineda, localitat aquesta amb la qual manté més afinitats i vinculacions, fins al punt que fou coneguda també com Sant Pere de Pineda Mapa L38-15394 Situació 31TDG733109 L’església es troba en un turonet a 250 m d’altitud sobre la vall de la riera de Pineda o de Riu, per on passa el carni que surt del quilòmetre 677, a l’entrada de Pineda, de la N-II Aquesta carretera o pista,…

Situació Vista de conjunt de l’església des del costat sud-est, després d’haver estat restaurada J Todó-TAVISA L’església de Santa Bàrbara de Pruneres o Santa Bàrbara de Prunera es troba al poble homònim, actualment deshabitat, damunt la serra de Santa Bàrbara, la qual tanca la vall d’Oix pel costat sud-est, al cantó de migjorn del terme, i que domina, pel costat dret, les rieres de Llierca i d’Oix, al sector de la seva confluència Mapa 257M781 Situació 31TDG637807 El lloc on fou edificada l’ermita és, certament, privilegiat Per anar-hi, cal agafar la carretera que va de Castellfollit de la…

Situació Vista de l’interior del temple, totalment desafectat al fons hi és visible una part del mur de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església, propera al mas la Roca, és situada en una vall oberta al peu del serrat de l’Àliga, a la riba esquerra del Llobregat i no gens lluny de la barriada del Gramolar o de la Galera, a la banda ponentina del terme Long 1°53’49” - Lat 41°55’05” S’hi va per la carretera de Manresa a Berga, bé que, en arribar a Navàs, cal desviar-se, a mà dreta, per emprendre la que mena a Gaià, la qual, poc després d’haver-la iniciada, també caldrà deixar per seguir-ne una…

Lluç és un llogaret situat al nord-est de Santa Llocaia, prop del límit amb Er i Sallagosa, al sud del coll de Lluç L’església del lloc havia tingut consideració de parròquia fins a la Revolució Francesa Fou una dependència del monestir de Ripoll L’any 888, el comte Guifré el Pelós, havent edificat el cenobi de Santa Maria de Ripoll, li donà com a dotació, entre altres béns, la villa de Lluç i els seus termes i adjacències Guifré l’havia comprat a un tal Sesenand, que la tenia gràcies a un precepte reial Un precepte del rei carolingi Lotari del 982, donat a precs de Sunifred, abat de Ripoll,…

L’església parroquial del poble del Catllar es troba al bell mig de la vila El lloc del Catllar formava part del terme d’Ullastrell, dit després de Montoliu, segons una escriptura datada l’any 1060, per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis feren donació del puig d’Ullastrell, amb la seva fortalesa, en propi alou, a Bernat Amat de Claramunt i la seva muller Arsenda Posteriorment, el terme i castell del Catllar era integrat dins el territori cedit per Ramon Berenguer I a Ponç de Montoliu l’any 1066 Els Montoliu senyorejaren el Catllar fins a mitjan segle XIV Malgrat tenir…

Situació Arc de mig punt tapiat situat a la base del campanar, aprofitat de l’església romànica, totalment refeta i transformada al segle XVII ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Esteve és al centre del nucli més antic del poble d’Estoer Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 9” N - Long 2° 29’ 12” E Història L’antiga església parroquial de Sant Esteve és esmentada —com ja s’ha dit a l’hora de parlar de la història d’Estoer— amb motiu d’un procés celebrat al gener de l’any 879, on s’enregistraren…