Resultats de la cerca

Estudià dret a Barcelona, i s’especialitzà com a criminalista fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Des de molt jove milità al Partit Republicà Federal i, a vint-i-quatre anys, fou diputat a les Corts Constituents de la Primera República 1873 Primer president del Centre Federalista de Barcelona, diputat provincial i coredactor del Projecte de constitució per a l’estat català 1883, representà diversos districtes catalans a les Corts de Madrid al llarg de legislatures successives Fundà els periòdics El Federalista , La Voz de Cataluña i La Región Catalana , i…

L’obra, planificada en diversos volums, es proposava de ser una evocació dels monuments i dels fets considerats representatius, artísticament i històricament, dels diferents territoris i cultures d’Espanya, segons uns models en què coincideixen l’estudi històric i la mitificació llegendària, a partir del coneixement directe del territori i d’una interpretació plàstica que compagina la fidelitat al detall, l’ambientació romàntica i l’exaltació del pintoresc Al seu torn, esdevingué un model literari en l’àmbit català adoptat, entre d’altres, per Antoni de Bofarull, Adolf Blanch, i, molt…

Teixidor, formà part del partit democràtic i el 1864 féu costat a Castelar a “La Democràcia” “individualistes” enfront de Pi i Margall “socialistes” Després definí un obrerisme cooperativista i politicista des de La Asociación , que fundà el 1866 Principal capdavanter d’aquesta tendència, participà en el congrés obrer català del 1868, en el Centre Federal de Societats Obreres del 1869 i en el congrés obrer espanyol del juny del 1870 En aquest tingué una intervenció molt destacada, però fou vençut pels bakuninistes i els sindicalistes apolítics Passà a encapçalar així, amb…

Fou caixista d’impremta Addicte al Partit Democràtic, participà en la revolució del 1854 i el 1856 fou bandejat a Granada pel capità general de Catalunya, Zapatero Després residí a Madrid, i en 1857-58 fundà amb el mallorquí Ignasi Cervera la societat carbonària El Falansterio, que arribà a tenir uns 80 000 afiliats a tot l’Estat espanyol Poc després fou empresonat, i el 1860 publicà Los misterios del Saladero , on propugnava la reforma del règim penitenciari El 1864 collaborà a La Discusión de Madrid, i juntament amb Robert Robert intentà una entesa entre les fraccions del partit…

A partir de l’aportació ideològica de Locke, Montesquieu i Rousseau sobirania , aparegué molt relacionat inicialment amb el liberalisme Tingué les seves primeres realitzacions pràctiques en els Estats de la Unió Nord-americana i en la Primera República Francesa, i, seguint l’exemple nord-americà, s’estengué durant el segle XIX als nous estats llatinoamericans A França, després de la Revolució Francesa, els republicans començaren a organitzar-se a partir de la Revolució del 1830 i aconseguiren la instauració de la Segona República 1848 Durant el Segon Imperi foren reprimits, però feren…

El daltabaix provocat per la Revolució de Setembre del 1868, la Gloriosa, va obrir les portes a l’eclosió d’un nou ambient collectiu L’elevat nivell de politització i un entusiasme social que s’alimentava de la sensació de provisionalitat van fer sortir a la llum tota mena de propostes de recomposició dels mecanismes d’articulació política, dels sistemes de representació i d’organització de l’Estat Fou en aquest context que, el 18 de maig de 1869, es va fer públic l’anomenat Pacte federal de Tortosa Caricatura de Pi i Margall, “La Flaca”, Barcelona, 9-7-1873 BC Inspirat per…

Aquesta diferenciació té un vessant d’oposició doctrinal al pactisme sinallagmàtic i confederal que Francesc Pi i Margall explicità a Las nacionalidades 1876 Tanmateix, les divergències no es limitaren a aquests temes L’organicisme federal de Figueras –com ha observat Pere Gabriel– fou també una reacció contra l’esquerranisme del republicanisme popular i una afirmació d’Espanya i una defensa d’un estat fort El partit federal orgànic comptà a Catalunya amb una nòmina de collaboradors força significativa Destacaren, en un moment o altre, Gonçal Serraclara, Joan Pla i Mas, Francesc…

Fou fundat per Innocenci López i Bernagosi el 8 de maig de 1870, i amb el títol, suggerit per Valentí Almirall, recordava els disturbis provocats per una lleva de minyons, dos mesos abans, a la vila de Gràcia, durant els quals la campana de la parròquia no cessà de tocar Fou editat durant més de 64 anys 3 403 números, anomenats “batallades” Nascut com a setmanari bilingüe, només emprà el castellà en algun escrit dels primers anys Políticament, primer fou afecte a Pi i Margall, republicà moderat durant la Primera República, i seguidor de Castelar durant la restauració monàrquica…

Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…

Vida i obra Feu estudis de lletres i després de dret, que abandonà per dedicar-se al periodisme i a la política, en les files del republicanisme federal Actiu catalanista des de molt jove, inicià la seva trajectòria com a periodista dins el moviment de la Renaixença, i es vinculà sobretot a les iniciatives de Francesc Pelai Briz fou redactor dels primers anys del Calendari Català 1867 i 1868 i secretari de redacció de la primera època de Lo Gai Saber  1868-69, en què, a més, feu collaboracions literàries remarcables hi traduí Lo cíclop d’Eurípides i Calendau de Mistral També collaborà, entre…