Resultats de la cerca
Es mostren 465 resultats
Valentí Esparó i Giralt
Industrial.
Establert a Barcelona, el 1831 fou un dels accionistes de la fàbrica de filats i teixits Bonaplata, empresa que ell continuà, després de la destrucció de la fàbrica el 1835, en establir-hi una foneria seva el 1839 President de la Comissió de Fàbriques 1838-40, figurà 1840 als comitès paritaris per a conciliar obrers i patrons, on adoptà una posició avançada Es destacà com a proteccionista Un dels promotors de l’Institut Industrial de Catalunya, fou president de la secció de foneria i maquinària Conseller municipal, concebé el projecte de la plaça de Medinaceli, amb la columna Marquet, i…
Joseph Gabler
Música
Orguener alemany.
Començà treballant de fuster ebenista en el taller del seu pare A partir del 1719 ho feu en el d’A Ziegenhorn, a Magúncia, i el 1726 n’assumí la direcció Allí tingué contacte amb mestres orgueners, com ara G Geissel, JAI Will, JJ Dahm, A Onimus i J Onimus Entre els nombrosos orgues monumentals que bastí destaquen especialment el del monestir d’Ochsenhausen 1729-33, amb 49 jocs i 4 manuals, el gran de l’abadia de Weingarten 1737-50, amb 63 jocs i 4 manuals, i el de la Wallfahrtskirche de Memmingen, amb 24 jocs i 3 manuals Morí mentre treballava en l’orgue de la Stadtpfarrskirche…
Gran Museu Egipci
Museu
Institució museística egípcia dedicada íntegrament a l’antic Egipte, inaugurada oficialment el novembre del 2025 a Guiza.
Ocupa 50 hectàrees a uns 2 km a l'W de les piràmides L’edifici, signat per Heneghan Peng Architects Irlanda és un triangle oblic amb murs translúcids d’alabastre, alineats amb les piràmides de Kheops i Micerí Destaca el gran atri on s’exposen estàtues monumentals, com la de Ramsès II que fou la primera peça installada en el museu el 2018, i alberga colleccions íntegres, entre les quals les del tresor de Tutankhamon, que anteriorment es podia veure al Museu Egipci del Caire Incorpora tecnologia avançada de realitat virtual en tot l’espai expositiu El 5 de gener de 2002 es posà la primera…
Uppsala

Vista de la catedral d’Uppsala
© Samir Hadi/imagebank.sweden.se
Ciutat
Capital del län d’Uppsala, Suècia.
Situada a la riba del riu Fyris, que desguassa al llac Melas, s’ha desenvolupat com a centre comercial i industrial Té indústries mecàniques, químiques, tèxtils i del calçat L’antiga Uppsala Gamla fou bisbat cap al 1130 i arquebisbat el 1164 El 1258 la seu metropolitana fou traslladada a un centre comercial, Östra Aros, 4 km al S, que prengué el nom d’Uppsala El 1593 fou seu d’un Concili Nacional que la convertí en el centre religiós del país és la seu del metropolità de l’Església sueca La universitat, fundada el 1477, convertí la ciutat en el centre cultural més important de Suècia El 1620…
Henry Moore
Escultura
Escultor anglès.
Fill d’un miner, treballà com a mestre Fou professor al Royal College of Art de Londres 1926-39 La seva primera exposició fou el 1928 S'interessà per la talla directa, per les obres dels pobles primitius i per l’estètica surrealista i cubista Evolucionà de la figuració a la no-figuració fins a la creació d’una síntesi particular a base d’efectes de perforacions de la massa Creà unes obres monumentals fetes per a grans espais i a ple aire, a base de buits i plens i dotades d’una gran força d’expressió fantàstica Figura jacent 1929, La Mare de Déu i l’Infant església de Saint…
Aspendos
Ciutat de Pamfília, actualment coneguda com Köprülü, Turquia.
Segons la tradició clàssica, Aspendos fou fundada per colons d’Argos liderats per Mopsos entorn de l’any 1000 aC, a l’O del riu Eurimedont actual Köprü i a 16 km del mar Al segle V aC, la ciutat florí gràcies al comerç d’oli, sal i llana i al fet que formava part de la Lliga Dèlica, i era suficientment rica per a encunyar moneda de plata La dominació romana no suposà cap fre a la seva vitalitat comercial, i per això, les seves principals ruïnes corresponen a aquest període arcs monumentals, àgora, basílica, mercat, nimfeus, estadi, etc Les dues restes arqueològiques més ben…
Societat Anònima Editora Aymà
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1944 per Jaume Aymà i Ayala i el seu fill Jaume Aymà i Mayol amb la denominació Aymà editor; transformada en Aymà Societat Limitada, Editors el 1955 i en Aymà, Societat Anònima Editora el 1957 amb l’aportació econòmica de Fèlix Escalas i Fàbregas.
Publicà principalment llibres d’art i d’història de temes catalans El arte modernista catalán , d’Alexandre Cirici, 1951 i llibres infantils i de viatge, en català i castellà En català publicà les colleccions “Guió d’Or” 1947, “Collecció literària Aymà” 1947, “El Club dels Novellistes” 1955, etc, i les primeres obres monumentals després del 1939 Les terres catalanes, 1951, de Pere Blasi Barcelona vista per Dionís Baixeras , 1947 L’art català, 1955-61 L’any 1962 Aymà pare i fill es retiraren de la societat i continuaren llur activitat editorial amb el nom de Delos-Aymà A partir…
Mariano Tafall y Miguel
Música
Compositor, organista i orguener espanyol.
A vint-i-dos anys ja dirigia una banda militar, activitat que abandonà per fer de professor de música a la catedral de Burgos, càrrec que també exercí a partir del 1854 a la de Santiago de Compostella, d’on fou organista i on començà a dedicar-se intensament a l’art de l’orgueneria El 1855 reparà un dels dos orgues monumentals d’aquella seu, i la seva anomenada es difongué per les terres gallegues Home de tarannà molt pràctic, el 1862 ja havia recopilat les seves experiències d’orguener en un tractat de quatre volums, publicat deu anys després amb el títol d' Arte completo del…
Otto Erich Deutsch
Música
Musicòleg austríac.
Estudià literatura i història de l’art a les universitats de Viena i de Graz A partir del 1908 exercí com a crític de "Die Zeit" i poc després entrà com a assistent a l’Institut d’Història de l’Art de la Universitat de Viena, on romangué fins el 1912 Fou llibreter durant uns quants anys i, entre el 1926 i el 1935, bibliotecari de la collecció Anthony van Hoboken, a Viena El 1939 es veié obligat a emigrar a Anglaterra i s’establí a Cambridge El 1947 obtingué la nacionalitat britànica, però quatre anys més tard retornà a Viena S’especialitzà en la música dels autors vienesos i arribà a…
Miquel Blay i Fàbregas
Escultura
Escultor.
De 14 anys a 22 treballà al taller d’estatuària religiosa dels germans Vayreda A Olot, amb el mestre Josep Berga i Boix, adquirí un domini depurat del dibuix i de la tècnica de l’escultura, amb el qual, posat al servei de la seva inspiració i del seu geni, creà un art personalíssim ple de vida i de força expressiva La seva obra marcà una fita en l’evolució artística del país, en una època de decadentisme escultòric acusat Cursà estudis a París i a Roma fins el 1893 El 1894 tornà a París a emprendre la vida professional fins que el 1906 s’establí a Madrid, on bastí conjunts monumentals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina