Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
Les esparassidàcies
Un exemplar mitjà de manetes arrissades Sparassis crispa , una espècie comestible que creix sobretot a la base dels pins, les arrels dels quals ataca l’himeni es troba a la superfície que mira a terra Josep Ribot Són fongs semblants als peus de rata, però sempre lignícoles i amb les ramificacions denses i aplanades, en forma de ventall més o menys ondulat, que només porten himeni a la cara externa El peu de rata reina o manetes arrissades Sparassis crispa forma fructificacions 10-25 × 35 cm molt denses, que fan ramificacions aplanades, arrissades i entrellaçades, primer de color crem i…
clorur de cobalt (II)
Química
Tecnologia
Lamel·les de color blau pàl·lid, obtingudes per acció del clor sobre el metall.
Forma un hexahidrat CoCH 2 O 4 Cl 2 2H 2 O, diclorur de tetraaquocobalt II que cristallitza en el sistema monoclínic i és bastant soluble en aigua Emprat com a indicador d’humitat i d’aigua, en higròmetres, etc
disprosi
Química
Element metàl·lic i nombre atòmic 66, pertanyent a la sèrie dels lantànids, també anomenada de les terres rares.
El nom prové del grec δψσπρόσιτος ‘difícil d’atènyer’ L’element natural, de massa atòmica 162,5, és una barreja de set núclids 156 0,05%, 158 0,09%, 160 2,29%, 161 18,88%, 162 25,53%, 163 24,97% i 164 28,18% Hom en coneix vuit isòtops artificials 150, 151, 153, 157, 159, 165, 165m i 166 És un metall blanquinós, que es fon entre 1475°C i 1500°C, d’un pes específic de 8,45 g/cm 3 , d’un grau d’oxidació +3, i amb el color de l’ió Dy + + + groc pàllid verdós El disprosi, molt rar a l’escorça terrestre, és extret dels minerals de ceri per mitjà de mètodes d’una gran complexitat, el més corrent…
Les clavulinàcies
El peu de rata gris Clavulina cinerea té un aspecte semblant als peus de rata vers ramariàcies, però se’n diferencia pel fet que és més petit i menys carnós, i sobretot pels seus basidis bispòrics, amb dos esterigmes molt corbats És un comestible poc apreciat Manuel Tabarés / SCM Comprenen un sol gènere, Clavulina, de cos fructífer simple o ramificat, amb rames aplanades o crestades amb prominències agudes i nombroses, ben caracteritzat pels basidis, subcilíndrics i només amb dos esterigmes, forts i corbats Comprèn espècies terrícoles, no comestibles El peu de rata gris C cinerea , de 3 a…
Espectre d’acció
Patologia humana
Es denomina espectre d’acció la gamma d’espècies de microorganismes contra els quals actua un determinat antibiòtic Alguns antibiòtics —la majoria dels que es classifiquen com a bactericides— es consideren de petit espectre , o espectre reduït , perquè actuen específicament contra un nombre relativament limitat d’espècies de microorganismes Al contrari, altres antibiòtics, com en general els bacteriostàtics, es consideren d’ espectre ampli , perquè actuen contra una gran varietat de microorganismes Com que l’acció d’un determinat fàrmac antibiòtic només serà efectiva contra un grup concret de…
Falciot negre
El falciot negre Apus apus és, com tots els altres falciots, un ocell fonamentalment volador, i en la seva silueta destaca la forma de falç de les ales, que ha fet que en algunes contrades se l’anomenés falzilla Ateny 15-16 cm A l’exemplar de la fotografia s’observa el color fosc del plomatge i la forma del bec i de l’obertura de la boca, típica d’un insectívor El ballester Apus melba se li assembla força, però, posats junts, aquest es veu molt més gros, car ateny 21 cm de llargada i és de colors més clars, amb les parts inferiors blanques i una franja bruna al coll Jordi Muntaner…
Les Rojales
Al sud de l’Hospitalet de l’Infant i de la platja de les Rojales hi ha un petit tram de costa rocosa encara prou ben conservat Anna Motis Les Rojales 210, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els darrers contraforts de les serres de Vandellòs vers la Mediterrània formen una costa d’erosió, integrada per abundants penyals poc elevats, intercalats amb cales sorrenques molt belles Així i tot, alguns punts del litoral es troben força malmesos, especialment a la zona de la central nuclear de Vandellòs El paisatge vegetal és dominat per comunitats mediterrànies de…
Les hipocastanàcies
Petita família pròpia de les regions temperades de l’hemisferi boreal, comprèn només dos gèneres i unes 15 espècies, totes llenyoses, de fulles palmades i fruits capsulars Visió parcial d’un castanyer d’índia Aesculus hippocastanum , de notables dimensions, en plena floració Noteu les fulles amb nervació palmada, de cinc a set folíols sovint una mica inclinats cap avall, i les inflorescències dretes i còniques, molt elegants Teresa Casasayas / Antoni Farràs El castanyer d’índia Aesculus hippocastanum , originari de la part central de la península Balcànica, es troba plantat als Països…
Les estrofariàcies: foliotes i afins
Aquesta família comprèn diversos gèneres d’agàrics amb l’esporada fosca, sobretot de color violaci, bru violaci, bru porpra, gris bru, violaci negrós o bru ocraci poc viu Dels gèneres que abasta, alguns tenen caràcters que els aproximen a famílies com les cortinariàcies o les bolbiciàcies En general, hi ha des d’espècies molt petites menys d’1 cm fins a molt grans 15-20 cm Gairebé sempre tenen la cutícula filamentosa i, només excepcionalment, tricodèrmica amb els acabaments hifals inflats o claviformes o epitelioide Les espores són sempre llises i porten un porus germinatiu apical, si bé en…
El cap de Salou
El lliri groc Iris pseudacorus , una planta força atraient de les zones humides de la pineda de Vila-seca Oriol Alamany El cap de Salou 29, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquest espai és un deplorable exemple de degradació d’una bella àrea costanera per causa d’un turisme desenvolupista portat a l’extrem Així i tot, encara conserva alguns valors naturals que caldria preservar El cap de Salou, un dels accidents geogràfics més sobresortints de l’anomenada Costa Daurada, és al sud de la ciutat de Tarragona, entre la Pineda i el poble de Salou En l’aspecte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina