Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
Les cimodoceàcies
Una fanerògama marina força freqüent a la Mediterrània i a les costes occidentals d’Àfrica és Cymodocea nodosa , el nom de la qual prové d’una nimfa de les aigües de la mitologia grega Viu en substrats submergits sorrencs o fangosos i a fondàries que poden arribar als 15 m i floreix entre l’abril i el setembre, encara que les flors no són visibles perquè resten dins les beines de les fulles Javier Romero Formen part d’aquesta família cinc gèneres i una quinzena d’espècies de les mars tropicals i subtropicals A les nostres costes es troba Cymodocea nodosa , espècie dioica de rizoma fi, llarg i…
Roques de restes: fòssils i sediments
Totes les roques, justament perquè són el producte d’un procés, duen informació de la seva gènesi Informació física, química i geològica Però també biològica Algunes roques, en efecte, contenen restes d’antics organismes vivents De vegades totes elles en són, fins i tot, una compacta amalgama L’observació de vesícules en una roca juntament amb la presència de cristalls molt petits, tot just incipients, informa d’un origen magmàtic i alhora d’un refredament brusc, molt probablement a l’exterior de l’escorça La presència de cristalls grans i ben formats, en canvi, encaixats els uns amb els…
pol·lini
Botànica
Massa compacta i cerosa de pol·len, constituïda per tot el contingut d’una teca.
La formació de pollinis és típica d’algunes famílies, com la de les orquidàcies o la de les asclepiadàcies
Les potamogetonàcies
Potamogetonàcies 1 Llengua d’oca Potamogeton nodosus a aspecte general x 0,5 b detall d’una flor amb els estams sèssils soldats a les peces del periant x 5 c els quatre aquenis x 5 d detall d’un aqueni x 7 2 Potamogeton pectinatus aspecte general de la planta x 0,5 Eugeni Sierra Formen una família cosmopolita d’herbes que viuen a les aigües, constituïda per unes cent espècies, reunides en un o dos gèneres pels diferents autors Potamogeton , el principal, i Groenlandia , que recull les espècies de fulles oposades Al nostre país se’n coneixen a les aigües dolces i una mica salabroses, i són…
Filogènia i sistemàtica dels espermatòfits
Ens hem referit sovint, en les pàgines precedents, a les gimnospermes i a les angiospermes, els dos grups que clàssicament hom distingeix dins les plantes superiors Les diferències entre les unes i les altres són molt nombroses i transcendentals, de manera que la separació és prou justificada Recordem, entre les característiques de les angiospermes, els primordis seminals tancats dins d’un recipient, el pistil, format per les fulles carpellars l’ovari, de vegades acompanyat d’altres parts de la flor, que es converteix després de la fecundació en un fruit que guarda les llavors la «doble»…
angiospermes

El cicle vital de les angiospermes
Marie Nigot
Botànica
Subdivisió de fanerògames integrada per plantes que presenten els primordis seminals dins un receptacle completament clos, anomenat pistil, format per carpels tancats.
No tenen espermatozoides mòbils com la majoria dels altres vegetals, sinó cèllules espermàtiques mancades de flagels, les quals no poden arribar directament al primordi seminal han de travessar les parets del receptacle clos o pistil mitjançant el tub pollínic De la fusió de les dues cèllules espermàtiques a què cada gra de pollen dóna lloc amb l’ovocèllula i amb el nucli secundari del sac embrional respectivament, i del desenvolupament dels teguments del primordi seminal, resulta una llavor , també closa dins el receptacle i del desenvolupament de les…
Novalis
Literatura alemanya
Pseudònim amb què és conegut Friedrich von Hardenberg, escriptor i poeta romàntic alemany.
Fill d’una família aristocràtica pietista de Turíngia, estudià dret a Jena, on s’entusiasmà amb Schiller i Fichte a Leipzig 1791 entrà en el cercle de FSchlegel deixà la jurisprudència per la mineria i fou inspector de mines a Weissenfels Després de la mort 1797 de la seva promesa, de 15 anys, Sophie von Kühn, entengué l’amor com una força elemental anímica i còsmica i exigí la mort per la força màgica de la consciència, per tal d’unir-se amb l’amada en els àmbits de suprema espiritualitat de l’infinit Creu en la Salvació i en forces còsmiques misterioses, i en el seu idealisme màgic tot…
pinàcies

Pi blanc
© Xevi Varela
Botànica
Família de pinals integrada per arbres o rarament arbusts dioics i quasi sempre perennifolis, amb fulles alternes i aciculars.
Les flors masculines són estrobiliformes i duen a la base catafilles esquamosos llurs estams consten de dos sacs pollínics i d’una bràctea o esquama estaminífera L’aparell femení, interpretat com una inflorescència, és un estròbil o con pseudocàrpic, que en madurar es lignifica, i que consta d’esquames seminíferes, les quals duen dos primordis seminals, i d’esquames tectrius intercalades Les llavors tenen l’episperma lignificat i sovint són alades La pollinització és anemòfila i els grans de pollen són vesiculars Aquesta família té representants des del Juràssic, i actualment consta de prop…
Les lílides
Pertanyent a la família més abundant de lílides, la de les liliàcies, el muguet o lliri de maig Convallaria majalis és força rar a les nostres muntanyes Sol preferir els indrets tarterosos o rocosos calcaris, dins dels boscos o bé en altres ambients ombrívols Ramon M Masalles Fan part de les lílides unes 19 famílies amb unes 25 000 espècies, més de les quatre cinquenes parts de les quals pertanyen a les dues grans famílies de les liliàcies i de les orquidàcies Típicament, posseeixen flors molt vistoses, amb sis tèpals petaloides normalment disposats en dos verticils de tres peces cadascun…
exina
Botànica
Membrana externa del gra de pol·len, gruixuda, molt resistent i sovint amb anfractuositats o relleus.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina