Resultats de la cerca

Vida Fou mestre de capella i organista de les esglésies de Sant Felip Neri, de Gràcia, i de Nostra Senyora de Pompeia Impartí classes a les acadèmies Granados i Vidiella de Barcelona, al Conservatori de Terrassa, del qual exercí la sotsdirecció durant el període en què J Pecanins n’era director, i als Jesuïtes de Sarrià El 1926 fou nomenat director musical a Ràdio Barcelona Fundà i dirigí l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat, entitats que sota la seva direcció assoliren un sòlid prestigi Contribuí també a la formació de l’Acadèmia Ainaud de Barcelona Participà en l’organització del Tercer…

Molt semblants als silens silè i sovint anomenats amb aquest nom, els sàtirs grecs —d’aspecte semianimalesc, amb banyes i cames de boc i amb unglots— eren sensuals, agressius i, fins i tot, vils, i pertanyen a aquell conjunt d’éssers que, en les més diverses mitologies, són considerats com a “dimonis dels boscs” Relacionats amb el culte de Dionís, durant el s V aC, participaven en els seguicis bàquics, i posteriorment foren assimilats, en llur aspecte exterior, al déu Pan L’art grec arcaic els representà barbats, exhibint un fallus enorme, amb fesomia caricatural, tors nu i pilós…

Davanter que substituí Joan Gamper en el Futbol Club Barcelona 1903-12, club amb el qual disputà 145 partits i marcà 172 gols Fou quatre vegades campió de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues d’Espanya 1910, 1912 Dissenyà l’actual escut del club i formà part de la seva directiva 1909-11 Disputà un partit amb la selecció catalana 1910 Juntament amb uns altres dissidents de l’equip blaugrana passà a integrar i fundar el Club Casual 1912-13 Participà en la fundació de clubs com el AC Galeno 1907, integrat per estudiants de l’Hospital Clínic, l’Universitary SC 1909, de la fusió del Club…

Fou deixeble de Claudi Martínez i Imbert en la disciplina de piano, de Lluís Millet en la d’harmonia i de Felip Pedrell Entre el 1900 i el 1907 visqué a París i estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy composició i piano i Abel Decaux orgue Novament a Barcelona, impartí classes d’orgue a l’Orfeó Català i fou nomenat organista de l’església de Nostra Senyora de Pompeia 1909-13 També fou organista de l’Orquestra Pau Casals i inaugurà diversos orgues, com el del monestir de Montserrat 1922 La seva obra compositiva està fortament influïda per l’estètica neoclàssica i també per la música popular…

La capital és Nàpols S’hi distingeix una part muntanyosa Apení meridional i una part plana Terra de Llavor , Campània pròpiament dita, situada al nord de la ciutat de Nàpols El clima és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 19,1°C 11,3°C el mes de gener i 28,6°C el mes de juliol i una pluviositat mitjana de 631 mm anuals Els rius desemboquen a la mar Tirrena Garigliano, Volturno, Sarno i Sele A la costa destaquen, de nord a sud, els golfs de Gaeta, Nàpols i Salern, i les illes d’Ischia, Procida i Capri Els sòls són a la plana, fèrtils, formats per alluvions i cendres volcàniques…

Conegut com el Zamora de l’hoquei , s’inicià a la Reial Societat Esportiva Pompeia 1918-19 com a davanter La temporada següent passà al Reial Club de Polo 1919-28, amb què desenvolupà la seva carrera com a porter i es proclamà cinc vegades campió de Catalunya i quatre d’Espanya Internacional en catorze ocasions, fou olímpic en els Jocs d’Amsterdam 1928 Posteriorment, presidí la Federació Catalana de Hockey 1933-44 i, arran de la fusió d’aquesta amb la de patinatge, dirigí la federació resultant fins el 1952 Juntament amb Joan Antoni Samaranch, organitzà el Campionat d’Europa de Patinatge…

Titulat el 1882 Arquitecte de les famílies més riques de Barcelona, féu el palau Juncadella a la rambla de Catalunya 33 1891, la casa Roger Vidal al carrer d’Ausiàs Marc 61 1891, la de Sebastià Pascual al passeig de Gràcia-Casp 1892, la torre Arnús 1904 al Tibidabo, al cim del qual bastí el Temple Expiatori del Sagrat Cor començat el 1902 i acabat pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal i la casa Garriga Nogués, al carrer de la Diputació 250, que des del 1987 és seu de la Fundació Enciclopèdia Catalana Féu també el collegi de Jesús Maria al passeig de Sant Gervasi 1892, el del carrer de…

Sovint els rituals de les religions de misteris són poc coneguts, car els iniciats estaven obligats al silenci el nom misteri deriva precisament de la paraula grega μύω, ‘estar tancat’, ‘callar’ generalment consistien en la reproducció d’episodis de la vida del déu, de manera que, revivint-los, l’iniciat s’identificava finalment amb el mateix déu Els principals misteris eren els d'Eleusis, les festes sagrades dels Cabirs, celebrades a Samotràcia, els de Cíbele, els d'Isis a Egipte, els de Mitra mitraisme, originaris de Pèrsia, i sobretot els òrfics orfisme Alguns misteris, com els dionisíacs…

Sovint, quan es fa referència a la pintura mural antiga, pensem en la romana Però les troballes arqueològiques dels darrers anys evidencien la presència de pintura mural a Catalunya des de l’època de la colonització grega La influència hellènica, procedent de l’Hèllade i de l’Àsia Menor, és provada en les restes pictòriques anteriors a la conquesta romana de tota la vessant mediterrània Pel que fa a la pintura mural romana, cal establir diversos períodes que evolucionen al mateix temps que la història de Roma Fins al segle II aC, la influència grega fou palesa en les restes pictòriques de la…

Vida A partir del 1904 feu estades a Europa, sobretot a París Bon dibuixant, exposà els seus paisatges urbans en diverses sales barcelonines S’incorporà al taller de l’escenògraf Salvador Alarma i realitzà escenografies per al cinema, com les de Terra baixa 1907, Fructuós Gelabert i Guzmán el Bueno 1909, F Gelabert i Enric Giménez El 1914 començà a collaborar amb Adrià Gual amb l’escenografia dels films de la Barcinógrafo El alcalde de Zalamea , Misterio de dolor , Fridolín , La gitanilla , Los cabellos blancos , Linito por el toreo i Un drama de amor i també amb obres teatrals El 1915 obrí…