Resultats de la cerca

El castell de Falgons, situat a poca distància de l’església parroquial de Sant Vicenç de Falgons, és al vessant oriental de la serra de Falgons, a uns 5 km del cap del municipi Els orígens són confusos i embolicats amb la llegenda de l’origen dels Cartellà Precisament al començament del segle XII, quan els Cartellà ja posseïen el castell, surten a la història amb Pere Galceran I de Cartellà 1208-36 El seu hereu Galceran V, inicia la branca dels Cartellà-Falgons o Cartellà residents a Falgons, casal que el 1251 pertanyia a la jurisdicció del castell de Finestres Els Cartellà…

Ambdues serres s’uneixen al port de Confrides 983 m, a l’extrem occidental del terme, on s’inicia, vers l’est, la vall de Confrides , capçalera del riu de Guadalest vers l’oest del port s’inicia la vall de Penàguila Més del 80% del territori és ocupat per alzinars, matollars i pasturatges, en part de propietat comunal L’agricultura és predominantment de secà cereals, ametllers, en expansió, olivera i garrofers El regadiu hortalisses i arbres fruiters, que aprofita l’aigua de fonts, es limita a unes desenes d’hectàrees Els darrers anys, la població ha experimentat una disminució important La…

En el lloc, al segle XIII, ja s’hi bastí un santuari marià, que el 1655 fou cedit als augustinians, quan vingué a predicar-hi fra Josep Simon, visitador d’aquest orde Hom començà de seguida a bastir-hi el monestir i una nova església Vers el 1773 foren reedificats segons el gust barroc neoclàssic El retaule de l’altar major era obra de fra Camats, augustinià nascut a Sanaüja Els augustinians del Pla posseïen també l’heretat de Combelles, al SE, no gaire lluny del convent hi edificaren una casa i una capella El santuari és un edifici de planta rectangular A la façana principal…

L’església parroquial de la Sentiu apareix documentada a la segona meitat del segle XII concretament en una carta enviada pel papa Alexandre III des de Montpeller, el 13 d’agost de 1165, per la qual encarregà a Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, que obligués l’ardiaca Arnau a restituir, abans de trenta dies, la meitat de les primícies de l’ ecclesie de Sentiz , sostretes per aquest contra justícia, i reclamades per Guillem, prior de la Seu d’Urgell Poc després, el 1180, el mateix prior Guillem, amb el beneplàcit del bisbe Arnau de Preixens, donà a Guillem Ponç l’església de Sancti…

A llevant de Florejacs, vers Guissona, hi ha la partida de Valltallada o Vantalada, que té els seus orígens en un castell homònim, del qual ara ja no es conseva cap vestigi El lloc de Valltallada és esmentat per primera vegada en un judici celebrat a Guissona l’any 1024, pel qual el bisbe Ermengol d’Urgell reclamà a Guillem de Lavansa les terres del terme de Guissona que li havia usurpat injustament en la delimitació del terme de Guissona s’indica que a tramuntana afrontava, entre altres indrets, amb vallis Dalada Pocs anys després ja apareix en la documentació el castell de l’indret, quan l’…

Els minsos vestigis del castell de Penallonga, conegut popularment com “el Castellot”, són situats en un turó proper a la carretera entre Perafort i els Pallaresos, a la partida del Comellar D’aquesta fortalesa, inclosa en època medieval dins el territori del Codony-Montoliu, tan sols s’han localitzat notícies documentals tardanes Una primera menció data de l’any 1391, quan consta que fou venut pel rei Joan I a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, juntament amb alguns drets reials sobre viles i llocs camptarragonins, per una quantitat total de 17 000 florins d’or d’Aragó L’any 1411, Arnau de…

Casa forta o domus medieval del terme de Montpalau i del municipi de Pineda, situada en un petit serrat a l’interior del terme i vers el turó de Montpalau El seu nom deriva d’ Amindola o Amigdola , topònim que trobem els anys 984 i 1109 Els seus amos, els aloers i cavallers cognomenats Menola, formen una dinastia ben documentada des del segle XII, que fan donacions al veí priorat de Roca-rossa 1177 i 1214 o bé adquireixen un vuitè del delme de Sant Esteve de Tordera 1279 Ben aviat els trobem vinculats als Cabrera, senyors de Montpalau, al moment d’establir el mercat i la carta de poblament de…

Eren anomenats també, en un origen, prohoms Especialment al País Valencià, hom aplicà també el nom de ciutadà als burgesos de les viles a la vila de Perpinyà, el 1700, incorporat el Rosselló a França, la tradicional denominació de burgès burgès honrat fou substituïda, a causa del diferent sentit del mot bourgeois en francès, per la de ciutadà citoyen noble La denominació de ciutadà honrat es generalitzà a partir del segle XIV com a específica de l’estament ciutadà, parallelament a la de burgès honrat, i integrava el braç reial Els ciutadans honrats posseïen generalment propietats…

Oms és una de les viles més antigues del Rosselló Se’n tenen referències documentals des del final del segle IX El fidel Esteve i la seva esposa Anna neta del comte Berà de Barcelona i Rasés posseïen béns a Oms “in villa Ulmis” , propietats que foren confirmades per un precepte de Carles el Simple l’any 899 Al segle X, Ansemund i la seva esposa Quíxol, senyors de Cameles i avis del primer vescomte de Castellnou hi tenien també béns alodials, que van cedir l’any 941 als seus set fills El 1017 Bernat Tallaferro, comte de Besalú, donà a l’església de Sant Miquel de Besalú, novament…

És essencialment popular i religiós Molts monuments antics commemoren les llegendes populars i el record dels primers sants Les esglésies i els calvaris han estat sovint construïts per la gent del poble Cal esmentar les esglésies i els annexos de Pleiben Pleyben, Rosgo Roscoff, Sant Tegoneg Saint-Thégonnec, del Renaixement, i de Lokeltaz Saint-Gildas de Rhuis, romànica Els castells no són mai grandiosos, però tenen proporcions encertades, que demostren l’habilitat tècnica dels constructors bretons castell de Kerjean Alguns d’aquests castells Tonkedeg, Suscinio, Foujera eren places fortes Els…