Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
Ràbia
Patologia humana
Definició La ràbia , o hidrofòbia és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric que pot afectar tant l’home com diversos mamífers i causar lesions en el sistema nerviós central que, sense el tractament oportú, gairebé sempre provoquen la mort Causes L’ agent etiològic és el virus de la ràbia , un virus ARN de la família dels Rhabdoviridae , de forma ovalada, la grandària del qual oscilla entre els 60 i els 400 nm de diàmetre L’ hàbitat natural del virus de la ràbia és l’organisme de les persones i els animals infectats, entre els quals pràcticament s’inclouen tots els mamífers, però de…
Les molses o briates
Estructura del gametòfit i de l’esporófit d’una molsa 1 Individu amb gametòfit a/b/c i esporòfit d/e a rizoides b fillidis b’ fillidis perigonials, b" fillidis periquecials c caliptra d seta e càpsula e’ columella 2 Detall de la càpsula a apòfisi b opercle c columella d peristoma e anell f espores 3 Secció transversal d’un fillidi J Nuet i Badia La classe de les molses o briates és, de molt, la més ampla dels briòfits Les molses conegudes al món s’han estimat en uns 680 gèneres i 15 000 espècies als Països Catalans n’existeixen, segons els coneixements actuals 1984, 163 gèneres i 534…
Els aiguamolls de l’Alt Empordà
Imatge hivernal de la llacuna de la Massona, amb el fons de les muntanyes de la Garrotxa i el Ripollès Oriol Alamany Els Aiguamolls de l'Alt Empordà 14, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situats a l’extrem oriental de la plana empordanesa, els aiguamolls de l’Alt Empordà constitueixen la segona zona humida en importància del Principat Tot i la seva considerable extensió, l’àrea actual és tan sols una petita resta del que en altre temps fou una molt vasta zona marjalenca que s’estenia per gairebé tota la part baixa de l’Empordà, envoltant el massís del Montgrí…
Zoologia 2011
Zoologia
Els elefants africans A partir de l’estudi de l’ADN mitocondrial i nuclear s’ha demostrat que existeixen dues espècies d’elefants africans © Fototecacat Ja fa unes quantes dècades que s’estudia si tots els elefants africans pertanyen a la mateixa espècie o, contràriament, a dues de diferents Sembla que, finalment, la segona hipòtesi és la vàlida Per mitjà d’uns estudis fets a partir de mostres d’ADN mitocondrial i ADN nuclear més important perquè permet conèixer informació genètica completa tant de l’ascendència materna, que ja s’obtenia a partir de l’ADN mitocondrial, com de la paterna, que…
Els coleòpters: escarabats
Les peces bucals mastegadores, típiques dels coleòpters, són ben visibles en el cap d’aquesta saperda Saperda carcharias , un banyarriquer que ataca els xops o pollancres debilitats les femelles, amb les mandíbules, fan incisions a l’escorça d’aquests arbres i hi dipositen un o dos ous Les larves que en neixen s’alimenten dels teixits vegetals, cosa que les mena a fer galeries cada cop més profundes en el tronc afectat Rafael Campillo Els coleòpters o escarabats constitueixen el grup d’insectes més diversificat i més nombrós Actualment, hom en coneix més de 350 000 espècies, que viuen en els…
La micota, la flora i el poblament vegetal de la tundra
Els tipus biològics “La tundra és un bosc sense arbres”, diu un aforisme rus Un aforisme encertat perquè posa de relleu la similitud fisiognòmica entre la tundra i el sotabosc dels boscos boreals Arbustos nans nabius i gerderes i un dens estrat de molses i líquens són trets comuns prou significatius Els líquens Juntament amb els briòfits, els líquens són components indefectibles dels paisatges de la tundra Els líquens de la tundra mostren una sorprenent diversitat d’espècies, sobretot si es pensa en les severes condicions climàtiques en què s’han de desenvolupar A la tundra de la península de…
Els tricòpters: frigànies
Característiques generals dels tricòpters Tricòpter adult del gènere Lepidostoma Noteu l’aparença típica d’aquests insectes, que els ve donada principalment per la manera de parar-se amb les antenes esteses endavant Les larves d’aquest gènere viuen als rius i a les superfícies higropètriques Amador Viñolas Els tricòpters són insectes holometàbols, que tenen fases de larva i de pupa aquàtiques tret d’una sola excepció Els adults són voladors, i solen veure’s al capvespre i a l’alba En vol poden confondre’s amb petites papallones de colors terrosos, ja que tenen les ales recobertes d’abundants…
Gelida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, a la vall baixa de l’Anoia, riu que forma l’estret de Gelida a la sortida de la comarca.
Situació i presentació El municipi de Gelida és situat a llevant de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Baix Llobregat Amb una extensió de 26,71 km 2 , limita al N amb Sant Llorenç d’Hortons i amb Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, a l’E amb Castellví de Rosanes i Corbera de Llobregat i al SE amb Cervelló, tots tres municipis del Baix Llobregat Al S és envoltat pel terme de Subirats i, a l’W, en una petita franja limita amb Sant Sadurní d’Anoia El municipi comprèn, a part el poble de Gelida, cap de municipi, els barris de les Cases Noves, el Puig, Sant Salvador de la Calçada, la…
Els briòfits: molses
En entrar en el món de les molses i de les hepàtiques, prenem contacte amb una colla de plantes que ens són més o menys familiars i que, poc o molt, ja formen part de les nostres vivències d’observadors de la natura fora de l’ambient aquàtic N’hem vist sobre els troncs vells, entapissant el sòl dels boscos o els talussos ombrívols, i fins i tot als sòls denudats o a les teulades Són més abundants als llocs humits i poc assolellats, i fins i tot n’hi ha dins l’aigua, però també en podem veure en llocs bastant secs I és que els briòfits s’integren ja típicament al paisatge vegetal terrestre,…
Els diplurs
Característiques de grup Els diplurs són insectes despigmentats que viuen sota terra, entre la molsa i la fullaraca, en hàbitats molt variats però sempre hipogeus, i requereixen un cert grau d’humitat Són àmpliament distribuïts per tot el món Tenen el cos allargat, proveït a la part terminal de dos cercs, i de mides compreses entre els 3 mm i els 5 cm, si bé generalment no ultrapassen els 6 mm Durant molt de temps foren considerats com a tisanurs, però el fet de tenir les peces bucals amagades entognàtia i la manca de paracerc terminal al cos, ha portat a considerar-los com un grup a part…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina