Resultats de la cerca

Situació Vista d’aquesta fortalesa d’origen andalusí, amb els vestigis de la torre de planta rectangular, situada a la part nord-est ECSA - J Bolòs A l’est de Tamarit de Llitera, al cim d’un tossal, hi ha les restes d’una fortificació És situada gairebé a mig camí entre els castells de Tamarit i d’Albelda, i també, com aquests, és al límit dels contraforts meridionals de la serra de la Gessa i davant de la plana de la baixa Llitera Mapa 31-13 326 Situació 31TBG877383 A 1,5 km de Tamarit, seguint la carretera d’Albelda, en un petit revolt, surt una pista a mà esquerra que porta fins al peu de…

El naturalista anglès Philip Barker Webb 1793-1854 estava fascinat per aquelles illes Els trobava totes les gràcies Per això es determinà a dotar-les d’un apellatiu comú prou elegant, que reflectís l’admiració que sentia per tanta bellesa i harmonia Decidí de rescatar l’antiga denominació d’Illes Afortunades amb què ja figuraven als tractats clàssics Macaronèsia de “makaros”, que significa ‘feliç’, i “nesia”, que vol dir ‘illes’ A partir d’aleshores, les Canàries començaren a aparèixer als llibres naturalistes sota aquesta segona denominació recuperada, una apellació destinada a fer fortuna…

Probablement, la primera indicació d’abast mundial sobre el fet que la nostra espècie estava afectant de manera notable l’entorn viu va ser el llibre Silent Spring , de Rachel Carson 1962, que denunciava de manera poètica i colpidora els efectes dels plaguicides, en concret del DDT, sobre la fauna silvestre Aquest va ser el veritable desllorigador del sentiment conservacionista, primer als Estats Units, i després arreu del món, per bé que hi ha insignes precursors, des de Humboldt fins a Thoreau, passant per cabdills indis i escriptors naturalistes europeus Com s’ha esmentat en presentar la…

Totes les roques, justament perquè són el producte d’un procés, duen informació de la seva gènesi Informació física, química i geològica Però també biològica Algunes roques, en efecte, contenen restes d’antics organismes vivents De vegades totes elles en són, fins i tot, una compacta amalgama L’observació de vesícules en una roca juntament amb la presència de cristalls molt petits, tot just incipients, informa d’un origen magmàtic i alhora d’un refredament brusc, molt probablement a l’exterior de l’escorça La presència de cristalls grans i ben formats, en canvi, encaixats els uns amb els…

Si bé no ha estat mai capital política, és el centre espiritual de l’islam Ultra haver-hi nascut el seu profeta, Mahoma, la Ka’ba, on han d’orientar-se els musulmans en pregar, determina el seu caràcter sagrat Fa 14 segles que a l’àrea considerada ḥaram , assenyalada per dues pedres i reservada exclusivament als fidels, hi tenen lloc els principals ritus del pelegrinatge que constitueix el cinquè pilar de l’islam La població 1614800 habitants l’any 2003 s’incrementa uns 2500000 pelegrins del 7 al 12 del mes de ḏū l-ḥiğğa , que és el darrer del calendari islàmic El pelegrí ha d’estar en estat…

Allegoria de la proclamació de la Primera República, “La Flaca”, Barcelona, 6-3-1873 BC Com totes les cultures polítiques modernes que intenten articular-se en moviments d’opinió, la democràcia i el republicanisme van tendir a fer, al llarg del segle XIX, un procés de selecció dels materials que els facilitava el passat, a construir, a partir d’una herència de referents compartits amb el conjunt de la societat on es movien, una genealogia pròpia que fes les funcions de tradició legitimadora de les seves particulars aspiracions La literatura de canya i cordill, la novella de fulletó conreada…

La geografia Cap de comarca, Prats de Lluçanès És una plataforma terciària estructural inclinada de NNE 900-1000 m alt a SSW 450-550 L’elevació dels materials eocènics de l’extrem septentrional és deguda a l’enllaç amb els primers plecs subpirinencs que clouen el Ripollès per migjorn Però ràpidament apareix recobert per l’Oligocè tot l’interfluvi del Lluçanès i el Moianès, entre la vall del Llobregat i les del Ter i el Congost El límit de llevant entre el Lluçanès i aquestes darreres, que constitueixen la plana de Vic, és precisament el contacte entre aquest Eligocè i l’Eocè descobert de la…

Entre els rius Millars i Xúquer, coincidint pràcticament amb el domini de la màquia litoral, es disposen les baixes cotes del territori mediovalentí És la continuació de les planes litorals catalanídiques, però amb un rerapaís organitzat altrament pels relleus ibèrics, les darreres digitacions del qual atenyen aquestes terres baixes litorals Ultra pels nítids límits que suposen el Millars i el Xúquer al N i al S, i el mar a l’E, el territori queda desllindat a l’W per la isohipsa 200-300 m aproximadament al NW, la Serra d’Espadà eleva la cota termenejadora El territori comprèn les comarques…

La geografia física El territori de Letònia és format per una plana, amb turons a l’E i a l’W El clima és entre marítim i continental la temperatura mitjana pel juliol és de 16-18 °C El 52% dels sòls són de podzol Prop d’un 70% dels terrenys agrícoles són extremament humitejats, per la qual cosa s’hi porten a terme treballs de bonificació La xarxa hidrogràfica, amb un total de 38000 km de longitud, pertany a la conca de la mar Bàltica els rius més importants són el Daugava Dvina Occidental, el Lielupe, el Venta i el Gauja Hi ha uns 3200 llacs, la majoria d’origen glacial, que ocupen l’1,5%…

El garbí, un dels cims més populars de la serra de la Calderona, vist des de Segart Rafael Paulo La serra de la Calderona 16, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra de la Calderona, una de les darreres prolongacions del Sistema Ibèric, s’alça al nord de la comarca de l’Horta, formant una serralada d’aguts pics, que van perdent altura a mesura que s’acosten a la mar Des de sempre, ha estat una de les serres més estimades pels valencians, perquè és molt a prop de la ciutat de València, i el seu relleu, en general, és fàcilment accessible, sense importants desnivells,…