Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
Ceràmica andalusina de Tortosa
Art romànic
Introducció Peça de terra cuita, probablement una nina, del segle XI ECSA - J Colomé La ceràmica islàmica de la ciutat de Tortosa constitueix un dels conjunts més representatius dels vestigis de la civilització andalusina durant la seva presència a les terres de l’Ebre El procés del seu estudi es va iniciar fa ja alguns anys amb els treballs d’investigació arqueològica que es realitzaren per a conèixer el traçat urbà medieval de la ciutat La següent exposició correspon als diferents tipus ceràmics identificats en els estudis realitzats a l’excavació arqueològica de la plaça de Sant Jaume…
L’avenç de la comunicació científica
Pèndol de Foucault, Museu de la Ciència de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, sd Una de les característiques de la difusió pública de la ciència arreu del món els anys vuitanta i noranta va ser l’augment de l’espai dedicat pels mitjans de comunicació a la informació científica Als Països Catalans, malgrat les diferències territorials, aquest augment de l’atenció per la ciència també va ser destacable A partir dels anys vuitanta s’inicià la publicació de seccions o suplements científics en diversos diaris També s’introduí la primera assignatura de periodisme científic en una facultat…
Jaciment de la Fabregada (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Zona industrial del jaciment on s’aprecien dos estrats ben diferenciats El primer correspon a la disgregació dels òxids de ferro, de color vermellós, i el segon, més negre i en primer pla, conté fragments de carbons M Sancho El jaciment es troba situat en el coll de Fabregada, punt de divisió d’aigües entre les conques de la Noguera Pallaresa i de la Noguera Ribargoçana, en la vall i el municipi de Sant Esteve de la Sarga Al sud limita amb la serra del Montsec d’Ares, amb una alçada màxima en el cim del Santalís de 1 678 m, la qual representa una veritable muralla natural que separa…
La descoberta d’Ildefons Cerdà. 1859-1994-2006
El model de ciutat ideat, vers els anys 1854-59, per Ildefons Cerdà i Sunyer Centelles, 1815 – Santander, 1876 enginyer de camins, economista, demògraf i polític, per a construir una Nova Ciutat, o Eixample, just al costat d’una ciutat port bimillenària, emmurallada i militaritzada Barcelona, la Bàrcino romana, ha tardat 150 anys a ser reconegut pels urbanistes, els acadèmics i els responsables polítics del món occidental Aquest reconeixement, però, ha situat l’aportació de Cerdà entre els grans models urbanístics de tots els temps El model Cerdà combina, i ho sap fer d’una manera admirable,…
Cotlliure
Vista aèria del port de Cotlliure
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló.
Situat a la façana marítima de la Marenda, des de la desembocadura del torrent Ravener, el curs del qual forma el límit amb el terme d’Argelers, fins a la cala de la Valleta al centre s’obre el port natural, a la desembocadura de la riera del Dui, que davalla del coll de Molló i del pic de Tallaferro El sector meridional del terme és al vessant septentrional de la serra de l’Albera la torre de Madaloc, a 665 m alt, és termenal amb el terme de Banyuls La zona muntanyosa és, en part, coberta de suredes el suro havia estat objecte d’una activitat tapera local i de boscs d’alzines i castanyers i…
El turisme a Mallorca
El turisme a les illes Balears fins el 1960 Mallorca va començar a estar present en les rutes estiuenques de les classes burgeses europees en iniciar-se el segle XX, i les estades dels turistes van assolir una relativa importància en l’economia de l’illa després de la Primera Guerra Mundial En aquells anys, Mallorca rebia dues menes de visitants, els que arribaven per fer una estada a l’illa i aquells altres que realitzaven un creuer per la Mediterrània i que tan sols fondejaven al port de Palma Tot i que la repercussió econòmica dels uns i els altres era ben distinta, la…
Les muralles de Girona
Art gòtic
Les riuades i els setges han estat una constant en la història de Girona des de l’antiguitat fins a temps ben recents Per aquesta raó, les defenses per a fer front a les unes i els altres van ocupar durant la baixa edat mitjana l’atenció preferent dels jurats de la ciutat, per iniciativa pròpia o a conseqüència d’una demanda reial Els repetits setges –només durant la guerra civil de 1462-72 va patir-ne quatre– s’expliquen per la situació estratègica de la ciutat, que actuava de “clau de pas” del Principat, en un indret per on era obligat de passar resseguint l’antiga Via Augusta, després camí…
La política pitiüsa
La societat pitiüsa del tombant del segle XX està marcada per una tendència irrefrenable cap al monocultiu econòmic El sector serveis, és a dir, l’oferta turística i l’ampla gamma d’oferta complementària, ocupen aproximadament el 82% de l’activitat econòmica insular, per sobre de la mitjana balear Durant la dècada dels noranta es consolidà el caràcter altament estacional del turisme, que es concentra els mesos de juliol i agost, tot i els esforços dels responsables polítics per introduir propostes desestacionalitzadores Una de les característiques fonamentals de l’oferta…
La transformació de les ciutats
El context València, BEspinalt, 1786-89 BC El segle XVIII representa per a la majoria de regions europees una clara inflexió històrica en descabdellar-se una sèrie de transformacions que comportaren la fi de l’antic règim A Catalunya la consciència sobre la singularitat d’aquest segle va ser particularment viva D’una banda, la centúria s’inicià amb una discontinuïtat institucional i política dramàtica, un canvi clau després d’una llarga etapa de permanència, amb agudes repercussions sobre el món urbà De l’altra, finalitzà amb un creixement sense precedents, força general a les diverses…
Arquitectura civil i urbanisme a Catalunya a l’època romana
Arquitectura civil i urbanisme als inicis de la romanització Aquesta llarga fase de la història de Catalunya que s’anomena època romana és un període especialment creatiu en els camps de l’urbanisme i de l’arquitectura Va ser aleshores quan Catalunya entrà de ple en la societat urbana i quan molts dels nuclis urbans actuals iniciaren la seva història De fet, quan s’analitza l’urbanisme d’aquest període s’historien els orígens de les ciutats més importants que havien d’assumir durant els segles següents el màxim protagonisme en la vertebració del país I en aquestes ciutats, l’arquitectura hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina