Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
Santa Maria del Camí (la Garriga)
Art romànic
Situació Capella romànica d’un antic hospital de camí ral, vista des de l’angle sud-est M Anglada L’ermita és a l’extrem sud-est del mas Terrers, que es troba a l’extrem de migjorn de la Garriga, al costat de la riera de Samalús, poc abans que desguassi al riu Congost Mapa L37-14364 Situació 31TDG406137 S’hi entra per un trencall a mà dreta vers ponent que es troba a uns 200 m de la sortida de la Garriga vers migjorn o cap a Granollers MAB Història Les notícies sobre la història de Santa Maria del Camí comencen al segle X Segons alguns indicis el 921 es fundà en aquest lloc un nucli monàstic…
fur
Història
Dret
Norma jurídica d’origen consuetudinari o per concessió sobirana que recull el dret vigent en una localitat o territori.
Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al s X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al s XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de Castella, tingué, als…
Santa Justa i Santa Rufina de Barbastre
Monestir
Monestir visigòtic situat a la riba del Cinca, prop de Barbastre (Aragó), que segons els antics cronistes (Zurita) fou destruït en la primera invasió dels àrabs.
Hom ha dit també que fou un refugi de monjos de Sant Victorià durant la invasió àrab
Poblat del Bovalar (Seròs)
Planta d’aquest important assentament, amb indicació dels indrets on es van localitzar sepultures, sitges, monedes i objectes de bronze P de Palol Aquest poblat és situat a Seròs Segrià, a 23 km de Lleida, sobre el marge dret del Segre, a 120 m sobre el nivell del riu, poc abans que hi desemboqui el Cinca És un poblat de temps visigòtics tardans, dels segles VII i VIII, construït al costat d’un temple de planta basilical, de 26 per 12 m, envoltat d’una necròpoli El que es conserva del conjunt fa 60 m N-S per 40 m E-W L’indret del Bovalar fou cap de pont durant la Guerra Civil Espanyola i per…
concilis de Toledo
Conjunt de divuit sínodes eclesiàstics celebrats (400-702) a Toledo per tal de deliberar sobre qüestions disciplinàries, litúrgiques i, sovint, doctrinals.
Les actes s’han conservat a la Collecció Canònica Hispana De caràcter provincial, a partir del tercer 589, a semblança dels grans concilis ecumènics de l’imperi Bizantí, esdevingueren assemblees de direcció i de govern del regne visigòtic, convocades pel rei i presidides pel metropolità més antic o de més prestigi El més important fou el tercer, reunit per consell de Leandre de Sevilla, on RecaredI abjurà l’arianisme i fou segellada la fusió del poble hispanoromà i el got Sovint, com el setè 646, el vuitè 653, el novè 655, el desè 656, el dotzè 681, el setzè 693, el dissetè 694 i el divuitè…
comtat de Berga
![](/sites/default/files/media/FOTO/BERGA_COMTAT.jpg)
Comtat de Berga
© fototeca.cat
Història
Territori regit per un comte, que comprenia, aproximadament, la comarca actual del Berguedà (tret de la vall de Lillet).
El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat L’expansió natural del comtat de Cerdanya feu que aquest traspassés molt aviat, al començament del s IX, la barrera muntanyosa del Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i el Mogrony a mesura que avançava l’obra de recuperació aparegué en la documentació el pagus de Berga, que els comtes de Cerdanya organitzaren com a comtat al començament del segle X el primer vescomte, Branduí, apareix el 905 El 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb els musulmans…
dansa
Música
Composició musical destinada a ésser ballada.
En les societats primitives i en algunes d’alta cultura, la música de dansa tenia significats màgics i pertanyia al ritu litúrgic A Grècia i a Roma les danses formaven part de les representacions dramàtiques durant l’edat mitjana foren especialment importants a Occident les danses religioses Algunes danses populars eren executades a les esglésies n'hi havia de reservades a la clerecia Els únics exemples musicals de danses eclesiàsiques són al Llibre Vermell de Montserrat, on hi ha cants i danses sagrades dels pelegrins amb notació del s XIV Com a herència del ritu visigòtic hom coneix la…
El marc històric (segles VIII-X)
L’impacte de la conquesta àrab sobre la societat visigòtica El castell de Llívia, actualment gairebé del tot arrasat, que tingué un paper remarcable en les lluites entre faccions musulmanes poc després de la conquesta ECSA - F Tellosa La conquesta per part del califat omeia de Damasc de la Hispània visigòtica va ser un procés relativament breu, concentrat entre la primera expedició del 711 i el salt cap a les Gàllies del 716 les seves conseqüències, però, van marcar definitivament la nostra edat mitjana L’antiga Hispània esdevindria l’Àndalus, ei marc geogràfic i alhora humà on es…
Sant Sadurní de Pesillà de la Ribera
Art romànic
Situació Església modificada per construccions tardanes, vista des del costat sud-est, amb l’absis romànic arrebossat ECSA - A Roura Aquesta església és situada al costat de l’actual cementiri del poble de Pesillà de la Ribera, a l’est del nucli urbà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 43,8” N - Long 2° 46’ 11,4” E Pesillà és emplaçat a la riba esquerra de la Tet, 12,5 km a l’oest de Perpinyà per la D-616 Història L’església de Sant Sadurní de Pesillà és coneguda des del final del segle IX La seva història està estretament vinculada al monestir de la Grassa i a la parròquia de Sant Feliu de…
moneda visigòtica
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels visigots.
Sembla que en fou encunyada per primer cop quan aquests pobles, perduts els territoris de la Gàllia excepte la Septimània, amb Narbona, s’havien installat ja a la península Ibèrica, és a dir, al s VI La moneda visigòtica començà, sembla, amb les imitacions dels trients bizantins dels emperadors d’aquest període, des d’Anastasi a Justí II, moneda aquesta de gran crèdit i molt estimada per tots els pobles germànics, que l’imitaren igualment com els visigots abundantment, tant en els seus tipus com en llurs característiques de pes i metall Aquestes primeres emissions, compreses les monedes que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina