Resultats de la cerca

Duc d’Orleans 1793-1830, heretà aquest títol del seu pare, Felip Durant la Revolució pertangué al Club dels Jacobins i fou oficial de l’exèrcit del nord El 1795 s’exilià, i tornà a França sota Lluís XVIII, però les seves simpaties liberals l’obligaren a tornar-se a exiliar 1815-17 Establert a París, aviat es convertí, per les seves idees, en esperança de la burgesia liberal, fins que la revolució del juliol del 1830 el proclamà rei Tot i que el seu poder provenia del reconeixement de la sobirania nacional i que havia ratificat la Carta del 1814, molt aviat es decantà per formes…

El terme, que significa ‘circular’ i que apareix ja al s VII restà fixat en aquest sentit al s XVIII Hom sol conèixer i citar les encícliques indicant-ne les paraules inicials Rerum novarum , Mit brennender Sorge , Humani Generis , Pacem in terris , Ecclesiam suam , etc Sobre el problema de l’autoritat d’una encíclica, força debatut actualment, hom pot dir que l’adhesió demanada als catòlics afecta més llur obediència al servei pastoral del papa que no llur fe pròpiament dita Durant el pontificat de Joan Pau II, aquest escriví nombroses encícliques, entre les quals destaquen Veritatis…

Constituït el 13 de març de 1987 d’acord amb la carta olímpica, fou presidit per l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i en fou conseller delegat Josep Miquel Abad, càrrec des del qual dirigí l’organització dels Jocs El seu màxim òrgan de govern era l’assemblea general formada per més de cent persones representants de les quatre institucions que integraven el consorci olímpic L’organigrama s’establí en divisions o comissions de treball, com són planificació i control, administració i finances, infraestructures, comunicació i imatge, esports, tecnologia, organisme de ràdio i…

El primer número aparegué el desembre del 1965 i fins el 1967 no tingué un títol estable, atès que es publicà en forma de carta per eludir la censura Posteriorment aparegué mensualment com a butlletí de la Delegació d’Ensenyament d’Òmnium Cultural i es consolidà, malgrat les fluctuacions en el títol i en les denominacions de les seccions responsables L’octubre del 1976 aparegué definitivament com a publicació de la Delegació i suplement del Butlletí interior d’Òmnium Cultural L’octubre del 1984 adoptà el títol d’ Escola Catalana subtítol del butlletí A partir d’aleshores es…

El canvi de moneda, com a cas particular del fenomen econòmic del canvi , respon principalment al fet de la coexistència d’un conjunt de sistemes monetaris diversos i a l’establiment d’una relació convencional de conversió entre les distintes monedes Els primers banquers o canviadors canviador eren simples custodis de numerari, car facilitaven al client les monedes que necessitava per barata d’unes altres de diferents canvi manual Amb l’aparició de l’activitat comercial a gran escala, la necessitat de facilitar les transferències de moneda entre distintes places canvi trajectici comportà…

Era monjo de Sant Víctor de Marsella La seva activitat com a bisbe fou intensa Al concili de Narbona 1031 o 1032, on es parlà de Sant Martí del Canigó, féu coneixença amb el bisbe Oliba de Vic, sens dubte el promotor d’aquell concili En altres reunions conciliars, com a la de Niça del 1041 on feia costat al cèlebre Odiló, abat de Cluny, Riambau difongué la pau i treva de Déu promoguda ja abans pel seu amic Oliba per mitjà de decrets i de cartes als bisbes italians Tornà a ocupar-se'n en un altre concili narbonès del 1043, on també comparegué Guifré de Narbona, l’arquebisbe simoníac i guerrer…

Fou governador de Tudela 1114-26 en nom de Rotró i del rei aragonès El 1129 l’arquebisbe Oleguer li cedí la ciutat i el Camp de Tarragona , llevat de les esglésies amb els béns i les persones que en depenien, perquè els repoblés i reorganitzés, i li donà el títol de príncep de Tarragona El 1133 anà a Fraga a ajudar Alfons I d’Aragó i, potser, féu un viatge a Roma i un altre a Normandia per reclutar gent per a repoblar Tarragona Tingué quatre fills de la seva muller, Agnès o Sibilla, morta el 1170 Guillem, Robert, Ricard i Berenguer El 1149, sota l’episcopat de Bernat de Tort, atorgà …

El lloc d’ Argenteria surt esmentat per primera vegada en la carta de poblament de Cambrils de l’any 1178 atorgada pel rei Alfons I De la parròquia de Sant Bartomeu de l’Argentera se’n tenen notícies més tardanes Els habitants de Duesaigües i les Valls van dependre de l’església parroquial de l’Argentera fins l’any 1345, moment en què es concedí permís per a bastir una església a Duesaigües, que esdevingué una sufragània de la d’Argentera L’església de l’Argentera, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona La construcció de l’edifici actual d’estil…

El terme d’Almoster sorgí com una desmembració o quadra del terme primitiu de Reus La primera referència del lloc d’Almoster es troba en la carta de població de la Selva del Camp, del 13 de maig de l’any 1164, quan hom assenyala ipsum torrentem de Mosterio com una de les fites del terme de la Selva El 28 de març de 1204, el castlà de Reus, Bernat de Bell-lloc, cedí les dues terceres parts del lloc a Bartomeu d’Almoster, tot fent-hi constar que formava part del terme de Reus L’església de Sant Miquel d’Almoster fou una sufragània de la parròquia de Sant Pere de Reus No es coneix…

L’any 1178 Ramon de Cabdella i la seva muller Anglesa donaren a la comanda templera de Montsor “ illas nostras estivas integriter quas habemus in termino Capdele et in Filida ” com també el “ castrum Podii Capdele cum villa et hominibus et cum omnibus suis terminis ” Aquesta primera notícia fa suposar que el castell es devia trobar en el lloc conegut antigament com a Puig de Cabdella, l’actual Espui Una carta reial del desembre del 1259 ens permet conèixer que Bernat de Cabdella havia fet costat al vescomte de Cardona i al comte Àlvar d’Urgell en la rebellió i les hostilitats…