Resultats de la cerca
Es mostren 1962 resultats
Partit Popular Europeu
Política
Partit polític conservador del Parlament Europeu.
Agrupa una cinquantena de partits de la Unió Europea Tingué com a precedent el Grup Democratacristià de la CECA 1953, però no es constituí com a partit fins el 1976, amb Leo Tindemans a la presidència A partir del 1994 formà coalició amb els Demòcrates Europeus, menys vinculats a la democràcia cristiana i amb alguns elements marcadament euroescèptics especialment procedents del Partit Conservador britànic Segona força al Parlament Europeu fins el 1994 157 escons sobre , des del 1999 és el primer grup a la cambra, amb 297 escons sobre 626, 288 el 2004 sobre 732, 265 el 2009 sobre…
Sant Salvador de Llec (Estoer)
Art romànic
L’antic lloc de Llec era situat al sector central del terme municipal d’Estoer, al peu de la part més muntanyosa, vora la vall del riu de Llec Aquest indret, que constituí a l’edat mitjana un vilatge, únicament dona avui dia nom a un mas Tant el lloc com la seva església, dedicada a sant Salvador, són esmentats ja abans dels anys 848-849 consta que abans d’aquesta data el prevere Recosind transmeté al seu germà Ildegern, també prevere, i aquest, al seu torn, a un altre germà que tenien dit Abraham, clergue, l’església de Leco amb les cases, les corts, els horts, les terres…
Tokugawa
Clan japonès.
Sorgit del mateix tronc que el dels Minamoto, fou una de les famílies més importants del Japó entre els s XVII i XIX Constituí 1603-1868, la darrera dinastia shogunal El 1603 Iyesasu Tokugawa mort el 1616 es proclamà shōgun a Edo, unificà administrativament el Japó i sotmeté els daimyōs al seu poder Els Tokugawa protagonitzaren l’era xenòfoba, aïllacionista i anticristiana del Japó, que rompé gairebé tots els vincles amb les potències europees Tanmateix, l’era Tokugawa fou molt notable en l’aspecte cultural Al començament del s XIX el shōgunat i la dinastia Tokugawa entraren en…
Héctor Alterio Onorato
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic argentí.
En finalitzar els seus estudis d’art dramàtic, el 1950 constituí un grup escènic independent Nuevo Teatro, que renovà l’escena argentina en la dècada del 1960 A partir del 1968 inicià la seva activitat cinematogràfica Des del 1974 residí a l’Estat espanyol Entre les seves primeres interpretacions cinematogràfiques destaquen Don Segundo Sombra 1969 de M Antín, La mafia 1971 de SL Torre-Nilsson, Cría cuervos de C Saura, i Arriba Hazaña 1977 de J Chávarri Després interpretà, entre d’altres, Las huellas borradas 1999 d’E-G Lipschutz, Plata quemada 2000 de M Piñeyro, Mi abuelo es un…
Guillem II d’Acaia
Història
Quart príncep d’Acaia (1246-78).
Fill de Jofre I, del llinatge dels Villehardouin, succeí el seu germà Jofre II Amb Guiu I d’Atenes assetjà 1246 i prengué 1248 Malvasia, fortificà Morea i féu costat a l’estol genovès dirigit contra Rodes 1248 El 1255 morí la seva segona muller, Carintana dalle Caceri, filla d’un dels triarques d’Eubea, i li deixà els seus drets a la baronia d’Oreos, la qual cosa l’obligà a lluitar, ajudat per Gènova, contra els altres dos triarques, aliats amb Venècia guerra de Successió d’Eubea, que acabà el 1258 amb la derrota de Guiu I d’Atenes al pas de Mont Karydi Rebé nous territoris, al sud de…
Les sis societats anònimes creades entre el 1847 i el 1855
Societats anònimes dedicades a la filatura creades entre 1847 i 1855 Entre 1847 i 1855 es crearan sis societats anònimes dedicades totes elles a la filatura i el tissatge del cotó Durant el mateix període se’n constituiran tres més —L’Auxiliar de la Indústria 1853, L’Aprestadora Espanyola 1853 i La Manufacturera de Cardes 1855—, també vinculades a la indústria cotonera Per a valorar aquest fet, només cal avançar que, després d’elles, la primera anònima cotonera que es constituí fou la Successora de Fabra i Portabella el 1884 És a dir hauran de passar trenta anys sense que un…
Cleòpatra
Bust de Cleòpatra
© Fototeca.cat
Història
Reina d’Egipte, darrer sobirà de la dinastia ptolemaica.
Filla de Ptolemeu XII , dit Auletes , començà regnant ensems amb el seu germà Ptolemeu XIII Acusada de conspirar contra ell, aconseguí l’ajuda de Cèsar , després de l’entrada d’aquest a Alexandria 48 aC, de tornada de la batalla de Farsàlia El dictador associà ambdós germans al tron, però, rebellat Ptolemeu, Cleòpatra, amb l’ajuda de Cèsar, destruí els seus enemics juntament amb el seu germà durant la guerra alexandrina 48-47 aC D’acord amb la tradició egípcia, el seu germà petit fou nomenat corregent amb el nom de Ptolomeu XIV , dit Filopàtor 59 aC - 44 aC, amb…
Joan March i Ordinas
Economia
Financer.
Fill de família humil, el seu pare era negociant de productes agrícoles a petita escala Des de molt jove despuntà en el món dels negocis Inicialment fonamentà el seu ascens econòmic, al principi del segle, en una brillant operació de compravenda de terrenys a Alacant i la Manxa comprà una gran extensió de terres, i després les parcellà i les vengué a llauradors modestos, de manera que arribà a signar 40000 escriptures, i tot seguit en el negoci del tabac a partir del 1906, directament amb Alger, i després de l’any 1913, a través de l’obtenció del monopoli del tabac del Marroc Tanmateix, fou…
Agrupació Fotogràfica de Catalunya

Museu de l’Agrupació Fotogràfica
© Agrupació Fotogràfica de Catalunya
Fotografia
Cinematografia
Entitat creada a Barcelona el juny de 1923 per al foment i la difusió de l’art fotogràfic, i que també prestà atenció a la cinematografia.
Evolució de l’entitat Des del 1924 la seu és en un edifici del carrer del duc de la Victòria de Barcelona, on ocupa diverses plantes La seva primera junta directiva fou presidida per Josep Demestres, amb Enric Olivé a la vicepresidència Entre els membres de la primera època sobresurten Joaquim Pla i Janini, Pere Català i Pic i Agustí Centelles i Ossó, entre d’altres A la postguerra, s’hi incorporaren Xavier Miserachs, Francesc Català i Roca, Oriol Maspons, Jordi Gumí i altres professionals de renom L’any 1978 creà el Museu de l’Agrupació Fotogràfica, amb seu al mateix local, que conté una…
,
Companyia del Ferrocarril d’Alacant a Almansa
Entitat que es constituí el 1853 per a construir i explotar la línia d’Alacant a Almansa; en fou accionista principal el marquès de Salamanca, que comprà la concessió al marquès de Rioflorido.
El 1856 la Sociedad Española Mercantil e Industrial , controlada per la família Rothschild, se'n féu càrrec com també de la concessió de la línia de Madrid a Almansa El 1856 obtingué la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, i canvià el nom pel de Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant 1856 La línia d’Alacant a Almansa fou acabada el 1858 enllaçà amb la línia de Madrid a Almansa, inaugurada ja el 1857, i, a La Encina, amb la línia de la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina