Resultats de la cerca
Es mostren 2754 resultats
Casa forta de Vallors (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Situació La casa forta de Vallors era al fons de la vall de la riera homònima, relativament a prop de l’església de Santa Margarida Mapa L38-13333 Situació 31TDG623368 Per arribar-hi s’ha d’agafar un camí a mà dreta, entre els quilòmetres 10 i 11 de la carretera de Sant Hilari Sacalm a Santa Coloma de Farners Després, seguint la riera de Vallors, cal passar la casa nova de Corbera i a uns 2 km, al bell mig d’una pineda, a tocar de la riera, hom troba les restes MLMS Història El 1183 la casa forta de Vallors era coneguda com “ la sala ” o “ sala dominici ” Poc després canvià el seu nom pel de…
Sant Salvador de la Menera
Situació Portal de la façana sud, l’element millor conservat de l’església romànica ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Salvador és al nucli urbà del poble de la Menera Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 21′ 40″ N - Long 2° 31′ 16″ E Per a arribar a la Menera venint d’Arles cal prendre la carretera D-44 que arrenca a mà esquerra de la D-115 poc abans d’arribar al poble del Tec La carretera D-44 passa per Serrallonga i acaba al poble de la Menera CPO-JAA Història L’actual edifici és una construcció del segle XIV, per bé que conserva algun element de l’edifici anterior En un dels brancals…
Castell de Malpàs (el Pont de Suert)
Art romànic
El poble de Malpàs es troba al sud del terme, a la part baixa del riuet de Peranera, i és visible des d’altres llocs de la vall Malauradament no hi ha gaires referències documentals del lloc de Malpàs Vers l’any 1090, en la rememoració dels greuges que presentà el comte Ramon IV de Pallars Jussà contra Artau II de Pallars Sobirà, es diu que aquest havia trencat la Treva del Senyor ad Mala , que tant podria tractarse de Malpàs com de Malavella Des de la segona meitat del segle XII, el lloc i castell de Malpàs formaren part de la baronia d’Erill Així, Marina d’Erill deixà en…
Zaratustra
Història
Fundador del mazdaisme.
D’acord amb les notícies dels Gāthā , de dubtosa versemblança històrica, Zaratustra era un sacerdot, de la família dels Spitama, que predicà les revelacions rebudes d’Ahura Mazdā i que, malgrat la fredor i l’hostilitat del sacerdoci tradicional, obtingué la conversió del rei Vištāspa i inicià una gran obra de reformador, reforçada pel matrimoni amb la filla del ministre Jamāspa Davant aquestes dades directes, les altres sobre el lloc del naixement i sobre els llocs i l’època de la seva predicació són molt escasses i contradictòries La tradició el fa originari de Rhages actual Ràyy, prop de…
Sever
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (615-636).
Hom en coneix històricament ben poca cosa És probable que sigui Sever el personatge anònim que Sisebut imposà com a bisbe de Barcelona, segons que diu la carta del rei a l’arquebisbe Sisebut de Tarragona, que en volia un altre Sever no pogué assistir, per vell o per malalt, al quart concili de Toledo 633, al qual envià un representant seu, el prevere Joan Devia morir abans del 636, en què apareix el successor, Oia La llegenda, del segle XIII, n'ha fet, sense cap fonament, un màrtir que hauria sofert o bé el 290 sota Dioclecià, o bé sota Euric, el 478 La falsa passió del Sever de…
restricció mental
Filosofia
Acte consistent a fer mentalment limitacions a allò que hom diu creient que això l’autoritza a eludir-ne el compliment o li permet de no dir la veritat sense, però, mentir.
Defensada absolutament per la casuística extrema —que BPascal criticà a les Provinciales i Innocenci XI condemnà expressament—, la restricció mental consistent a respondre ambiguament a una pregunta indiscreta, per tal d’evadir-se'n, pot ésser moralment justificada La possible justificació d’algunes restriccions mentals no fa, tanmateix, sinó agreujar la qüestió de què és pròpiament una mentida i fins a quin punt hom està obligat a dir sempre la veritat
mol
Física
Unitat de quantitat de matèria que equival a la d’un sistema que conté tantes entitats elementals com àtoms hi ha en 0,012 kg de carboni 12.
El mol és una de les set unitats bàsiques del SI fou afegit a les altres sis el 1971 La definició del mol és, alhora, un aclariment del significat de la magnitud física anomenada quantitat de matèria , que cal distingir de la massa la matèria és constituïda per entitats elementals àtoms, ions, molècules, electrons, d’altres partícules fonamentals o agrupacions de partícules fonamentals en el sentit que, en un determinat procés, són aquestes entitats elementals les que intervenen com a subjectes hom diu que dues mostres de matèria, formades, per exemple, per àtoms, ions o…
Ovidi Montllor i Mengual
Ovidi Montllor i Mengual
© Fototeca.cat
Cinematografia
Música
Teatre
Cantant i actor.
Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi Anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independent, com el del CICF en Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, el 1967, i més tard amb les companyies Adrià Gual amb la qual actuà a Venècia i Núria Espert, i amb diversos grups independents El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant i rapsode, amb música pròpia, sobre texts de Salvador Espriu, V Andrés i Estellés, Pere Quart, J Maria de Sagarra i d’ell mateix, i enregistrà diversos discs entre altres, La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974 Coral romput…
delicte
Dret penal
Acció prohibida per la llei, segons l’ordenament jurídic de cada estat, sota l’amenaça d’una pena greu.
No hi ha una determinació objectiva de delicte vàlida per a totes les societats i per a totes les èpoques les figures delictuoses són distintes segons els estats, els règims polítics i els sistemes socials, i canvien amb el temps Així, nombrosos actes que avui són considerats delictuosos en molts d’estats, podran deixar d’ésser-ho en un futur més o menys immediat homosexualitat, suïcidi, avortament, etc D’altra banda, determinades conductes antisocials, no essent considerades per la llei i d’acord amb el principi nullum crimen nulla pena sine lege , no tenen la condició de delicte Les…
Sant Pere de Vilella (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’esment més antic del lloc de Vilella és del 920, en la donació que els habitants de Baén feren a favor del comte Ramon, de tots els seus alous Entre els límits d’aquests s’esmenta el coll de Vilella En el darrer quart del segle XI, en l’inventari de terres del terme de Balestui que formen l’alou del monestir de Gerri en aquesta vila, és diu “ que sunt ad ipsa Vilella ubi fuit primitus ipsa villa ” de Balestui Vilella es mantenia dins l’òrbita del monestir, però l’any 1144 fou recuperat pel comte Artau III, qui cinc anys més tard, el 1149, en la consagració de l’església del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina