Resultats de la cerca
Es mostren 878 resultats
comtat de Pallars

Mapa del comtat de Pallars
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.
El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del segle IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns privilegis semblants als expedits…
es Mercadal
es Mercadal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, estès de la costa de Tramuntana a la de Migjorn, al sector central de l’illa.
El sector de la costa de Tramuntana és molt articulat de llevant a ponent es destaquen el port d’Addaia, al límit amb Maó, els arenals d’en Castell i de s’Olla, la península de s’Albufera, que tanca per llevant l’ampli port de Fornells, obert entre sa Mola 122 m alt i el cap de Fornells, la cala de Tirant, la península del cap de sa Cavalleria 90 m alt, enfront de l’illa des Porros, les platges de sa Cavalleria i de Ferragut, de Binimellà, l’espectacular cala Pregonda, cala Barril amb l’illa de ses Bledes, i cala en Calderer, límit amb Ferreries La costa de Migjorn…
Rafael Ramoneda i els Rosés, a Cornellà
Rosés Germans Barcelona Artística e Industrial , 1907 Aquesta història comença amb la de Josep Rosés i Trinxet, participant en la creació el 1838, a Barcelona, de la societat capdavantera en la fabricació de les anomenades puntes de París vegeu vol I, Fàbriques i Empresaris “Els metallúrgics”, “Els Rosés i les puntes de París” I serà la d’aquesta empresa metallúrgica establerta al carrer de Berenguer el Vell, fins que el 1845 installà una màquina de vapor de 10 cavalls i comprovà que els sobrava energia En lloc de llogar-la a un altre possible estadant i usuari de la màquina, com era…
Cervelló

Armes dels Cervelló
Llinatge nobiliari català derivat d’un Ansulf (o Assolf), potser d’origen germànic o franc.
Aquest Ansulf mort vers el 990, que comprà l’alou de Gurb al comte Borrell II de Barcelona 961, fou vicari i repoblador de l’alt Gaià i senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Selmella, Santa Perpètua de Gaià i Font-rubí El seu fill i successor Sendred de Gurb obtingué Vilademàger i fou cap del llinatge de Queralt Línia troncal de Cervelló un altre fill d’Ansulf, Hug de Cervelló mort en 1025/27, fou el primer que portà aquest cognom, continuà la repoblació de la contrada, fou senyor de Roqueta, Aguiló, Selmella i Santa Coloma de Queralt, i es casà amb Eliarda de Gelida, filla única i hereva…
Sant Andreu de Borrassà
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici des de tramuntana Tal com hom pot apreciar, aquesta església té importants modificacions d’època barroca F Tur L’església parroquial de Sant Andreu de Borrassà és al bell mig del nucli urbà d’aquesta vila, a la plaça Major El seu alt campanar emergeix del conjunt de la població l’edifici és d’època barroca, però s’hi aprecien unes poques restes del temple anterior Mapa 296M781 Situació 31TDG940747 De la carretera de França N-II, entre els quilòmetres 755 i 756 surt a l’esquerra la carretera local a Navata Aquesta carretera, després de passar per les…
Samarcanda
Plaça del Registan, a Samarcanda Corel El mausoleu anomenat Gūr-i-Amīr, és a dir ‘Tomba dels Conductors’, acull, a Samarcanda, set hostes illustres Bastit el 1404 pel gran Tīmūr Lang o Tamerlà 1336-1405 per tal d’enterrar-hi el seu net Pīr Moḥammad, esdevingué l’any següent la seva pròpia tomba, auster sepulcre per designi seu cobert amb una sumària pedra tanmateix, el bloc de jade més gran del món La tomba de Tamerlà i la de cinc timúrides més, entre les quals la d’un altre descendent seu, el soldà astrònom Muḥammad Taragay Ulūgh Beg 1399-1449 O tal vegada fora millor de dir l’astrònom soldà…
Marroc 2017
Estat
A principis d’abril, Saadedin el Othamni –islamista moderat del Partit de la Justícia i el Desenvolupament PJD i exministre d’Afers Estrangers– va ser nomenat primer ministre, i va formar un nou govern de coalició que va aglutinar sis partits diferents Després d’un període de quasi sis mesos des de les eleccions del 7 d’octubre de 2016, el rei del Marroc va retirar l’encàrrec inicial de formar govern al secretari general del PJD i fins llavors primer ministre, Abd al-Ilah Binkiran, i va traslladar la petició al seu company de partit Tot i haver estat la força més votada va obtenir 125 dels…
Ibn al-Abbār
Historiografia catalana
Nom amb què és conegut Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn Abī Bakr ibn ‘Abd Allāh al Qudā‘ī, lletrat, historiador i polític.
Vida i obra Un dels autors àrabs més útils per al coneixement de la història d’Al-Andalus Pertanyia a una família d’Onda, de la qual lloà l’origen àrab, veritable o suposat de la tribu de Qudā‘a, d’aquí la seva nisba Passà la seva joventut a València, on el seu pare era el director de la pregària de la mesquita de la Saïdia al-Sayyida Estudià sota la direcció de diversos mestres, dels quals donà la llista en una de les seves obres Mu‘ǧam fī ashāb al-qādī al-imām Abī ‘ Alī al-Sadafī i completà els seus estudis en altres ciutats peninsulars A València, fou alumne d’Abū l-Rabīc ibn Sālim al…
Lluís Falguera i Jutglà
Periodisme
Cristianisme
Teatre
Religiós escolapi, orador i dramaturg.
Biografia Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883 Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó 1883-87 Començà ensenyant en el collegi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica Fou un bon callígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs Escriví assíduament en diferents diaris, com El Correo Catalán ,…
Rafael Marimon i Belda
Educació
Disseny i arts gràfiques
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre.
Biografia La família es traslladà a viure a Barcelona i Rafael entrà d’alumne als escolapis de Sant Antoni Inicià el noviciat a Moià el 21 de novembre de 1909 i hi professà el 20 d’agost de 1911 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa i rebé l’ordenació sacerdotal a Barcelona el 21 de gener de 1917 Ensenyà en el collegi de Sant Antoni de Barcelona, el de Vilanova i la Geltrú, el Calassanci i el de Balmes Poc després de l’ordenació sacerdotal fou cridat a fer el servei militar fora de Catalunya Donà classes de ciències naturals i de matemàtiques, a més de tenir cura dels mig…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina