Resultats de la cerca
Es mostren 1013 resultats
animal
Biologia
Animal irracional (en oposició a home).
L’animal té, jurídicament , la consideració de cosa i en alguns aspectes és objecte d’una regulació específica, ja sigui en interès del seu propietari o en benefici de la collectivitat caça, pesca A les antigues legislacions hom considerà els animals, en algunes ocasions, com a subjectes de dret, i, en especial, com a subjectes de delicte Aquesta condició jurídica és justificada, algunes vegades com a símbol primitiu, i d’altres, com a expedient legal que permetia d’obtenir la reparació del dany, malgrat fos moral Avui dia és reconegut per totes les legislacions un principi de la…
Miquel Joan Cabré i Aguiló
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Seguí estudis primaris i humanístics a Tortosa i a Saragossa, i realitzà estudis de pintura a l’Escola de San Fernando de Saragossa, becat per la Diputació de Terol L’any 1902 inicià les excavacions al poblat de Sant Antoni de Calaceit El 1914 cedí el permís d’excavació d’aquest jaciment a l’Institut d’Estudis Catalans i, malgrat que Pere Bosch i Gimpera se’n feu càrrec de la direcció, Cabré hi continuà collaborant A vint-i-un anys descobrí les pintures rupestres del barranc del Calapatar del municipi de Cretes Matarranya i publicà el primer treball en el Boletín de Historia y Geografía del…
Partido Socialista de Andalucía-Partido Andaluz
Partit polític
Partit socialista i andalusista constituït el 1976 a Sevilla a partir de l’Alianza Socialista de Andalucía [ASA], creada el 1973.
A Catalunya sorgí a la meitat dels anys setanta, però amb el nom d’Agrupación de Socialistas Andaluces ASA, integrat per persones originàries d’Andalusia i, sobretot, vinculades a les associacions culturals andaluses A Andalusia, l’ASA es convertí en PSA el 1976, tot i que a Catalunya no actuà com a partit durant els seus inicis En les eleccions legislatives de 1977, el seu dirigent José Acosta Sánchez professor universitari es presentà dins les llistes del Pacte Democràtic per Catalunya a Barcelona Aquest fet provocà la primera crisi interna, perquè una part de la direcció l’acusà de no…
Vicent Salvà i Pérez
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Editor, bibliògraf, escriptor, gramàtic i traductor.
De família de velluters, es llicencià en filosofia i en dret a la Universitat de València Fou professor suplent de llengua grega a la universitat d’Alcalá de Henares, el 1807 Hi conegué Antoni Puig i Blanch , amb el qual alguns anys després s’enemistà per raó dels interessos contraposats en l’afer de la traducció catalana de la Bíblia impulsada per l’English Foreign Biblical Society, en què Salvà prengué partit per Joaquim Llorenç Villanueva El 1809 s’associà amb el seu cunyat Pere Joan Mallén i inicià un negoci de llibreria que assolí expansió internacional, sobretot amb la creació, durant…
,
Urraca I de Castella-Lleó
Història
Reina de Castella i de Lleó i de Galícia (1109-26), i també d’Aragó i Navarra.
Filla primogènita i successora d’Alfons VI de Castella i de Constança de Borgonya Es casà ~1090/91 amb Ramon de Borgonya , el qual rebé d’Alfons VI el govern del territori de Galícia amb el títol de comte, i poc després també el govern de Zamora A la mort del seu marit 1107, Urraca i el seu fill Alfons reberen la investidura de la tinença o govern de Galícia, amb la condició que si la infanta es casava de nou, la senyoria restaria reservada a Alfons únicament El desastre d’Uclés 30 de maig de 1108, en què morí Sanç, germà d’Urraca i hereu de la corona castellanolleonesa, encetà una crisi…
música andalusina
Música
Tipus de música tradicional urbana del Magrib (Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia), que hom suposa originària de l’Àndalus.
El nom àrab d’aquest gènere musical és Musiqa andalusiyya Si en un principi els nuclis cortesans musulmans a la Península Ibèrica seguien la tradició musical de Damasc, cap al segle IX es començà a desenvolupar un estil propi que posteriorment donà lloc a la música andalusina L’expulsió de la població musulmana i jueva d’Espanya reforçà la presència d’aquesta música al Magrib, on, d’altra banda, ja era conreada als principals centres urbans La música andalusina es coneix com a ala 'música instrumental' al Marroc, san’a 'obra d’art' a Algèria, arnati 'granadina' a l’Algèria…
La substitució de conreus: l’exemple del Segrià
Primer embarcament aeri de fruita lleidatana exportada a Alemanya, Lleida, J Gómez Vidal, 1960 AJGV Durant els anys seixanta i setanta, les plantacions de fruita dolça, sobretot pomes i peres, s’estengueren pels perímetres de regadiu del Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca La comarca del Segrià va ser el nucli central d’aquesta difusió, de manera que el seu paisatge agrari, és a dir, els tipus de conreus, va canviar espectacularment Aquest procés és un bon exemple de com la progressiva urbanització de la població i l’augment del seu poder adquisitiu poden arribar a…
Velasco
Llinatge noble castellà de rics homes, originari de les muntanyes de Santander, que la tradició fa descendir del primer comte que hom coneix a Castella, Rodrigo (mort vers el 873), un besnet del qual fou potser Velasco Gómez, que devia viure l’any 905.
El primer a cognominar-se Velasco potser fou el seu rebesnet Nuño Fernández de Velasco , ric home el 1067, el qual fou avi cinquè de Fernando Sánchez de Velasco mort el 1278, senyor de la casa de Velasco i merino major de Castella El seu besnet, el ric home Pedro Fernández de Velasco mort l’any 1384, senyor de Briviesca, Medina de Pomar, Herrera de Pisuerga, Arraz i del solar de Velasco a Angostina, tingué tres fills Pedro Fernández de Velasco y de Sarmiento , que s’establí a la casa de la Rueda a Zurita i Pagazanes i formà la línia dels marquesos de Liédena títol creat el 1708 i barons de…
lloctinent general
Història
Del segle XV al XVIII, oficial reial, representant del rei, durant l’absència d’aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.
Té l’origen en l’absentisme reial, que arribà a ésser quasi permanent El càrrec fou institucionalitzat per Ferran II de Catalunya-Aragó des del nomenament, el 1479, del seu cosí, l’infant Enric d’Aragó, com a lloctinent general de Catalunya, i el 1492 Juan de Lanuza ho era del regne d’Aragó Al Regne de València, el càrrec no s’institucionalitzà de manera permanent fins el 1520, amb Diego de Mendoza y de Lemos, que ho fou nominalment també del Principat de Catalunya Als regnes de Sicília i de Nàpols prevalgué el nom de virrei , denominació que, des del segle XVI, tendí a substituir arreu la de…
comèdia cinematogràfica
Cinematografia
Gènere cinematogràfic del tipus del cinema còmic, del qual, però, es diferencia per un humor molt més refinat i intel·lectualitzat, com indica el seu nom anglès ( sophisticated comedy
), i perquè és el director qui dóna caràcter a l’obra i no l’actor.
Els seus gags són les frases amb doble sentit, les situacions finament ridícules i els embolics elegants, que fan somriure un públic burgès, moralista i de certa cultura, sense ferir el seu bon gust i educació Aquest gènere, insinuat a la darreria del cinema mut amb alguns films de Cecil B de Mille, s’afirmà i obtingué un gran apogeu quan arribà el cinema sonor Alguns dels seus mestres han estat Howard Hawks, Ernst Lubitsch, Leo Mc Carey, Preston Sturges, Frank Capra, George Cukor, Vincente Minnelli, Stanley Donen, Billy Wilder, Blake Edwards, i més modernament Peter Bogdanovich, Mel Brooks,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina