Resultats de la cerca
Es mostren 1142 resultats
El políptic de Sant Pere de Vilamajor
Els políptics eren uns documents privats que feien referència a l’administració del domini es tractava d’una mena d’inventaris de les propietats i dels censos que es pagaven per posseir-ne el domini útil Van ser el precedent immediat dels capbreus i quaderns de censos, propis del règim emfitèutic de la terra El políptic de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental, va ser redactat en un full de pergamí gruixut i de color torrat de 523 mm de llarg per 94/99 d’ample, en diverses etapes entre el 950 i el 1060 Escrit per les dues cares, el document conté, a la primera recto una requesta feta…
Casiquiare
El baró Friedrich Wilhelm Karl Heinrich Alexander von Humboldt no sabia nedar Però a primera hora de la tarda del dia 5 de juny de 1799 no vacillà a embarcar-se en la corbeta “Pizarro”, al port de La Corunya, rumb a Cumaná Ben al contrari havia remogut cel i terra fins a rebre les autoritzacions necessàries per a poder dur el seu somniat viatge d’exploració pel virregnat de Nova Granada Humboldt no sabia nedar, però no era l’Atlàntic el que l’amoïnava, sinó l’Orinoco Tenia raó, perquè fou a les seves aigües i als seus ràpids turbulents on més d’un cop perillà la seva vida Les dilatades i…
La geografia de Baldiri Reixac. 1745
Al segle XVIII, durant la Illustració, a bona part d’Europa hi ha un veritable esforç per a explicar “tot lo món” a les escoles Un bon exemple és un text de Baldiri Reixac i Carbó Bell-lloc d’Aro, 1703 – Ollers, 1781 titulat Instruccions per a l’ensenyança de minyons Girona, Anton Oliva, 1749 Es tracta d’un text que, per la seva qualitat, ha estat reeditat una vintena de vegades i que aquí reproduïm tal com figura en l’obra "Tot lo món", segons B Reixac Superposició dels topònims de Reixac sobre un mapa francès de l’època Instruccions per a l’ensenyança de minyons És un text escrit en una…
La casa
La necessitat de refugi no és res exclusiu dels homes Tot ésser viu ha de menester protecció davant les condicions exteriors quan aquestes no li són propícies El mite de l’origen de l’arquitectura situa l’home primitiu davant un món exterior que el sobrepassa i al qual interroga contínuament En les diferents situacions climàtiques, des del fred extrem dels cercles polars a les temperatures tòrrides de la franja de l’equador, les persones han mirat sempre d’aconseguir una segona pell que els permetés d’equilibrar i ajustar el clima a la seva temperatura corporal Aquesta necessitat de confort i…
Ramon Llull i el pensament medieval
RLlull, mestre de Sant Francesc, segle XV BC Nascut a Ciutat de Mallorca 1235, Ramon Llull, de sobrenom el doctor illuminat, fou la viva encarnació de l’autodidacte que assimilà gran part de la cultura de la seva època Coneixedor de la cultura cristiana, se situà dins les tesis fonamentals de l’augustinisme medieval, més deutor de Plató que d’Aristòtil, amb influències dels victorins, però també ho feu voluntàriament en les tradicions hebraico-cabalística i islàmica En parlar de Llull no es pot oblidar que el missioner precedí el pensador i l’escriptor, a judici d’Eusebi Colomer, per a qui l’…
La crisi del pairalisme
Masia, P Català i Pic, sd APC La paraula pairalisme no surt al diccionari i quan es recorre als autors clàssics que han escrit sobre el tema no s’hi troben definicions històriques sinó ideològiques J Camps i Arboix el definia com “un cos coherent i uniforme” sorgit “de les entranyes de la terra i de l’esforç dels homes” És a dir, un conjunt de principis eterns i per damunt dels homes que havia regit la societat rural catalana des de temps immemorials almenys des del segle XIV El pairalisme és, per tant, una ideologia que pretén justificar unes pràctiques familiars, contractuals, jurídiques i…
Institut Balear
Historiografia catalana
Institució creada a Palma el 1835 i inaugurada el 1836 com a centre d’ensenyament secundari.
Desenvolupament enciclopèdic El 1936 continuà la seva tasca l’Institut Ramon Llull de Palma Representà la nova mentalitat burgesa que pretenia transformar les estructures que mantenien les forces de l’Antic Règim en el camp de l’educació A partir del treball de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País SEMAP, sota la influència de Gaspar Melchor María de Jovellanos, s’elaboraren les característiques del nou centre Tenia l’objectiu de difondre coneixements útils, en consonància amb els canvis econòmics que es produïen aleshores a l’Estat espanyol, i criticava el model tradicional d’…
proteccionisme
proteccionisme Memòria de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampació en favor de la prohibició de les importacions de cotó (1834)
© Fototeca.cat
Economia
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.
Concepte, orígens i auge del proteccionisme fins a la primera meitat del segle XX Aquesta política es tradueix en diferents nivells d’intensitat, i pot anar des de prohibicions d’importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d’aquella protecció, graduant l’alçada dels drets segons la intensitat de la protecció que hom vol assegurar La política proteccionista pot tenir un caràcter permanent, com és el cas dels períodes d’autarquia, o pot adoptar la forma d’un proteccionisme dit educador, basat en la necessitat d’envoltar la indústria naixent o menys desenvolupada…
catedral de Vic
Vista de la catedral de Vic amb el conjunt d’edificis que l’envolten, al nucli antic de la ciutat
© Fototeca.cat
Temple principal del bisbat de Vic, que té com a titular sant Pere.
Evolució de les edificacions El primer centre episcopal i la primitiva catedral, documentada des del 516, es trobaven a tocar del temple romà, a l’àrea ocupada actualment per l’església de la Pietat foren destruïts per les incursions sarraïnes i la destrucció de la ciutat del 826 En repoblar-se la ciutat a partir del 879 i erigir-se de nou el bisbat vers el 885, es construí un nou grup d’esglésies episcopals a la part baixa de la ciutat, prop del nou Vicus Ausonae , dedicades a sant Pere, santa Maria i sant Miquel, a les quals, per la precocitat de la primera construcció, calgué fer noves…
Llums de petroli i anys seixanta
Hi ha dos factors decisius que marquen la joventut dels anys seixanta arreu d’occident D’una banda l’arribada a la majoria d’edat de la primera generació que no va viure la Segona Guerra Mundial i que, per tant, podia inhibir-se dels traumes i de les divisions que la van provocar, i d’una altra, la difusió, ni que sigui en una mesura força modesta, de la societat de benestar —que encara no era del tot identificable, almenys a Europa, amb la societat de consum— A aquests factors cal afegir-hi el desig de les generacions més castigades pels conflictes bèllics de la primera meitat del segle de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina