Resultats de la cerca
Es mostren 2238 resultats
Sepultures properes al Mas Forner (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Damunt dues penyes properes al mas Forner de Serrateix hi ha sengles tombes excavades a la roca Aquestes sepultures figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 98,8 — y 44,2 31 TCG 988442 Aquestes dues tombes són separades l’una de l’altra un centenar de metres s’hi pot arribar des del mas Forner, baixant cap a migjorn uns 500 m o, potser, encara més bé, des del mas Cots, anant, també, uns 500 m vers l’est Totes dues són situades entremig dels camps, damunt d’una codina i d’una roca la més propera al mas Cots…
Tombes del Mas Tubells (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Una de les tombes de la necròpoli L Prat Es tracta de dues tombes situades al terme d’aquest mas de Llobera, al límit meridional del municipi, fregant ja el de Llanera Mapa 329M781 Situació 31TCG720391 Un cop a la casa la Sala vegeu Sant Pere de la Sala, d’aquest mateix municipi, cal seguir el camí de carro durant 1,500 km per arribar al mas Tubells Les dues tombes són a prop de la casa, vers el cantó sud-occidental i a cinc minuts de camí a peu Tomba A És situada en una vora de rocam a migjorn hi ha un desnivell pronunciat Des de l’indret, estratègic, del seu emplaçament, la vista…
Sitges properes a Can Tries (Viladecans)
Art romànic
Situació Can Tries és una masia situada a la riba esquerra de la riera de Sant Llorenç, la qual fa de límit entre els termes de Viladecans i Gavà Mapa 36-17448 Situació 31TDF155743 Sitges A l’extrem NE d’una pedrera propera a Can Tries, l’any 1983 foren descobertes quatre sitges medievals L’excavació, duta a terme pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat, fou encarregada a F Mayoral i J Miret Eren cavades a l’esquist tres restaven arrenglarades entre elles, la quarta no Tenien una planta circular, amb les parets còncaves i el fons arrodonit Foren farcides amb materials sobretot…
despoblament
Sociologia
Disminució de la població d’un territori determinat.
Aquesta minva pot ésser deguda a un desplaçament de la població cap a uns altres llocs o a un augment de les defuncions per damunt dels naixements Als Països Catalans, la romanització comportà l’abandó progressiu dels nuclis de població encastellats Les invasions bàrbares segle V, en devastar les zones planeres, hi degueren produir un despoblament notable, fet que es repetí amb l’ocupació sarraïna segle VIII L’avanç de la conquesta cristiana cap al sud produí gradualment un despoblament temporal de les zones situades entre cristians i musulmans Fixada ja segle XIII la població en tota l’àrea…
Lope de Espejo
Historiografia catalana
Poeta i literat, també anomenat Lupo de Spechio.
Autor poc conegut, feu els primers estudis a Oriola i es doctorà en teologia a València Visità Barcelona 1432, i ja des de la infantesa serví el Casal d’Aragó, com ell mateix declara en el proemi de la seva obra El 1438 arribà a Itàlia com a acompanyant de l’infant Ferran i en companyia dels tutors i preceptors d’aquest, Eiximén Pérez de Corella i Alfons de Borja després papa Calixt III Els anys quaranta, exercí a Nàpols el càrrec de jutge i participà en alguna campanya bèllica, però s’ocupà fonamentalment de l’administració financera i judiciària del país, i arribà a ser un dels dotze…
Albert Compte i Freixanet
Historiografia catalana
Historiador i geògraf.
Feu estudis a la Universitat de Barcelona i fou catedràtic a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres al llarg de trenta anys La seva tesi doctoral, El Alto Ampurdán 1963, que encara avui és una obra de referència, li valgué una merescuda reputació com a geògraf Collaborà en la Geografia de Catalunya 1964, dirigida per Lluís Solé i Sabarís, i en altres iniciatives de caràcter geogràfic També és autor de diferents estudis sobre els límits de l’Empordà i d’un seguit de monografies sobre la geografia urbana de Figueres, Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador Els seus estudis més específicament…
Venus

Venus de Melos
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Antiga divinitat itàlica assimilada a la deessa grega Afrodita i venerada com a dea de la bellesa, de l’amor, de la fecunditat i de la natura primaveral.
Hom creu que en època molt primitiva el seu nom no figurava encara en el calendari romà i que, per tant, la seva introducció en el panteó oficial és relativament tardana Així mateix, la seva identificació amb l’Afrodita hellenística fa difícil de saber quina era exactament la seva figura originària Amb tot, bé que el seu culte sembla d’origen ardeatí Laci, tingué els dos primers temples a l’urbs, vora el bosc de Libitana i el Circ Màxim ~295 aC Hi ha qui considera també que el doble culte de Venus-Afrodita procedeix de Sicília i, pròpiament, dels santuaris d’Erice d’ací el nom de Venus…
Els Nostres Clàssics
Col·lecció iniciada el 1924, a Barcelona, per l’editorial Barcino, sota la direcció de Josep Maria de Casacuberta, amb el propòsit de posar a l’abast del públic una selecció de la literatura catalana anterior al s. XVI.
Aquesta finalitat divulgadora i patriòtica es mantingué fins el 1930 Des d’aleshores hom publicà només obres senceres, sense modernitzar-ne l’ortografia, ja amb el propòsit d’arribar a aplegar les obres completes dels escriptors medievals catalans Fins el 1935 n'aparegueren 42 volums, impresos pulcrament en dotzè, ben relligats i preparats pels millors especialistes del país La collecció, interrompuda per la guerra civil de 1936-39, no pogué ésser represa fins el 1946 El ritme de publicació esdevingué més lent, però augmentà el valor erudit de les edicions i dels pròlegs, on…
Santa Maria de Baixàs, abans Sant Esteve
Art romànic
Situació Part de l’absis amb lesenes i arcuacions llombardes, sobre les quals és visible el sobre alçament fet al segle XIII amb marbre blavenc d’una pedrera local ECSA - A Roura L’església és situada al bell mig del poble de Baixàs Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 7,8” N - Long 2° 48’ 33,6” E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior Història El topònim de Baixàs apareix esmentat en la documentació a partir del segle IX Com ja s’ha esmentat, la vila fou senyorejada als segles IX-X, per Lindoí i la seva esposa Arsenda De fet, però, una…
Joaquim Carreras i Artau
Joaquim Carreras i Artau
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia catalana
Filòsof i historiador de la filosofia.
Vida i obra Llicenciat en filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, es doctorà el 1922 a Madrid amb Ensayo sobre el voluntarismo de Duns Scot 1923 Fou professor d’ensenyament secundari, catedràtic de l’Institut Balmes de Barcelona a partir del 1926 i catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona 1951-64 Bé que inicialment interessat per la psicologia, no trigà a lliurar-se a la investigació historicofilosòfica S’especialitzà en història de la filosofia medieval i esdevingué una autoritat internacional en el camp dels estudis sobre Ramon Llull i Arnau de Vilanova També tractà…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina