Resultats de la cerca

Fill de Jofre I, del llinatge dels Villehardouin, succeí el seu germà Jofre II Amb Guiu I d’Atenes assetjà 1246 i prengué 1248 Malvasia, fortificà Morea i féu costat a l’estol genovès dirigit contra Rodes 1248 El 1255 morí la seva segona muller, Carintana dalle Caceri, filla d’un dels triarques d’Eubea, i li deixà els seus drets a la baronia d’Oreos, la qual cosa l’obligà a lluitar, ajudat per Gènova, contra els altres dos triarques, aliats amb Venècia guerra de Successió d’Eubea, que acabà el 1258 amb la derrota de Guiu I d’Atenes al pas de Mont Karydi Rebé nous territoris, al sud de…

Postal de la primeria de segle El terme municipal de Capellades, de 2,90 km 2 , és el més petit de la comarca de l’Anoia i un dels més reduïts de Catalunya No obstant això, és un dels centres industrials paperers catalans i el seu nom va ser sinònim de qualitat, de manera que els fabricants dels municipis veïns es presentaven sovint com a fabricants de Capellades "El fonament principal de l’existència i prosperitat històrica de Capellades és l’aigua de la bassa del Molí de la Vila, d’on brollen onze milions de litres diaris" Gran Geografia Comarcal de Catalunya , vol IV, pàg 326 En un país…

Situació i presentació El terme municipal de Vilamacolum, de 5,59 km 2 d’extensió, és a la plana alluvial entre el Fluvià i la Muga, més pròxim al primer d’aquests dos rius, al sector immediat al litoral les terres del terme veí de Sant Pere Pescador separen el seu territori de la mar Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries Els sectors a l’E i al N, principalment, són regats per nombroses séquies…

Situació Una perspectiva aèria de les ruïnes de la fortificació J Todó-TAVISA Les restes d’aquest castell, anomenat popularment castell de Bufalaranya o d’En Bufalaranya, es drecen al cim d’un puig cònic de vessants pronunciats per llevant, migdia i ponent que davallen vers la propera vall de la Trencada, l’antiga vall de Penida Pel costat de tramuntana era quelcom més accessible, ja que el turó enllaça amb els altres contraforts de la serralada, al sector del coll de Sant Genís i el serrat de Can Berta, a la serra de Rodes Mapa 220M781 Situació 31TEG162828 La carretera de Roses a Cadaqués…

Situació Detall de la porta de la façana nord, obrada amb arc de mig punt i d’una certa elegància ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Pere és a la part alta del poble de Tercui Mapa 32-11251 Situació 31TCG120724 S’arriba a Tercui per una pista de 3 km que surt prop del quilòmetre 92 de la carretera N-230 JAA Història És possible que Tercui correspongui al topònim Tenrui o Tenriu , que en bona lògica s’identifica amb Tendrui de la Conca Trobem esments d’aquest castell al cartulari alaonès ja al segle X després apareix sovint a les convinences comtals pallareses del segle XI i,…

Situació Interior de l’església, amb la capçalera al fons, ornada amb cinc arcuacions cegues ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí presideix el centre del poble de Pollestres L’itinerari per arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 38’ 21,6” N - Long 2° 47’ 52,2” E Història Aquesta església fou una possessió del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes, senyor de Pollestres des del segle X fins al segle XIV En una butlla del papa Benet VI 974 i en un privilegi del rei Lotari 982, en què es confirmen els dominis de Sant…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de ponent F Tur Sant Joan Sescloses actualment és un santuari situat al veïnat d’aquest nom, que consisteix en masos escampats L’església és aïllada, prop del mas Xirivilla i de l’antiga riba de ponent de l’estany de Castelló, espai ocupat actualment per prats closes, conreus i aiguamolls És dins el terme històric de Vilanova de la Muga, que l’any 1974 fou agregat al municipi de Peralada Mapa 258M781 Situació 31TEG060808 L’església és al cantó de tramuntana de Castelló d’Empúries, la població més propera Des d’aquesta vila s’hi…

Des del començament d’any es feia palesa una crisi de l’Estat espanyol minva de la prosperitat causada per la Primera Guerra Mundial, augment de la desocupació, descontentament de l’exèrcit reflectit en l’aparició de les juntes militars, pressió de nacionalistes i republicans contra el sistema de torns i per l’aplicació de reformes Al juny, l’empresonament dels dirigents de les juntes provocà la caiguda de García Prieto El poder passà a les mans del conservador Dato, que, com que no tenia la majoria parlamentària, tancà les corts alhora que suspenia les garanties constitucionals i instaurava…

Situació La vila de l’Armentera es troba a la plana alluvial de l’Alt Empordà, a mà dreta del curs baix del riu Fluvià i a uns 3 km del mar, en un espai que es caracteritza pels fèrtils terrenys de conreu i pels aiguamolls L’església parroquial de Sant Martí és ben destacada dins el nucli urbà de la vila Mapa 258M781 Situació 31TEG063691 Per l’Armentera passa la carretera local de Viladamat a Castelló d’Empúries i hi arriba també la local de Ventalló a l’Armentera Història El lloc de l’Armentera i la seva església de Sant Martí eren una…

L’esment més antic que es coneix del monestir de Sant Vicenç d’Oveix, anomenat en el seu origen d’ Insitil , és de l’any 834, en què rebé un precepte de l’emperador Lotari, pel qual se li confereix la immunitat i se li confirmen les seves possessions El contingut del document és conegut gràcies a un document posterior, datat pels volts de l’any 1010, corresponent a un plet que sostingué l’abat d’Oveix contra els homes de Rabeniu, sobre els drets que, respectivament, poguessin tenir en la vila de Somponiu La sentència fou favorable al monestir El fet que el monestir pogués recaptar un…