Resultats de la cerca

Resident a Barcelona, destacà com a publicista de llenguatge cru i opinions anarquitzants i anticlericals, que el dugueren en diverses ocasions a la presó Fundà, entre altres, El Intransigente 1913, La Ira 1914 i La Barricada 1918, collaborà en especial en El Diluvio , La Publicidad i L’Esquella de la Torratxa i substituí posteriorment MAguilar en la direcció de La Campana de Gràcia Formà part de la candidatura de Renovació, encapçalada per JQueraltó, el 1914, signà el manifest fundacional del Bloc Republicà Autonomista de l’abril del 1915 i finalment ingressà en el Partit Republicà Català…

Fill natural de Roger de Sicília, duc de Pulla i net del rei Roger II Heretà Lecce de la família de la seva mare, Emma Conspirà contra el seu oncle el rei Guillem I i fou exiliat 1161 Sota el regnat del seu cosí germà Guillem II fou enviat a assetjar Alexandria i fou derrotat 1174, com ho fou també, per l’emperador Frederic I, a Carsoli, Abruzzo 1176 Amb la flota siciliana conquerí Durazzo 1185 i, per terra, ocupà i saquejà Tessalònica Anà a Constantinoble, on la revolta d’Isaac II Àngel enderrocà l’emperador bizantí Andrònic I Tancred negocià amb Isaac II, però aquest el derrotà a Tràcia, i…

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en salut pública Treballà com a metge a Barbens Pla d’Urgell i Puigcerdà Baixa Cerdanya Ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya  ERC el 1990, i cinc anys després començà la carrera política presentant-se a les eleccions municipals de la capital cerdana Les guanyà i n'esdevingué alcalde, càrrec que ocupà fins al desembre del 2003, any que fou nomenat conseller de governació i d’administracions públiques del govern de Pasqual Maragall i Mira , a proposta d’ERC Després d’unes declaracions crítiques amb el…

Estudiant de medicina, es traslladà a Anglaterra, on començà també la carrera d’escriptor polític, i es féu maçó 1774 ja doctorat 1775, tornà a França Metge de la guàrdia de cos del comte d’Artois 1777, el caire escandalós dels seus escrits li féu perdre el càrrec 1783 Dedicat des d’aleshores a la propaganda política, el 1789 edità el “Publiciste Parisien” i l’"Ami du Peuple” El radicalisme polític de les idees que hom hi defensava i les crítiques a Necker, al rei i, més tard, a La Fayette li valgueren denúncies, empresonaments i exilis Identificat amb les necessitats i les aspiracions del…

Editat pel grup Hermes Comunicacions, el febrer del 2012 l’empresari gironí Joaquim Vidal  arribà a un preacord per a adquirir una participació majoritària del diari Té una edició nacional i edicions parcialment diferenciades segons àmbits territorials comarques gironines, el Maresme, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, demarcació de Lleida, demarcació de Barcelona i comarques centrals 2016 Des del 2013 incorpora també el diari esportiu L’esportiu Publicà també la secció Sortim , dedicada a l’oci, les festes i les tradicions, i alternativament, un dels quatre suplements tradicionals…

El nom prové del francès ermitage  ‘ermita’, que fa referència a l’exclusivitat del lloc com a retir dels tsars Comprèn el Petit Ermitage , edifici projectat per a aquesta destinació en estil Lluís XVI per Jean-Baptiste Vallin de la Mothe, el Teatre de l’Ermitage , de Giacomo Quarenghi 1785-87, afegit posteriorment, i, com a agregats des del 1917, el Palau d’Hivern, de Bartolomeo Rastrelli 1754-62, inspirat en el barroc de Newman, l’ Antic Ermitage , de Felten 1775-84, i el Nou Ermitage , edificat per Stasov i Jefimov 1839-52 segons projecte de Leo Klenze El museu romangué privat fins el 1852…

Situació Els pocs vestigis d’aquest castell, o torre, de Sallent de Castellbò es troben al cim d’una penya, part damunt de la població ECSA – A Villaró Es troba al cap del poble de Sallent, a la vall de Castellbò Mapa 34–10215 Situació 31TGC671966 S’arriba a Sallent —un poble abandonat— per la pista que des d’Aravell s’enfila cap a la muntanya El castell es troba a la part alta del poble, damunt la casa més gran, cal Cadena Història El castell de Sallent apareix sovint a la documentació com un dels punts forts més importants que posseïa Arnau de Castellbò el 1206 s’hi reservà la propietat…

La parròquia de Bellestar fou una de les esglésies de la comarca que va dependre, almenys en part, de la canònica de Solsona El lloc de Bellestar és esmentat des de l’any 1138, en què Arnau de Ponts i els seus germans Berenguer de Tarascó i Ramon donaren a Ramon Arnau, Guillem Miró i Bernat Olla un alou situat al camp del Mascançà, davant Linyola, amb el castell que havien de bastir-hi, anomenat Bellestar De l’església, en tenim la primera referència l’any 1151, en una butlla que el papa Urbà II va atorgar a Santa Maria de Solsona confirmant les seves possessions La subjecció de Bellestar a…

El primer esment del lloc de Vilabella s’ha de cercar en el document de donació de la torre de Moja i del castell d’Albinyana a Sant Cugat del Vallès de l’any 1011 Entre les afrontacions del terme del castell d’Albinyana hom anomena la villa que vocant Abella L’any 1217 se signà una concòrdia entre Ramon Company i la seva muller Sança, d’una part, i Guillema de Castellvell, de l’altra, per tal de posar fi a les discòrdies que s’havien produït sobre una parellada de terra que es trobava al terme del castell de Castellví de la Marca, a la parròquia de Sant Pere de Vilabella, al costat de la…

Fundat a l’octubre del 1952 amb el nom d’Unió Deportiva Águilas, integrà en un sol equip jugadors de diferents equips de Valls El primer any guanyà el Campionat de Catalunya de segona categoria El 1953, en la seva segona temporada d’existència, prengué la denominació actual La temporada 1958-59 competí a primera divisió catalana i la 1960-61 acabà en primera posició del grup de Tarragona L’any 1963, després d’alguns problemes econòmics, fou inclòs en el grup català de la segona divisió estatal, Trofeu Gonzalo Aguirre, on jugà sis temporades Entre el 1969 i el 1980 jugà a tercera divisió Al…