Resultats de la cerca
Es mostren 6407 resultats
La Segarra
Situació i presentació La comarca de la Segarra, de 722,76 km 2 , comprèn una gran part del territori de l’Altiplà Central de Catalunya Aquest altiplà fa de partió entre les terres del vessant mediterrani que s’estenen cap a llevant, i les del vessant del Segre i la fossa de l’Ebre, que s’obren a ponent Limita a l’E amb la comarca de l’Anoia, al NE amb el Solsonès, al NW amb la Noguera, a l’W amb l’Urgell i al S amb la Conca de Barberà Els límits físics de la Segarra són, per la banda de migdia, la serra del Tallat, la tossa de Montclar i la serra de Brufaganya —que separen la comarca de les…
Caixa Tarragona (1952-1995)
Logo de Caixa Tarragona La creació de la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Tarragona 1952 Tarragona el 1952 Tarragona al voltant del 1952 Foto Arxiu Vallvé La ciutat de Tarragona tenia uns 39 000 habitants el 1952 i la província 361 000 El seu actiu econòmic més important era el port, el segon de Catalunya, a través del qual s’exportaven des de feia molts anys els principals productes de les comarques que constitueixen el seu rerefons vi, oli, ametlles i avellanes Tots ells productes agrícoles La indústria està ben poc representada a la ciutat, si fem excepció de la fàbrica de…
Els balls parlats
El ball de Serrallonga havia estat ben present a la Catalunya Vella A Pardines, aquest ball parlat incorporava també l’històric bandoler, el Fadrí de Sau La imatge data del 1921 Arxiu Històric Comarcal de Ripoll Ball parlat es la denominació que rep en algunes comarques de Catalunya una forma de teatre popular de carrer que es representa a les places o en el transcurs de les processons, formant part dels seguicis festius que caracteritzen les celebracions solemnes o les festes majors de les poblacions d’aquestes comarques Els balls parlats han tingut, tradicionalment, una àrea d’expansió…
les Borges Blanques
Els porxos de la Plaça Major de les Borges Blanques, al nucli antic de la ciutat
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de les Borges Blanques, de 61,59 km 2 d’extensió, és centrat per la ciutat que constitueix el cap comarcal de les Garrigues Limita amb els termes de Cervià de les Garrigues SW, l’Albi SE, Vinaixa SE, la Floresta E, Arbeca NE, Puiggròs N i Juneda N i W Comprèn, a més de la ciutat de les Borges Blanques, l’únic nucli de població agrupada, el santuari de Sant Salvador i l’enclavament del Masroig, de poblament disseminat Alguns arabistes han identificat el nom de les Borges com un equivalent àrab de “torres”, i la presència a la zona d’abundants pedreres…
Aiguamúrcia

Vista parcial de la plaça situada a l’entrada del monestir de Santes Creus, a l’Alt Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És el més extens de tota la comarca de l’Alt Camp, seguit de prop només per Querol, municipi amb el qual limita al N, i molt menys poblat Al NE limita amb Pontons Alt Penedès, al SE amb el Montmell Baix Penedès, al S amb Vila-rodona, a l’W amb el Pla de Santa Maria i al NW amb el Pont d’Armentera La seva demarcació, que té com a cap de municipi el poble de Santes Creus, és formada per la dels antics municipis d’Aiguamúrcia, l’Albà i Selma, per algunes petites quadres com les dels Gaians i Ramonet, la Portella i Manlleu de Selma, els nuclis del Pla de Manlleu i de les…
literatura alemanya
Literatura
Hom entén per literatura alemanya la literatura escrita en alt alemany, en les seves diverses formes en el temps i en l’espai.
La delimitació, però, no sempre és fàcil en relació amb el baix alemany hi ha alguns autors —el cas més conegut és el de Veldeke— que són estudiats tant en la literatura alemanya com en la literatura en baix alemany La literatura escrita en ídix , malgrat que aquest sigui un dialecte alt-alemany, no sol ésser inclosa en la literatura alemanya, ateses les circumstàncies especialíssimes en què s’ha desenvolupat El conreu literari de la llengua alemanya no s’ha limitat als països on aquesta llengua és vernacla té, i ha tingut des del Renaixement, un fort predomini en gran part del territori baix…
EI marc geogràfic del romànic del Camp de Tarragona
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Tarragonès, Baix Camp i Alt Camp, amb les divisions de municipis, i les principals vies de comunicació El Camp de Tarragona és una unitat física i històrica que presenta una superfície total de 1 567,6 km 2 La seva forma recorda un triangle escalé limitat, per les bandes nord i oest, per tot un seguit de relleus muntanyosos, i per la banda sud-est, pel mar Dins aquest amfiteatre de muntanyes s’obre la plana, el Camp pròpiament dit El cert és que aquesta realitat física no té un contrapunt en l’àmbit humà, ja que el Camp de Tarragona es…
El marc històric del romànic del Maresme
Art romànic
Antecedents El món ibèric i romà El poblament del Maresme, tant a la part baixa com en el sector alt o de l’antic comtat i diòcesi de Girona, és molt remot Diferents jaciments i troballes soltes són testimonis de la presència de l’home a tota la comarca, gràcies a diferents establiments arqueològics, com els sepulcres de la fossa de Sant Genís de Vilassar, d’època neolítica, o bé d’altres d’època eneolítica o del bronze antic, també del Baix Maresme, com les coves d’en Pau i de la Granota de Vilassar de Dalt o la fossa de Can Cues d’Alella També és conegut a Vilassar el dolmen anomenat la…
L’organització política del Bages (segles VIII al XIII)
Art romànic
El comtat de Manresa Molt aviat el comtat d’Osona es feu massa gran, car s’allargassava cap a ponent de manera exagerada, puix que el comte Guifré arribà fins al castell de Queralt, entre Anoia i la Conca de Barberà Aleshores calia fer una divisió en la Marca ponentina, com després es feu amb el comtat de Cerdanya, d’on sorgí el comtat de Berga Així, doncs, segurament en temps del comte Guifré”, es realitzà la partició amb la creació d’un nou comtat, el de Manresa, si bé la primera dada sobre l’existència del comtat manresà és del 908, quan el comte ja era difunt El fet de sorgir tard, el de…
Santa Maria del Priorat (Castellfollit de Riubregós)
Art romànic
Situació Capçalera de llevant amb l’absis major carrat i una absidiola lateral reconstruïda sobre les seves bases ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Vista aèria del priorat, amb l’església, un casal tardà i el modern cementiri de la població ECSA - J Todó L’església de Santa Maria, acompanyada per les construccions del priorat, és situada al costat de la carretera de Ponts, prop de Castellfollit de Riubregós, a redós del serrat de Balaguer, al sector septentrional de la comarca, a frec de la Segarra Mapa 34-14361 Situació 31TCG701268 S’hi va per la carretera de Jorba a Ponts C-1412, que té inici…