Resultats de la cerca

Situació Edifici característic del segle XII, amb l’absis decorat per un fris de dents de serra sota la cornisa, un campanar modificat a la seva part alta, i uns afegits tardans al sector meridional ECSA - A Roura El poble de Fillols és al fons de la vall drenada pel riu de Fillols, afluent per la dreta del Cadí, al vessant occidental del Canigó L’església parroquial de Sant Feliu destaca al centre del nucli de població Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 46” N - Long 2° 24’ 36” E Per a arribar-hi cal situar-se a Vilafranca de Conflent a la N-116 i agafar la carretera D-116 fins a Cornellà de…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est És un edifici simple, bon prototip dels que foren con ruïts a la comarca durant els segles XII-XIII F Tur Situada a uns 200 m a ponent del monestir de Sant Quirc de Colera, hom pot veure, isolada, l’església de Santa Maria, antiga parròquia de la població que vivia escampada dins la demarcació del cenobi Mapa 220M781 Situació 31TEG049961 Per arribar-hi cal seguir el mateix camí que hem indicat per al monestir de Sant Quirc JBH-MLIR Història L’acta de consagració de l’església de Sant Quirc de Colera, de l’any 1123, fa referència per…

Situació Sagetera oberta al mur de tramuntana d’aquesta arruïnada construcció defensiva, emmarcada per quatre lloses de pedra ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest castellot o edifici fortificat són afegides a llevant de l’església de Santa Maria de les Illes, la qual també té elements defensius sobre els murs Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 20″ N - Long 2° 47′ 15″ E Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat per a l’església EBP Història No sembla que s’hagi publicat cap notícia concreta sobre l’existència d’un castell o fortalesa a les Illes, però les seves restes…

Situació Ruïnes d’aquesta fortalesa d’origen islàmic, que es dreçava sobre una plataforma de roca a ponent de Vilella ECSA - J Bolòs Aquest castell és situat a ponent del poble de Vilella, en un tossal en forma d’esperó que domina l’entrada a l’ampla vall secundària de les Valls, davant de Saidí Mapa 31-15 387 Situació 31TBG698085 Si seguim la carretera que va de Fraga a Xalamera, en arribar a Vilella no entrarem a la població Abans de passar un segon pontet de la carretera nova, girarem a l’esquerra i, poc després, a la dreta agafarem una pista en bon estat que s’enfila cap a la muntanya i…

Situació Façana de ponent de l’església, coronada per un campanar d’espadanya d’un sol ull ECSA - JA Adell L’església de Santa Brígida és al centre del nucli de les Cases de Tor-la-ribera Mapa 32-10 213 Situació 31TBG965936 S’hi accedeix per la carretera de la vall de l’Isàvena A l’altura del quilòmetre 21, cal prendre el trencall per anar en direcció a Vilacarle Passat aquest poble, a l’altura del quilòmetre 5, s’arriba a les Cases de Tor-la-ribera JAA Història No hi ha esments documentals directes sobre aquesta capella Cal fer constar, tanmateix, l’esment el 1221 d’un Domènec, prevere del…

Situació A la Baga de Serrateix, a la vall del Navel, en unes penyes, hi ha una sèrie de forats horitzontals cavats a les cares laterals de les roques en aquest indret, segurament a l’edat mitjana, es bastí una casa amb les seves dependències Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 96,3 —y 44,4 31 TCG 963444 Les roques on hi ha aquests forats són situades a sota de la pista que va del Molinet de Navel al mas Capdecosta de Serrateix, prop del trencall del mas Trems Vista d’allò que era la part central…

Situació Esquema d’un dels forns dibuixat de perfil a dalt i en planta a baix té forma ovalada I Padilla El jaciment dels forns de Casa En Ponç era situat a poc menys d’un quilòmetre de Berga, anant cap a Pedret, al sud del cementiri de la vila esmentada Va ésser excavat l’any 1959 sota la direcció d’Albert del Castillo i amb la participació d’Antoni Arribas, Glòria Trias i Manuel Riu L’any 1971, l’indret on hi havia el jaciment en el qual encara restaven forns sense excavar ni estudiar, fou aplanat per tal de poder-hi construir uns edificis, fet que comportà la destrucció de totes aquestes…

Situació Aspecte de la torre, construïda amb encofrat i tàpia, que s’ha confós sovint amb un columbari romà ECSA - J Bolòs Torre de paredat i tàpia situada al peu del castell de Subirats, damunt de la plana de Sant Sadurní d’Anoia, per sobre del veïnat de la Torre Ramona Mapa 35-16419 Situació 31TDF015860 Des de la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia a Gelida, anem a la Torre Ramona Hem d’agafar el camí que passa per darrere de l’absis de l’església i continuar fins a unes feixes que hi ha sota la muntanya del castell de Subirats La torre és a prop d’un dipòsit d’aigua, una mica dins del…

Situació Vista general del pont de Martorell, moltes vegades refet, amb elements romans a un extrem i romànics a l’altre ECSA - E Casas El pont de Martorell és construït en un lloc estratègic, vora el congost de Martorell, escanyall de la Serralada Litoral, poc després que, en plena Depressió Prelitoral, hi desguassi per la dreta l’Anoia Mapa 36-16420 Situació 31TDF114923 Història El pont romà de Martorell, construït en època d’August, era l’únic pont de la vall baixa del Llobregat fins a la construcció del pont de Sant Boi al segle XIV Un precepte de Carlemany atorgat en benefici d’un fidel…

Creu Petita creu processional d’aram del final del segle XIII, procedent de Santa Maria d’Oló i guardada al Museu Episcopal de Vic núm inv 176 A l'esquerra, l’anvers a la dreta, el revers G Llop Al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 176, es conserva, des d’abans de l’any 1898, una creu processional d’aram que fa 30 × 23 cm, procedent de l’església de Santa Maria d’Oló Ja a primera vista es veu que es tracta d’una peça de les darreres manifestacions de l’escola llemosina dins el món romànic Les figures, per exemple, ja insinuen la volumetria del món gòtic i la figura de Crist i…