Resultats de la cerca
Es mostren 1326 resultats
Sant Sadurní d’Enveig
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església, amb l’absis del segle XII, decorat amb columnetes adossades i altres ornamentacions, mutilat en gran part ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea És l’església parroquial del poble d’Enveig Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent RMAE Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 27’ 59” N - Long 1° 55’ 1” E Història La parròquia d’ Evegi és mencionada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell, escriptura datada l’any 819, però que en realitat fou redactada a la darreria del segle…
Sant Julià de Tartera (Das)
Art romànic
Situació Evocadora esglesiola que consta de dues naus desi guals amb els seus respectius absis ECSA - Rambol L’antiga església parroquial de Sant Julià és situada al llogaret de Tartera, a ponent de Das, a l’esquerra del torrent de la Valira Mapa 36-10 217 Situació 31TDG055916 És a 3 km d’Alp Per a anar-hi cal agafar la carretera local de Bellver a Alp i anar fins a la urbanització Prats de Cerdanya Al final de l’avinguda Sud, s’enllaça amb la carretera que, després d’1 km, deixa a Tartera RMAE Història Aquesta parròquia és esmentada amb la forma actual, Tartera, en l’acta de consagració de…
oratori
Música
Obra escrita normalment per a solistes vocals, cor i orquestra en la qual es narra una història, normalment sacra, que no és representada.
El nom ve d' oratorio , lloc d’oració Encara que en temps anteriors existiren formes musicals afins a l’oratori, fou a mitjan segle XVI que iniciatives com la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri institucionalitzaren la lectura dramatitzada i cantada de textos sacres per a grups de seglars Sovint se cita la Rappresentazione di anima e di corpo 1600, d’E de’Cavalieri, com a primera mostra del gènere, en la qual destaca la utilització dels nous recursos dramàtics del moment, com el recitativo Ja des d’aleshores es manifesta la vinculació de l’oratori amb l’òpera, de la qual es…
Sant Pere de Santa Fe de Segarra (les Olugues)
Art romànic
Situació L’església des del costat sud-est, amb la petita i singular absidiola que s’obre en aquest costat, prop la capçalera ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Pere és situada al nucli de població de Santa Fe de Segarra, un xic apartada vers migdia i envoltada a l’est i sud per l’antic cementiri Mapa 34-14 361 Situació 31TCG639178 Per a anar a Santa Fe de Segarra des de Cervera, s’ha de seguir la carretera N-141 que porta a Sant Ramon, i un cop fets uns 6 km es pren la carretera LV-1004, a mà dreta, que en 1,5 km mena directament al poble XSB Història El lloc de Santa Fe, esmentat des…
Sant Cugat d’Ivorra
Art romànic
Situació Anvers i revers d’una de les dinou esteles funeràries procedents de l’antic cementiri parroquial d’aquesta església JM Miró L’església parroquial de Sant Cugat és al bell mig del poble d’Ivorra Mapa 34-14 361 Situació 31TCG668259 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLIR Història La primera referència de l’església de Sant Cugat data del 1055, any en què Guillem, bisbe d’Urgell, acudí al castell d’Ivorra, a precs dels sacerdots Gotmar i Ramon i de tots els fidels del lloc, per tal de consagrar-la Com a mostra del domini…
Vila fortificada de Sant Feliu d’Amunt
Art romànic
Situació El poble de Sant Feliu d’Amunt és prop de la riba esquerra de la Tet, entre el riu i la carretera Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 19,8” N - Long 2° 43’ 24” E Per anar-hi des de Perpinyà, cal agafar la carretera N-116 en direcció oest, i després d’haver fet un recorregut de 14 km s’arriba just al peu del poble PP Història Els dos pobles de Sant Feliu d’Amunt i Sant Feliu d’Avall degueren formar-se a l’entorn d’una església primitiva dedicada a sant Feliu, de la qual avui es desconeix totalment l’emplaçament És curiós que actualment cap de les dues esglésies parroquials d’aquests…
Sant Martí de Llauró
Art romànic
Situació Interior de l’església parroquial, amb la volta de canó apuntat, molt modificada al segle XVIII ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí és situada al centre del petit nucli de poblament de Llauro, situat a la dreta de la ribera del Mener, tributària del Rard Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 6,6” N - Long 2° 44’ 33” E Llauró, a la regió dels Aspres, és 22 km al sud-oest de Perpinyà, per la D-25 i la D-615 Història El nom de Llauró apareix per primera vegada en un precepte de Lluís el Piados, de l’any 814, com a afrontado de Ceret, sota la forma villam Laurosone —la qual…
Casa forta de Sobeies (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Aquesta casa forta es troba a uns 100 m de l’església de Sant Andreu de Socarrats, vers el costat de tramuntana La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que hem indicat per a l’esmentada església Història La família Socarrats, segons les notícies que hi ha a les obres de Francesc Caula, ja surt documentada al segle XII Sembla —tot i que amb les dades que en tenim sigui impossible d’assegurar-ho— que els seus membres pertanyien a un estament situat entre la baixa noblesa, els cavallers i la pagesia lliure Devien ésser pagesos aloers En una època inicial no…
música de Vilafranca del Penedès
Música
Música desenvolupada a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Els primers documents musicals localitzats a Vilafranca són pergamins de cant pla i de polifonia del segle XV, entre els quals destaca la Missa de Barcelona , avui dipositada a la BC i una de les obres europees més importants de polifonia de l’Ars Nova L’orgue de la basílica de Santa Maria ja existia el 1450, i des del segle XVI ja hi ha força notícies de la capella de música de la vila, la qual l’any 1553 era dirigida per J Puig Al segle XVII, a Vilafranca ja hi havia almenys tres capelles de música en actiu les del convent de Sant Francesc, la dels trinitaris i la de la comunitat de…
L'electrometal·lúrgica de l'Ebre
Aquesta empresa es constituí a Barcelona el 16 de febrer de 1904 L’objecte social, segons l’escriptura de constitució serà “l’explotació d’indústries electroquímiques i electrometallúrgiques, en especial la fabricació del carbur de calci, i tot el que es consideri necessari per a la millor marxa social” Catálogo de la Producción Industrial Española , vol II, Ministerio de Industria y Comercio, 1938-42 El nom de l’empresa crea el primer interrogant, ja que la primera activitat serà 1’electroquímica i no en tindrà mai cap en el sector metallúrgic Que no prengués el nom d’Electroquímica es pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina