Resultats de la cerca
Es mostren 986 resultats
Joan Alberto i Soler
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Es llicencià en belles arts a Barcelona, i després de la guerra civil fou ajudant del gran escenògraf rus Piotr Schildknecht, conegut com a Pedro Schild, en les produccions d’UFISA enregistrades als estudis Orphea Marianela 1940 i Héroe a la fuerza 1941, ambdós films de Benito Perojo, i La florista de la reina 1940, Eusebio Fernández Ardavín Schild li ensenyà diverses tècniques i trucatges, com el glass shot o matte painting , o pintat sobre vidre El 1944 fou contractat per Ignasi FIquino com a decorador en cap d’Emisora Films i aplicà les tècniques apreses en films com Aquellas palabras…
Marcel Oms i Verdaguer
Cinematografia
Crític i historiador.
Vida Passà els seus primers anys a Rimbau Cotlliure i estudià a la Facultat de Lletres de la Universitat de Montpeller Fou professor de castellà, història i filosofia a Narbona i Perpinyà, i també director d’un seminari pluridisciplinari sobre el cinema espanyol a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de Montpeller Al principi de la dècada del 1960, començà a collaborar a la revista "Positif", coordinant el monogràfic Cinéma espagnol núm 32, 1960, i el 1962 fundà a Perpinyà el cineclub Les Amis du Cinéma, en homenatge a Jean Vigo Fruit d’aquella activitat i de la dèria que tenia per la…
música de Sydney
Música
Música desenvolupada a Sydney (Austràlia).
Els europeus no van arribar al continent australià fins al final del segle XVIII En un primer moment les bandes militars foren els únics conjunts instrumentals existents, que actuaven durant els oficis religiosos, balls i marxes militars A poc a poc, però, anaren sorgint institucions paralleles a les existents a Europa Els anys quaranta del segle XIX ja hi havia diverses corals a Sydney i també s’hi oferien concerts i representacions operístiques amb una certa regularitat El 1915 s’inaugurà el Conservatori de Música de Nova Galles del Sud, i l’any següent, el Conservatori Estatal de Música…
música de Ciutadella
Música
Música desenvolupada a Ciutadella (Menorca).
Al principi del segle XVIII passà a sobirania britànica i el 1722 perdé la capitalitat a favor de Maó, que prengué més relleu en l’àmbit polític i econòmic El 1795, ja lliure del domini britànic, adquirí la condició de seu episcopal i, des de llavors, la vida musical de la ciutat estigué fortament vinculada al bisbat Entre els organistes que exerciren a la seu destacà mossèn Onofre Reixach 1793-1868, també compositor de nombroses obres religioses La construcció dels teatres del Cercle Artístic, el 1875, i del Casino, el 1889, obrí la ciutat a les representacions d’obres escèniques, tant d’…
Sol Picó i Monllor
 D. Ruano.jpg)
Sol Picó i Monllor
© David Ruano / Théâtre de l’Archipel
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa.
Graduada en dansa espanyola i clàssica pel conservatori Òscar Esplà d’Alacant, completà la formació a La Fàbrica Espai de Dansa de Barcelona 1986-88, a La Ménagerie de Verre de París 1988-89 i al Movement Research de Nova York 1997 El 1994 creà la seva pròpia companyia Els seus espectacles de dansa contemporània són originals, iconoclastes i multidisciplinaris dansa, teatre, òpera, etc Diversos animals 1992, Pevequi 1993, Peve, espectacular dance poemato 1994, Spitbrides 1995, La bèstia , Razona la vaca 1996, Love is fastic 1997, Del planeta basura 1997, END Esto no danza 1998, DVA Dudoso…
Àngel Jové i Jové
Art
Artista plàstic.
Abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se a la pintura 1962 Se centrà, partint de l’informalisme, en el tema nostàlgic de les parets de les cases de la petita burgesia 1964, i publicà, amb gravats de 1964-66, el llibre Petit homenatge a la flor de paret 1967 Centrat després en el tema de les balustrades noucentistes 1968, reaccionà contra la comercialització de l’obra d’art i evolucionà cap a l’ arte povera i l’art conceptual, evolució iniciada amb la participació en la Mostra d’Art Jove de Granollers 1971 Es consolidà com un artista amb una trajectòria caracteritzada per la…
,
Rafael Julià Salvia i Jiménez
Cinematografia
Guionista i realitzador cinematogràfic.
Vida Llicenciat en dret i filosofia i lletres, des del 1933 exercí el periodisme als diaris Unidad i La Prensa , fou redactor en cap de la revista Cinema 1946-48 i collaborà a El cine americano 1948 Poeta, novellista i assagista, des del 1948 es convertí en un dels guionistes més prolífics i versàtils del cinema espanyol que treballava a Barcelona, al costat de Ricard Gascon El correo del rey , 1950 El final de una leyenda , 1950, Miquel Iglesias Ley del mar , 1950, Francesc Rovira i Beleta Luna de sangre , 1950, Enrique…
,
Banc de Valls (1881-1968)
La creació El Banc de Valls es constituí el 23 de novembre de 1881 en un acte celebrat a l’Ajuntament de la capital de l’Alt Camp, presidit per l’alcalde El promotor de la iniciativa fou Josep Castellet i Sampsó, advocat i diputat a les Corts espanyoles pel districte Al voltant seu es reuniren una cinquantena de persones propietaris, industrials, membres de professions liberals, ben representatives del que era la societat benestant i emprenedora de Valls D’acord amb els estatuts, el Consell d’Administració o Junta de Govern 1881 estava format per quinze membres, entre els quals hi havia un…
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Música
Cobla catalana fundada el 1983 i dirigida per Jordi León, a excepció del període 1991-93, en què ho feu Concepció Ramió, si bé també ha comptat amb O. Martorell, M. Oltra, Ll. Moraleda o J.M. Bernat, entre d’altres, com a directors convidats.
Ha actuat arreu de Catalunya, el Rosselló i també a Los Angeles i Berkeley EUA, tant amb repertori sardanístic com de concert El 1997 guanyà el concurs convocat per l’Institut Municipal de Música de Barcelona i obtingué el títol de Cobla Municipal de Barcelona Ha enregistrat diversos discos amb música de sardanes de diferents èpoques i estils, música de concert, balls vuitcentistes i posteriors, entre els quals destaquen un disc de sardanes d’Eduard Toldrà Les danses de Vilanova i l’obra sardanística de Joan i Ricard Lamote de Grignon
Ciència
Publicacions periòdiques
Revista mensual en català, publicada a Barcelona (1926-33) com a òrgan, primerament, de la Societat de Química de Catalunya i, després, de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de l’Associació de Directors d’Indústries Elèctriques i Mecàniques del IEAM.
Era adherida a la Federació Internacional de la Premsa Tècnica Fou dirigida per Ramon Peypoch i Pich, i entre els membres del consell directiu hi havia Leandre Cervera, Josep Grau i Cases, Enric Rebés i Castellà, Santiago Rubió i Tudurí i Josep de C Serra i Ràfols En foren redactors, entre altres, Pere Bosch i Gimpera, Rafael Campalans, Pius Font i Quer, Carles Pi i Sunyer i Pau Vila
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina