Resultats de la cerca
Es mostren 11309 resultats
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana
Historiografia catalana
Revista d’història editada a Palma (Mallorca) des del 1885 per la Societat Arqueològica Lul·liana.
Desenvolupament enciclopèdic Amb l’exemplar de l’any 2002, el BSAL arribà als 856 números publicats Entre els directors de la revista cal esmentar Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló, Bartomeu Ferrà i Perelló, Joan Pons i Marquès, Bartomeu Font i Obrador, Gabriel Llompart i Moragues i Guillem Rosselló i Bordoy La Societat Arqueològica Lulliana es creà al desembre del 1880 a iniciativa de Bartomeu Ferrà i Perelló i fou aprovada l’any següent pel bisbe de Mallorca, Mateu Jaume Els seus objectius inicials foren tres honrar la memòria de Ramon Llull, recollir el màxim nombre d’obres d’art per a…
Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya (SDHLC)
Historiografia catalana
Servei de suport a la recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, adscrit al Departament d’Història Moderna i Contemporània i dirigit per Borja de Riquer.
Desenvolupament enciclopèdic Sorgí l’any 1987 amb el nom de Grup d’Història Local, com a eix aglutinador d’un conjunt d’activitats i serveis a la comunitat científica i universitària assessorament i informació sobre les fonts per a la investigació en història local, actualització i seguiment de les investigacions en curs, etc L’any 1995, la UAB n’aprovà el reconeixement com a servei de suport a la recerca i li atorgà la denominació oficial amb la qual se’l coneix actualment Des dels seus inicis, el principal objectiu fou centralitzar en una base de dades la informació bibliogràfica de…
Miquel Garcia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista i notari.
Només es coneixen les dades biogràfiques que esmenta en la seva relació La Germania dels menestrals de València , que permeten documentar-lo entre els anys 1519 i 1535, període de temps que abraça el relat Cal no confondre’l amb l’homònim poeta Miquel Garcia de Campos Mallorca que el 1511 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València Fou notari de València No se sap si participà directament en la guerra de les Germanies, però el 1521 es trobava entre els que s’embarcaren amb Diego Hurtado de Mendoza, lloctinent general de València, de Dénia a Peníscola…
,
Francesc Carreras i Candi
Historiografia catalana
Historiador, advocat i polític.
Vida i obra Nascut en el si d’una família benestant, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona l’any 1882 Entusiasta practicant de l’excursionisme, a dinou anys s’adherí a l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, de la qual fou secretari durant els anys 1888-90 Destacant com a jove polític de tendència conservadora, presidí la Joventut Conservadora 1890 i fou regidor a l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista 1891-1922 Des d’aquest càrrec promogué la publicació dels documents inèdits de l’arxiu municipal el Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell…
Carme Batlle i Gallart
Historiografia catalana
Historiadora.
Vida i obra Cursà la carrera d’història a la Universitat de Barcelona sota el magisteri del professor Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesi de llicenciatura, La ideología de la “Busca” La crisis municipal de Barcelona en el siglo XV , que presentà l’any 1957 Endinsada ja en l’estudi de les institucions polítiques i econòmiques de la Barcelona baixmedieval, ingressà el 1962 com a professora ajudant del catedràtic d’història medieval d’Espanya de la Universitat de Barcelona, Emilio Sáez, que dirigí la seva tesi doctoral La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo xv…
Pere Alsius i Torrent

Pere Alsius i Torrent
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Excursionisme
Arqueòleg, naturalista i historiador.
Vida i obra Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles 1887 Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues La seva única especialització fou local s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà Tenia una gran capacitat d’observació de la naturalesa, i amb el mateix rigor, acudí a la documentació històrica o se serví de les dades arqueològiques…
, , ,
Els valors
La cartografia tracta de representar els elements materials que es poden localitzar sobre el territori georeferenciar amb major o menor precisió, siguin rius o muntanyes, ciutats o fronteres i els seus continguts, però representar idees i creences, elements immaterials i difícilment georeferenciables resulta una tasca gairebé impossible Aquest és el cas del mapa dels valors, element fonamental per a entendre les relacions humanes i les de les societats amb el seu medi natural i el sobrenatural Tot i que els antropòlegs culturals i els especialistes en filosofia i ètica, amb bona lògica, ho…
Els miriàpodes
El concepte de miriàpode L’organització externa del cos dels miriàpodes, és a dir, la seva divisió en un cap diferenciat i un cos uniforme proveït d’un nombre elevat de segments, és evident en aquest exemplar de quilòpode Pseudohimantarium mediterraneum europaeum , al qual hom pot apreciar, igualment, la uniformitat morfològica dels apèndixs del cos Antoni Serra Els miriàpodes són mandibulats terrestres que tenen el cos format per dues regions, el cap i el tronc El tronc és constituït per un elevat nombre de segments, cada un dels quals presenta, almenys, un parell de potes Aquest caràcter…
Literari i Artístic de Maó Ateneu Científic
Historiografia catalana
Associació cultural fundada el 1905 amb el nom d’Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón, d’acord amb el model ateneista burgès, que ha esdevingut l’entitat de les seves característiques més emblemàtica de la Menorca contemporània pel patrimoni llegat i per la continuïtat mantinguda fins al present.
La seva trajectòria és indestriable de les grans etapes històriques del s XX així, la primera 1905-36, tot recollint les inquietuds regeneracionistes del tombant de segle, es projectà al llarg de les primeres dècades del nou-cents i feu cristallitzar el programa més genuí i insuperat de la institució, la qual mantingué, des de l’inici, una reciprocitat de socis amb l’Ateneu de Madrid i l’Ateneu Barcelonès La Guerra Civil Espanyola, amb la dimissió de la junta directiva, significà una primera ruptura motivada pel control de les forces del Front Popular i la consegüent depuració de socis El…
Pedro Luis Alonso Fernández

Pedro Luis Alonso Fernández
© Barcelona Institute for Global Health
Medicina
Metge castellà.
Llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de Madrid 1984, s'especialitzà en medicina preventiva i salut comunitària a la Universitat de Londres 1987 Doctorat en medicina per la Universitat de Barcelona 1999, després de treballar com a metge epidemiòleg al Medical Research Council del Regne Unit a Gàmbia 1987-91, el 1992 fou nomenat cap del Departament d'Epidemiologia de l' Hospital Clínic de Barcelona, càrrec que exercí fins l'any 2000 Vinculat a aquest centre, ha estat professor i director del Centre de Salut Internacional de l'Hospital 2001 i director del Centre de Recerca en…