Resultats de la cerca
Es mostren 1647 resultats
Comunicació i cultura
El context Cartell de promoció de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, 1997 Image El període històric comprès entre el 1980 i el 1997 es caracteritza per una acumulació exponencial de canvis en el camp de la comunicació i la cultura, que afectaren de manera àmplia i general totes les àrees de l’espai del català Els principals factors de canvi foren d’ordre tecnològic, econòmic i polític A partir del reconeixement constitucional de les llibertats bàsiques d’expressió i d’informació a l’Estat espanyol, i ja des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, els…
Els anèl·lids hirudinis
Els hirudinis són anèllids desproveïts de quetes, peculiars per la presència de dues ventoses, una a cada extrem del cos Interiorment, tenen la cavitat celomàtica reblerta de teixit connectiu i muscular, travessat per canals i llacunes que són un vestigi d’aquella cavitat Són hermafrodites i es reprodueixen sexualment i per fecundació interna Comprenen més de 300 espècies, la majoria de les quals aproximadament un 75% són d’aigua dolça Hom creu que aquest és el medi on evolucionaren, i que posteriorment passaren a ocupar el medi terrestre i el marí La majoria són de règim…
impressionisme
Petit nu en blau , de Renoir (1841-1919)
© Corel Professional Photos
Art
Corrent estètic iniciat i desenvolupat sobretot a França al darrer quart del s XIX.
Consisteix, de fet, en una darrera etapa del naturalisme, nom que en un principi fou sovint emprat per a designar-lo, perquè aguditzà la recerca d’una realitat més autènticament reflectida que en la pintura anterior Centrant-se en temes tan prosaics i quotidians com els del realisme, els impressionistes els pintaven, però, in situ , com en una instantània fotogràfica —cal recordar el lligam que els unia amb Nadar— i molt sovint en una sola i ràpida sessió, i aconseguiren visions fugaces que, en ésser exposades, desferen la diferenciació convencional entre esbós i obra definitiva D’altra banda…
comunitat de regants
Agronomia
Associació de beneficiaris d’una séquia o d’un altre sistema col·lectiu de regatge.
A la regió de Lleida, la comunitat més extensa i antiga documentada és la que agrupa tots els agricultors i industrials que es beneficien de les séquies de Pinyana, de Fontanet i de llurs derivades ambdós cabals foren atorgats per Ramon Berenguer IV vers el 1150 a dos cavallers i el 1204 els drets foren cedits a la ciutat de Lleida concessió confirmada per Pere I el 1213 Des d’aleshores els regs depengueren del consell municipal, que n'encomanà l’administració a una junta, la Prohomenia del Segrià i Fontanet, que perdurà fins la Nova Planta 1716 El 1758 fou establerta la Junta de Sequiatge un…
Esplugabous
L’esplugabous Bubulcus ibis , tal i com el veiem a la fotografia, en plomatge hivernal, és gairebé tot ell blanc, amb el bec ben groc i les potes fosques Oriol Alamany L’esplugabous és un ocell que s’ha estès cap al N durant aquest segle, per la qual cosa ha augmentat molt el seu nombre als Països Catalans en els darrers anys A la Catalunya Nord hiverna regularment, però en un petit nombre, des dels anys setanta, i escasseja a l’estiu A Catalunya i el País Valencià, actualment és sedentari i localment abundant A les Balears és un hivernant gairebé regular, encara que molt escàs a Menorca i…
Lluís Frederic Picàbia
Literatura catalana
Protagonista de L’home que es va perdre (1929), de Francesc Trabal.
La figura encarna el prototip d’home modern contemporani en una societat burgesa Lluís Frederic Picàbia és un personatge abocat a la recerca del propi jo És presentat en clau aparentment psicològica, ja que fonamenta la seva actuació en una illusió El seu caràcter es construeix al llarg de la novella a través del joc de perdre i trobar La novella s’enceta amb la pèrdua de Sílvia, la seva companya sentimental, fet que condiciona el seu comportament futur Ell decideix canviar de vida i, a trenta-cinc anys, deixa la feina al capdavant de la fàbrica on treballa i enceta un viatge que el porta per…
preescolar
Educació
Dit del nivell educatiu —no obligatori a l’Estat espanyol— que comprèn els primers sis anys de vida.
Hom hi diferencia dues etapes, o nivells la de l’escola bressol fins a tres anys i la de parvulari de quatre a sis anys L’objectiu que hom pretén és ajudar l’infant per tal que aconsegueixi la seva pròpia autonomia a nivell motriu, afectiu i intellectual Tradicionalment, l’ensenyament de la mainada era a càrrec de la família Amb l’aparició dels centres d’ensenyament preescolar, la família pot comptar amb les seves orientacions i ajuts pedagògics Els primers centres foren creats al s XIX i eren, la majoria, institucions de caràcter benèfic per a famílies obreres, que guardaven els nens mentre…
Txarango

Txarango
© Éxits Web
Música
Grup musical format el 2010.
Els membres fundadors foren Alguer Miquel veu, Marcel Lázara Tito guitarrista i Sergi Carbonell Hipi teclats Posteriorment s’hi afegiren Joaquim Canals bateria, Àlex Pujols baix, Pau Puig percussió, Ivan López saxo, Jordi Barnola trompeta, Joan Palà percussió, Pau Castellví guitarra i Sisco Romero veu de suport, a banda d’altres membres que temporalment en formaren part La seva música és una combinació de gèneres dispars, com ara el reggae , les músiques antillanes, el pop i el folk A cavall del concert, l’espectacle inspirat en el circ i la música de carrer, aconseguí una gran…
Gerri de la Sal

Gerri de la Sal
© Xevi Varela
Vila
Vila i cap de municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), situada en un coster a la dreta de la Noguera Pallaresa.
La carretera N-260 la parteix en dos sectors i forma l’eix del poble La part alta, on hi ha la Casa de la Sal segle XVIII, és la menys compacta, amb carrerons costeruts, mentre que la situada entre la carretera i el riu és centrada a la placeta de Sant Feliu, amb algun sector porticat, i formada per un conjunt d’estrets, costeruts i atapeïts carrers, en un dels quals hi ha l’església parroquial de Sant Feliu, amb un interior barroc neoclassicista Els carrerons davallen fins al riu, travessat per un pont romànic segle XI refet més d’una vegada, que porta fins a l’antic monestir de Santa Maria…
Montesa
Vista general de Montesa , al peu del castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la vall de Montesa, al límit ja amb la costera de Ranes, entre la serra Plana (625 m alt.), al N, i la serra Grossa (694 m), al S, que limiten el terme, respectivament, de la Canal de Navarrés i de la Vall d’Albaida.
Hi ha un fort desnivell entre el sector muntanyós i el fons de la vall Dues terceres parts del territori, no conreades, són ocupades pel matollar i les pinedes Al secà 800 ha els conreus principals són els de vinya 250 ha, oliveres, garrofers i arbres fruiters El regadiu 350 ha, que aprofita l’aigua del riu Cànyoles i de pous, és dedicat quasi exclusivament a tarongers Un 30% de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l’Alcúdia de Crespins La vila 1 431 h agl 2006 , montesins 298 m alt es troba al vessant esquerre de la vall, al peu de les ruïnes de l’imposant castell de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina