Resultats de la cerca
Es mostren 739 resultats
Antoni Gaudí, geni del modernisme
Quan es parla de Modernisme català, el primer nom que ens ve a la memòria és el d’Antoni Gaudí Ell és qui, per damunt de tots els altres artistes, féu que l’art del seu temps a Catalunya se singularitzés I aquesta singularització fou total l’art de Gaudí no té res a veure amb l’art que es feia abans d’ell aquí –ni tampoc a fora–, i és d’un estil radicalment diferent, d’una originalitat desmesurada, que resultava sorprenent fins a la perplexitat als ulls dels qui el veien per primer cop En l’àmbit personal, si comparem Gaudí amb molts dels seus collegues catalans del seu temps, veurem que els…
Introducció a la geologia dels Països Catalans
El procés geològic d’afaiçonament del relleu Tothom s’ha preguntat algun cop, davant d’un paisatge, com han estat formades aquestes muntanyes o aquelles valls, i quina edat tenen La resposta a aquestes preguntes, referides al conjunt dels Països Catalans, és bàsicament l’objectiu d’aquesta part de l’obra Contestar aquestes preguntes és explicar la història geològica del nostre país Abans, però, d’entrar en una descripció sistemàtica de la geologia dels Països Catalans, serà bo d’explicitar una mica més, amb l’ajut d’algun exemple concret, les qüestions plantejades com i quan s’ha format…
música catalana
música catalana L’Orfeó Català, en un mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana, de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Música creada als Països Catalans.
Música antiga El testimoni més antic d’activitat musical conservat és una dansa fàllica, a la cova del Cogul Garrigues El tipus de dansa, dones al voltant d’un home, mostra que hi havia ja a l’època una música, malgrat que fos rudimentària Hom troba representacions de temes musicals en obres d’art ibèric La civilització musical grega fou activa, com ho mostren els vasos de Sant Martí d’Empúries danses de sàtirs, Apollo tocant la lira, instrumentista d’ aulos amb dansaires, etc Els grecs conrearen la música, vocal i instrumental, pròpia dels actes rituals L’art musical romà es degué…
El marc històric del romànic del Rosselló
Art romànic
Antecedents del Neolític a la fi del món romà Durant el període neolític, amb l’adveniment de la ramaderia i de l’agricultura, el Rosselló té una població important El neolític antic 5500 a 4800 aC, amb la característica ceràmica cardial, és present a la cova de l’Esperit Salses, a l’abric de la coma Francesca Salses, i al jaciment subaquàtic de l’illa de la Correja estany de Salses-Leucata hom l’ha datat per radiocronologia el 4850 aC i és situat sota més de 2 m d’aigua El neolític mitjà 4800 a 3500 aC té abundants vestigis a la cova de Montou Corbera de les Cabanes la cultura anomenada de…
Els estudis micològics i liquenològics
Els orígens i el desenvolupament de la micologia i la liquenologia Els primers grans reformadors de la botànica atorgaren a les criptògames una importància només marginal En la sistemàtica creada per Carl von Linné Råshult 1707 - Uppsala 1778 en «Species plantarum» 1753, el conjunt de les criptògames era inclòs en una sola de les 24 classes de què constava, anomenada Cryptogamia és a dir, d’òrgans reproductors invisibles La majoria dels fongs eren inclosos al gènere Agaricus , i els pocs líquens coneguts eren considerats espècies del gènere Lichen Però, posteriorment, les especialitats de la…
El marc històric del romànic del Camp de Tarragona
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Algunes troballes arqueològiques fetes sobretot al sector de l’Alt Camp, a la cova del Pont de Gor i a la balma de Picamoixons, del terme de Valls, donen testimoni del poblament al Camp de Tarragona des d’abans del 9000 aC, o època paleolítica En l’etapa següent, o neolítica del 9000 al 3000 aC, es constata la continuació del poblament al sector és el moment en què la població deixa la vida nòmada per cercar un lloc més estable d’hàbitat, gràcies a la introducció de l’agricultura i de la ramaderia, segons ho confirmen troballes…
Bibliografia general referent al romànic de Conflent
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia, vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62,…
Els gasteròpodes
Característiques generals Els gasteròpodes constitueixen, de lluny, la classe més gran i diversificada de molluscs La seva característica fonamental és la torsió , que comporta una reorganització anatòmica intensa Malgrat la semblança fonamental de tots els gasteròpodes, l’aspecte extern és summament variable, i respon a una enorme gamma de modes de vida Entre les possiblement 70 000 espècies vivents, de les quals n’hi ha que no superen 1 mm de longitud i d’altres que s’acosten a 1 m, hom troba exemples de tota mena de règims alimentaris, sistemes reproductius i interaccions ecològiques A…
Els grups de coleòpters
Els arcostemats El grup dels arcostemats és considerat com un dels més arcaics dins dels coleòpters Avui dia n’existeixen poques espècies, repartides principalment a les zones tropicals, i en canvi se’n coneixen restes fòssils molt antigues, corresponents al Permià superior El grup ha estat subdividit en quatre famílies de les quals només una, la dels tetrafalèrids Tetraphaleridae , posseeix un representant mediterrani, Crowsoniella relicta , descrit per Pace 1976, a Itàlia És possible que aquest petit endogeu pugui tenir representants als Països Catalans, on la fauna endogea és…
Les comunicacions i l’economia de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
La xarxa de comunicacions Camí medieval que encara conserva l’enllosat, vora Girbeta, a la vall de la Noguera Ribagorçana, poc abans de l’estret de Montrebei ECSA - J Bolòs Una orografia difícil i una situació més aviat marginal han estat sempre factors que han condicionat la història de les terres ribagorçanes Dues serralades paralleles a l’eix pirinenc, amb prou feines excavades pels rius, configuren un territori aïllat i força trencat en petites i encaixades valls glacials, clotades estructurals, depressions reduïdes i accidentats sinclinals Els eixos fluvials s’emmotllen al paisatge…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina