Resultats de la cerca
Es mostren 1980 resultats
Eulàlia Anzizu i Vila
Cristianisme
Nom de religió de la monja clarissa Mercè Anzizu i Vila.
Filla única d’una de les famílies de l’alta societat barcelonina, els Anzizu-Vila, amb vincles amb els Bacigalupi, els Girona i els Güell, quedà òrfena en l’adolescència, primer dels pares i després dels avis Estigué sota la protecció de l’industrial Eusebi Güell i la seva esposa Isabel López, filla dels marquesos de Comillas , mecenes d’Antoni Gaudí i de Jacint Verdaguer , el qual es convertí en el seu mentor i encoratjà la seva vocació religiosa i literària El 1893 inicià la seva obra poètica, que continuà fins el 1909 Pòstumament, el 1919, en fou publicada una part amb el títol de Poesies…
Suari i Canals. Deutsch i Companyia
Suari i Canals construïren una refineria de petroli a Badalona el 1879 L’establiment era arran de mar i tenia un moll propi per a la descàrrega del petroli que arribava en llaunes o bótes El 1882 l’empresa anava a nom de Ramon Canals i Companyia El seu despatx era a Barcelona, passeig de la Duana, núm 5 Poc després passà a nom de Deutsch i Companyia Alexandre Deutsch de la Meurthe fou un dels primers importadors i refinadors de petroli a l’estat espanyol Era conegut per la seva marca, El León Establert inicialment a Madrid, tenia en el seu actiu industrial medalles d’or a l’Exposició…
convertidor d’energia
Física
Tecnologia
Dispositiu amb una entrada i una sortida, que canvia la forma (elèctrica, mecànica) o les característiques (tensió/intensitat, velocitat/força i, en general, variable intensiva/variable extensiva) del flux energètic incident.
Els tipus més importants de convertidor d’energia són el transformador , el transductor , el convertidor de parell , etc
conjugació de càrrega
Física
Operació que fa corresponde a tota partícula fonamental la seva antipartícula —és a dir, que canvia els signes de totes les càrregues— i, per extensió, l’operador que realitza aquesta operació.
La conjugació de càrrega deixa invariants les interaccions forta i electromagnètica, és a dir, les lleis d’aquestes interaccions no canvien si hom substitueix les partícules per llurs antipartícules, però no passa el mateix amb la interacció feble, la qual no és invariant per reflexió espacial no-conservació de la paritat L’operador conjugació de càrrega C té els valors propis 1 i -1
bifurcació
Matemàtiques
En el context de les equacions no lineals, situació en què, per a algun valor crític d’un paràmetre λ que hi figura, canvia el nombre o l’estructura de les solucions.
Aquest valor crític de λrep el nom de punt de bifurcació La teoria de la bifurcació estudia l’estructura de les solucions de f υ,λ=0 com a funció del paràmetre λ, on f és una aplicació no lineal definida quan υ pertany a V V és un subconjunt d’un espai funcional Els fenòmens de bifurcació tenen un paper important en casos de vinclament de barres o plaques minses, canvi de règim en el moviment dels fluids, cinètica de les reaccions químiques i, en general, en tots els aspectes de la natura en la descripció matemàtica dels quals intervé de manera rellevant la grandària de certs paràmetres
Anals consulars de la ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Obra anònima el títol complet de la qual és Anals consulars de la ciutat de Barcelona formats de las més principals antiguitats, prerrogativas y sucessos de ella. Comensant de l’any 2810 apres de la Ceació del Mon, y proseguint per la serie de sos Consellers. Compost y recopilat per un curiòs Fill de esta Ciutat, y continuat per altre no menos afecte Patrici.
Consta de tres volums manuscrits dipositats a la Biblioteca de Catalunya El volum primer, amb 108 folis i lletra del s XVII, cobreix el període que va de l’any 843 època del primer comte de Barcelona fins al 1566 El volum segon, amb 240 folis i lletra d’una altra mà, abraça els anys 1567-1700 El darrer volum, amb 246 folis, relata els esdeveniments del període 1701-27 Hi ha un quart volum recopilatori —de fet és una cronologia comentada— dels tres primers amb lletra d’una altra mà —del s XIX— en què es fa una apreciació sobre el propietari del manuscrit, Pròsper de Bofarull En el volum primer…
Sidó
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Fenícia, que correspon a l’actual Ṣaydā, uns 40 km al S de Beirut, al Líban.
Documentada ja al III millenni aC, caigué en poder dels egipcis en el regnat de Tuthmosis III Fins a la darreria de la dinastia XVIII 1567-1320 aC fou la ciutat fenícia més important, a causa de la seva expansió comercial per Síria i per la conca mediterrània La talassocràcia cretenca posà terme al seu predomini vers la fi del s XIV aC Víctima més tard dels pobles de la mar, caigué en poder dels filisteus ~1191 aC, i perdé aleshores la seva hegemonia en benefici de Tir Durant el predomini dels assiris, els fou fidel en general, llevat d’una rebellió, sense èxit ~678 aC Durant el període…
Benarés

El Ganges al seu pas per Benarés
© Ministeri de Turisme de l’Índia
Ciutat
Ciutat de l’Índia, a l’estat d’Uttar Pradesh, vora el riu Ganges.
Situada al centre de la vall del Ganges, s’estén al llarg d’aquest riu, a les ribes del qual hi ha un gran nombre d’ermites, temples i palaus, de diversos estils artístics, i de ghāts àmplies escalinates per als banys sagrats dels pelegrins, que hi arriben en gran nombre pel fet que Benarés és considerada la ciutat més santa de l’hinduisme Això fa que la població de Benarés s’incrementi constantment Entre els seus monuments sobresurten la mesquita d’Aurangzeb, el temple daurat de Xiva de Vivanesvar i l’observatori astronòmic prop del Māndir Ghāt Benarés és, d’altra banda, un nucli industrial…
derivació
Lingüística i sociolingüística
Procés a través del qual en una llengua es formen mots a partir d’uns altres ja existents, d’acord amb procediments establerts.
El mot del qual hom parteix rep el nom de primitiu , i el nou mot obtingut, el de derivat El procediment més usual del qual hom se serveix per a la formació de mots derivats és el d’afegir alguna unitat de la llengua a alguna part del mot primitiu, cosa que pot significar, alhora, alguna modificació en el mot sobre el qual és aplicada la derivació ferro > ferrer Les unitats emprades per a formar els mots derivats són anomenades afixos , i segons que siguin a l’inici, a l’interior o al final del mot primitiu, hom les anomena prefixos im mortal, infixos , ferr e ter, que també presenta…
estelada

Les dues banderes estelades
Nom amb el qual hom designa la bandera de l’independentisme català.
Sobre les quatre barres, presenta en un dels seus costats un triangle amb un estel Hom n’atribueix la invenció a Vicenç Albert Ballester i Camps , el qual la creà l’any 1918 inspirant-se en la bandera dels insurrectes cubans que el 1898 s’independitzaren d’Espanya Es difongué gradualment al llarg dels anys vint en ambients i publicacions independentistes, entre les quals La Tralla segona època, La Nova Catalunya i, especialment, des del 1922 en què Francesc Macià l’adoptà com a emblema d’ Estat Català Esmentada a la Constitució de l’Havana de 1928, aquest text definia la bandera de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina