Resultats de la cerca

Era l’església d’una localitat villa Alentad , situada al migdia de l’actual poble de Talteüll, a la riba dreta de l’Aglí Fou donada el 1011 pel comte Bernat Tallaferro de Besalú al seu fill Guillem, donació que fou confirmada pel seu testament del 1020 Aquesta església és mencionada únicament al segle XII “ecclesia S Genesii de Alentad’ , 1157 “S Genesius de Lentad in termino castri de Tautahull’ , 1183 “ecclesia de Alentad’ , 1196 Sembla que elpoble d’Alentó o Alentad i la seva parròquia precediren i potser generaren l’actual poble de Talteüll, tenint en compte que l’església de Talteüll…

L’antic lloc d’Estanyils —del qual a penes resta cap vestigi visible, tan sols un mas— és situat al nord-est del també deshabitat poble de Coma, al nord del terme municipal d’Eus Aquest indret és mencionat al segle XI com a Stagnilios , tot i que la seva església, que depenia de la parròquia de Sant Esteve de Coma, no s’esmenta fins el 1202 D’aquest any hi ha notícia que Pere de Sornià i la seva esposa Estefania vengueren a Ramon d’Illa el delme que percebien de les rendes de l’església de Sant Martí d’Estanyils Poc després, l’ecclesia Sancti Martini de Stanils fou donada, l’any…

L’antic veïnat de la Vall o la Vall d’Espirà és situat al migdia de la vila d’Espirà de Conflent, cap del municipi El lloc és mencionat en la documentació des del segle XIII la Vall de Spira , 1264, com també la seva església, la qual és consignada per primera vegada en una escriptura de l’any 1298, per la qual Pere Dotra i el seu gendre Vernet, de la Vall d’Espirà, feren reconeixença a Pere Cadell, senyor d’Espirà, de la meitat d’una peça de terra situada a la Vallis de Spirano, loco dicto ad Sanctum Stephanum Posteriorment, en una altra escriptura és consignada com a ecclesia Sancti…

Era fill del també organista i compositor Isaac-François Léfebure-Wély 1756-1831, de qui rebé la primera formació musical Posseïdor de dots extraordinaris, amb tan sols deu anys ja podia suplir el seu pare en les funcions d’organista a l’església de Saint- Roch El 1832 entrà al Conservatori de París per estudiar piano amb F Benoist i composició amb HM Berton i F Halévy, al mateix temps que estudiava privadament amb A Adam i N Séjan Del 1847 al 1857 fou organista de l’església de la Madelaine, i a partir del 1863 ho fou de Saint-Sulpice Compositor de nombrosa música per a orgue L…

Estudià a la Lateinschule de la seva població natal i, després, música a Weiden L’any 1659 ingressà a la Universitat d’Altdorf per estudiar-hi teologia Però les dificultats econòmiques el forçaren a retornar a Waldthurn i a cercar un treball remunerat Trobà una ocupació com a cantor de la capella de la cort de Heidelberg Més tard viatjà a Itàlia acompanyant un noble holandès i, un cop a Roma, conegué el teòric Athanasius Kircher, fet que el decidí a dedicar-se a la teoria musical Posteriorment ocupà llocs de responsabilitat en diverses capelles musicals nobiliàries a Sorau i Triebel Escriví…

Pertanyia a l’orde dominicà i era actiu al convent de Saint-Jacques de París Tan sols es coneix una obra seva, el Tractatus de musica , de caràcter enciclopèdic i una de les més extenses del segle XIII Tot i que la seva finalitat era bàsicament servir de manual per a la interpretació del cant litúrgic, hi són estudiats molts altres aspectes referits a la teoria i a la pràctica musicals, fet que la converteix en una mena de summa dels coneixements musicals de l’època Hi apareixen compilades les teories dels més destacats autors anteriors Boeci, Al-Farabi, Guido d’Arezzo, Joan de…

Membre d’una família de músics italians residents als Països Baixos Era fill de Pietro Antonio Fiocco, director del cor de l’església de Notre-Dame du Sablon, de qui prengué les primeres lliçons de música Entre el 1707 i el 1731 ocupà el càrrec d’organista en aquesta mateixa església i a partir del 1714 fou mestre de capella a la cort, lloc que ocupà fins el 1744, any en què decidí retirar-se de la vida activa La seva música religiosa comprèn una missa solemne, diversos salms i motets Els seus oratoris i responsoris s’han perdut Tant en els seus motets sols com en els que formen…

El 1504 exercia el càrrec de mestre de capella del cardenal Jiménez de Cisneros Quan aquest morí, el 1517, ingressà com a cantor a la catedral de Tarassona Allí succeí a Cristóbal de Soria com a mestre de capella el 1518 Després de passar breument per la basílica del Pilar de Saragossa, el 1521 s’ocupà del magisteri de capella de la catedral de Palència, on es mantingué fins el 1525 Més tard fou nomenat capellà reial i mestre de capella de l’emperadriu Isabel de Portugal, esposa de Carles V, càrrec que ocupà fins el 1539 Llavors passà al servei del cardenal i…

Els protozous , organismes unicellulars pertanyents al regne animal, tenen una forma normalment allargada o oval i unes dimensions d’unes quantes µ d’amplada i unes desenes de µ de llargada Només algunes espècies de protozous presenten, en algun moment del seu cicle evolutiu, dimensions macroscòpiques, és a dir, visibles per a l’ull humà, per bé que en aquests casos només arriben a fer 1 o 2 mm de diàmetre Els protozous es troben àmpliament distribuïts en la natura, encara que especialment es concentren en l’aigua i els sòls Només algunes espècies de protozous s’han adaptat als organismes d’…

Estudià música i cant a l’Eastman School of Music de la seva ciutat natal i més tard amplià la seva formació com a cantant amb E Schumann El 1951 debutà com a Desdemona en Otello G Verdi a l’Òpera de Graz Quatre anys més tard fou contractada a Frankfurt, on tan sols en un any 1955 interpretà dotze papers en òperes de WA Mozart, R Wagner, G Verdi i PI Cajkovskij La temporada 1957-58 incorporà R Strauss al seu repertori i el 1958 debutà com a Mariscala El cavaller de la rosa al Covent Garden de Londres Dos anys més tard es presentà al Festival de Glyndebourne El 1958 actuà a l’…