Resultats de la cerca

Rebé l’esperit i els objectius de l’Equip de Recerques Ceretanes ERC, que el 1968 ja havia organitzat el I Colloqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà Es volgué aprofitar la idea de la situació geopolítica de la Cerdanya com a territori de frontera, arran del tractat dels Pirineus 1659, així com impulsar i fomentar tots aquells actes i activitats que tinguessin com a fi la unitat de la Cerdanya, per damunt de tota mena de barreres, i treballar per a aconseguir la seva unitat territorial i lingüística La seva creació impulsà l’estudi de la prehistòria, l’arqueologia, la història, la…

Fill del joier i pintor Emili Armengol i Gall Terrassa, Vallès Occidental, 1911 - Barcelona, 1976, el 1968 féu la primera exposició d’escultures de format mitjà a Barcelona En la seva obra predominen les formes arrodonides de caràcter orgànic, i sovint combina materials diversos Són notables les seves escultures per a espais públics, entre les quals cal esmentar el Monument al gos d’atura  Castellar de n’Hug, 1986 el Monument a la Constitució Andorra la Vella, 1993 la Porta de Sarrià 1992, adoptada el 1995 com a logotip oficial d’aquest districte de Barcelona Olympic flag , del…

S’inicià en el Club d’Atletisme Calella, passà al Centre Atlètic Laietània i també competí amb el Futbol Club Barcelona en dues etapes, l’Antorcha de Lleida, el CAVA d’Andorra i el T2 CNB-l’Hospitalet Aconseguí títols estatals júnior i fou seleccionat per algunes competicions internacionals En categoria absoluta, fou campió de Catalunya de salt de llargada 1976, 1981, de triple salt 1976, 1977, 1983 i de decatló 1977, i en pista coberta, també de triple salt 1975 i de salt de llargada 1984 També establí diverses plusmarques catalanes en els dos concursos de salts horitzontals En…

Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura Fou redactor de La Veu de Catalunya i director del setmanari infantil Jordi  1928 Collaborà especialment en la Revista de Catalunya 1925-28, i també a  La Publicitat , La Nau i Imatges Traduí al català obres de Molière, Croisset, Lamartine i Mérimée Als anys vint publicà la biografia Josep M de Sagarra s d i edità El teatre català anterior a Pitarra 1928, l’antologia Cançoner de Nadal 1935 i preparà l’antologia de l’obra poètica de mossèn Cinto dins Miscellània Verdaguer 1946 Escriví també poesia és autor de dos goigs, un a Sant…

Bibliografia R D’Abadal i de Vinyals La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , Discurs llegit a l’acte de recepció pública de Ramon d’Abadal a la RABLB el 18 de desembre de 1949 Barcelona 1949 R D’Abadal i de Vinyals Catalunya Carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 R D’Abadal i de Vinyals Catalunya Carolíngia I El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1986 R D’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens Vives, Barcelona 1965 R D’Abadal i de…

No existeix realment una tradició pteridològica independent de l’estudi d’altres grups de plantes vasculars als Països Catalans En efecte, l’estudi de les falgueres, amb alguna excepció aïllada, que comentarem, ha estat quasi sempre supeditat als treballs de recerca de les plantes amb flor El seu estudi ha anat progressant, doncs, al ritme imposat per la confecció dels catàlegs florístics locals i territorials, en primer lloc, i en el tractament taxonòmic que del grup s’ha fet en les successives flores, d’àmbit geogràfic més o menys extens La pteridologia a Catalunya i a Andorra Les obres de…

La primera fita de la projecció internacional de la cultura catalana contemporània és el conjunt d’exposicions i activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya a París, a l’entorn de l’Exposició Universal del 1937 Després del 1939, les dificultats de tota mena foren moltes Però, per camins diversos, creadors, gestors i “públic” anaren teixint una finíssima xarxa de complicitats, a banda i banda de l’Atlàntic “Gaudí, un univers” A partir dels anys 1977-80, la projecció de la cultura catalana trobà nous suports gràcies a la recuperació, o la reinvenció, dels tres parlaments i els tres…

Vida Perit mercantil, i director d’indústries tèxtils i tintoreres El 1924 inicià a Sarrià la que avui és la Biblioteca del Cinema Delmiro de Caralt incorporada a la Filmoteca de la Generalitat el 1988 Amb motiu del cinquantenari de la Biblioteca, el 1974 la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona SICCB li reté un homenatge Afeccionat a la fotografia, fou un dels pioners de l’amateurisme a l’Estat espanyol les seves primeres cintes daten del 1925, moment a partir del qual desenvolupà una tasca de promoció i mecenatge des de la Secció de Cinema Amateur del CEC En nom del CEC,…

Llicenciat 1968 i doctorat 1976 en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona, on exercí la docència com a professor de botànica 1968-75 Entre els anys 1975 i 1982 dirigí els serveis ambientals de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya Fou secretari de redacció de Natura, ús o abús Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans 1976, i ha estat un dels principals impulsors dels moviments d’opinió favorables a una adequada gestió del patrimoni natural català dels anys setanta, tant com a director de la campanya per a la salvaguarda del patrimoni…

Situació Vista de l’edifici des de llevant, amb l’absis, de planta semicircular i mancat de tota ornamentació JM Ubach L’església de Sant Esteve de Juverri és la titular del poble del mateix nom, el més meridional d’Andorra, situat en un coster, a 1 285 m d’altitud, enlairat sobre la Valira i sobre el Runet, petit nucli també envoltat per una zona residencial, al peu del bosc de Juverri Actualment pertany a la parròquia de Sant Julià de Lòria, bé que antigament havia depès de la parròquia d’Arcavell, a l’Alt Urgell Situació x 1°29′30” — y 42°26′30” Per a arribar-hi cal agafar la…