Resultats de la cerca
Es mostren 878 resultats
L’escultura del Modernisme
Al tombant de segle, parallelament als hàbits de consum moderns que va adquirir la burgesia catalana, una sèrie d’intellectuals i artistes van introduir una nova concepció de l’art i de la seva funció, que es traduí en l’estil que s’identifica amb el terme «Modernisme» Sense renunciar a la tradició autòctona com a consciència de la pròpia identitat, va sorgir una decidida voluntat de situar Catalunya al nivell de la cultura europea del moment per tal de superar la crisi de la fi del segle La complexitat del moviment modernista va repercutir en l’evolució desigual dels diferents llenguatges…
cant
Música
Emissió de sons musicals amb la veu, generalment en forma de melodia construïda sobre un text.
El cant és el mitjà inicialment menys artificiós de produir música, atès que l’instrument forma part del cos de l’intèrpret, i es diu inicialment perquè el camí entre els primers esgarips dels homínids i les vertiginoses evolucions d’una prima donna belcantista és llarg i complex Pel mateix motiu és la forma d’expressió musical que està més directament lligada a l’intèrpret i que l’identifica més unívocament Els orígens del cant L’origen del cant és incert i es perd en els orígens de l’home, i se’n troba alguna forma a totes les cultures conegudes Rousseau el feia néixer de la parla, a la…
La crítica d'art contemporània
Tot moviment artístic necessita, per difondre’s massivament, un altaveu que faci arribar les seves realitzacions al públic que informi sobre elles, que les comenti i que les valori Aquest paper, en l’art de l’edat contemporània, el fa la crítica, i molt especialment la crítica que es manifesta des de la tribuna de la premsa, perquè és la que es canalitza a través d’uns mitjans de lectura habitual per part del ciutadà «Quants artistes d’aquest temps –deia Charles Baudelaire ja el 1846– deuen només a ella a la crítica la seva pobra anomenada» A Catalunya hi havia una crítica d’art als diaris…
Unión de Centro Democrático
Partit polític
Partit espanyol que pretenia aglutinar un espai polític entre la dreta franquista i el socialisme marxista.
Impulsat des del govern el 1977, el formaven tres grans famílies ideològiques socialdemòcrates, liberals i democratacristians, tot agrupant antics franquistes amb sectors moderats de l’oposició El seu programa advocava per la reforma democràtica i la modernització de l’Estat Creació i ascens d’UCD a Catalunya 1977-1979 UCD sorgí inicialment com a coalició electoral el 3 de maig de 1977, cinc dies abans que es tanqués el termini de presentació de candidatures per a les eleccions legislatives del 15 de juny El seu antecedent immediat fou la coalició Centro Democrático, creada al gener del…
demografia històrica
Historiografia catalana
Disciplina jove, d’encara no mig segle d’existència, que té com a objecte l’estudi de la població a través dels temps.
Desenvolupament enciclopèdic Els seus orígens tenen França com a escenari principal, i el seu naixement cal relacionar-lo amb quatre fites fonamentals la publicació, el 1956, del Manuel de dépouillement et d’exploitation de l’état civil ancien de Michel Fleury i Louis Henry l’edició, el 1958, de la primera monografia parroquial La population de Crulai d’Etienne Gautier i Louis Henry l’anàlisi de l’antic règim demogràfic que feu Pierre Goubert a Beauvais et le Beauvaisis de 1600 à 1700 1960, i l’inici de la publicació impulsada per Marcel Reinhard Étude et chroniques de démographie historique…
sarsuela

Representació de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra, de Rafael Martínez i Valls
© Teatre Condal
Música
Gènere de teatre musical hispànic que combina parts recitades i parts cantades en un acte o més d’un, de manera similar a l’òpera còmica francesa o al singspiel alemany.
D’origen confús, cal situar-ne el precedent al segle XV ensalades, villancicos , etc El nom prové del palauet de la Zarzuela, situat als afores de Madrid, on al segle XVII es feren les primeres representacions d’aquest gènere La rodalia del palau acollia les nombroses partides de caça que tant agradaven al rei Felip IV Al capvespre era habitual la representació d’espectacles teatrals amb música, que tenien, però, una durada inferior a la de les comèdies tradicionals És difícil establir amb precisió els orígens de la sarsuela, gènere estretament relacionat amb la presència de la música en…
,
llibre
Impressió d’un llibre pel sistema òfset
© Fototeca.cat
Conjunt de fulls escrits o impresos posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.
Segons Plini el Vell, molt antigament hom escrivia damunt fulles de palma, metalls, teles i pells i a la part interior de l’escorça d’arbres Hom usà, més tard, rajoles d’argila Assíria, Babilònia, Cnossos i papir Egipte, Grècia i Roma, amb el qual hom feia llibres generalment anapistogràfics escrits per una sola cara els fulls eren enganxats pels costats i formaven tires d’extensió variable que hom enrotllava Als primers segles del cristianisme es generalitzà a Grècia i a Roma l’ús del pergamí, que, emprat al principi en forma de rotlle, com el papir, més tard es començà a usar per totes dues…
escafandrisme

L’escafandre autònom permet una autonomia plena sota l’aigua
Fotolia
Submarinisme
Activitat subaquàtica que consisteix a realitzar una immersió amb l’ús d’un escafandre autònom, un aparell proveït d’un sistema independent de subministrament d’aire o de mescla de gasos compost per una botella i un regulador.
No s’ha de confondre amb el terme submarinisme , que fa referència al conjunt de tècniques d’immersió i d’exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives L’ús de l’escafandre és una tècnica d’immersió que permet una autonomia plena i una estada sota l’aigua tan llarga com ho permeti la reserva d’aire comprimit, la profunditat assolida, el temps, etc L’escafandrisme o el busseig pur és un esport individual, en què l’aspecte competitiu té una presència molt escassa Segons la fondària i la pressió a les quals està sotmès el submarinista, podem parlar d’una…
viola

Viola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc, membre de tessitura contralt de la família del violí.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica Pràcticament igual que el violí soprano en la forma i l’estructura, però més gran, la viola s’afina una quinta més greu que aquest do2-sol2-re3-la3 Atès que la proporció que representa l’interval que separa l’afinació de la viola de la del violí una quinta justa és 23 i que la proporció entre la mida mitjana de l’una i l’altre és aproximadament 34 -proporció que correspon a l’interval de 4a-, a la viola li correspondria teòricament estar afinada un to per sobre de l’afinació…
salvament i socorrisme

Katy Mayr en una prova de rescat de maniquí de salvament i socorrisme
Arxiu K. Mayr
Esports aquàtics
Esport aquàtic practicat en piscina o en aigües obertes que consisteix a executar exercicis físics de resistència i habilitat, amb l’objectiu de mantenir i millorar les habilitats físiques i mentals dels socorristes encarregats d’efectuar salvaments en medi aquàtic.
Les proves de piscina són 200 m de cursa de natació amb obstacles, 50 m de rescat de maniquí, 100 m de cursa combinada de salvament, 100 m de rescat de maniquí amb aletes, 100 m de cursa de socorrista, 200 m de cursa de supersocorrista, llançament de corda, 4 × 25 m de rescat de maniquí, 4 × 50 m de combinada i 4 × 50 m obstacles Antigament també es disputaven les proves de llançament de salvavides o pilota de salvament i 150 m de rescat amb embarcació Les proves d’aigües obertes són nedar-surf, córrer-nedar-córrer, banderes, esprint, cursa amb esquí, cursa amb planxa de salvament, oceanman/…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina