Resultats de la cerca
Es mostren 1320 resultats
Castell del Far (el Far d’Empordà)
Art romànic
Situació Les ruïnes del castell del Far es troben al mateix indret on hi ha l’església de Sant Martí La situació, doncs, d’aquesta fortalesa i la manera de poder-hi arribar és la mateixa que hem assenyalat per a l’església Història Al final del segle XIII hi ha notícies de l’erecció del castell del Far, però hom ignora si abans ja hi havia en aquest lloc alguna obra de fortificació, o bé una guaita Les obres del castell s’enllestiren l’any 1299, fetes pel comte Ponç V anomenat tradicionalment Ponç-Hug IV d’Empúries El comte establí una entesa amb el monestir de Sant Pere de Rodes, després del…
Castell de Tartareu (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Turó de Tartareu amb el conjunt format per les restes del castell al cim i l’església de Sant Miquel a mig vessant ECSA - J Giralt El castell de Tartareu domina el turó als peus del qual s’aixeca l’actual nucli urbà de Tartareu Mapa 32-13327 Situació 31TCG110438 S’arriba a Tartareu per la carretera L-904 de Balaguer a Tremp a l’alçada de Vilamajor hom troba la cruïlla que porta a Tartareu Per a arribar al castell cal pujar per qualsevol dels carrers amb força pendent que porten fins a l’església parroquial, des de la qual surt un camí de cabres, ben marcat, que enfilant el vessant…
Castell de Viuet (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Un aspecte de les escasses restes d’aquest castell que coronava el penyal que s’aixeca sobre el poble de Viuet o Viu de Barravés ESG Les restes d’aquest castell són situades sobre un penyal, al peu del qual s’estenen les cases del recent despoblat de Viu de Barravés o de Viuet, que s’emplaça al N del terme, i que domina la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10 213 Situació 31TCH124023 Per a arribar-hi, partint del Pont de Suert, cal seguir la carretera N-230 cap al N fins poc abans d’arribar a les Bordes justament en el darrer revolt, cal prendre a la dreta un tram de carretera vella de la…
Jaume Balmes i les bullangues de Barcelona
Escena de la bullanga de Barcelona del 1842 BC L’any 1840, Jaume Balmes començà a baixar amb certa assiduïtat de Vic a Barcelona per tal d’eixamplar relacions literàries i professionals En una d’aquestes ocasions, mentre s’estava a Barcelona cercant editor per a una obra d’estricte significació política, les Consideraciones sobre la situación política de España , presencià l’aixecament dels liberals progressistes del 18 de juliol contra el govern moderat interí que s’havia desplaçat a Barcelona acompanyant les reines Al darrere del conflicte hi havia la qüestió de la llei municipal, una peça…
intifada
Política
Religió
Mot que vol dir ‘alçament’, ‘insurrecció’, i que es difongué en els mitjans de comunicació internacionals arran de la revolta palestina que esclatà el 1987 a Gaza i Cisjordània contra l’ocupació israeliana.
Hom en sol distingir dues la primera 1987-93 i la segona 2000-05 La primera intifada esclatà l’any 1987 en un context de successives derrotes dels països àrabs en les guerres araboisraelianes , i d’ocupació per part d’Israel de Gaza i Cisjordània, els anomenats territoris ocupats, on s’inicià la construcció d’assentaments de colons israelians en el que fou qualificat d’annexió de fet Com a resultat d’això i també de la continuació dels atemptats palestins, una part important de la població palestina fou confinada en camps de refugiats, des d’on l’ OAP instigà les hostilitats contra Israel,…
Unió d’Aragó
Història
Lliga dels nobles i de les ciutats i viles aragoneses, sorgida en 1283-84, que s’erigí de fet en una alternativa de govern oligàrquic enfront, o al costat, del poder reial.
La seva organització es basà en una assemblea formada per tots els rics homes, mainaders, cavallers i infançons, més dos representants per cada ciutat i vila d’Aragó i de Ribagorça, la qual, segons les ordinacions de la Unió, s’havia de reunir cada any pel maig, i en uns conservadors nomenats per l’assemblea dos per cada districte un ric home i un mainader Els districtes prevists eren vuit, i englobaven també el País Valencià les terres de València Ribagorça i Sobrarb les terres d’Osca la sobrejunteria de Jaca Terol i Daroca i llurs respectives aldees la sobrejunteria de Saragossa Belchite i…
La força del treball
Aquest mapa, elaborat a partir de les dades publicades en l’Informe sobre el Desenvolupament Humà del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament de l’any 2002 i de l’Organització Internacional del Treball OIT, mostra la taxa d’activitat laboral i indica, en els gràfics que l’acompanyen, el percentatge de l’ocupació en els diferents sectors econòmics de la majoria dels estats A més, també hi figuren els estats que no han ratificat cap de les convencions internacionals dels drets fonamentals dels treballadors sobre la llibertat d’associació i de negociació collectiva En el món del…
Els lacèrtids: sargantanes i llangardaixos
Els lacèrtids són saures petits, que no superen els 75 cm de longitud, de cos és llarg, cap ben definit i cua proporcionalment molt llarga Les potes són sempre ben desenvolupades, amb dits generalment fins No hi ha osteoderms al cos, només al cap Presenten porus femorals a la cara interna de les cuixes, que són, probablement, glàndules relacionades amb la funció reproductora Les escates cefàliques són grosses, especialment a la part superior del cap, les dorsals del tronc són petites i granuliformes, arrodonides, mentre que les ventrals són quadrangulars i grosses, juxtaposades No presenten…
Jaume de Cardona i de Gandia, canonge de Barcelona i bisbe de Vic (1443-1446)
Armes dels Cardona, convent de Sant Bartomeu de Bellpuig d'Urgell ECSA El dia 11 de novembre de 1443 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume de Cardona i de Gandia Cardona 1405 – Cervera 1466, canonge de Barcelona diputat militar Bernat de Salbà, senyor de la baronia de la Bisbal del Penedès diputat reial Bernat Riambau, burgès i síndic de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jordà d’Avinyó, canonge de Girona oïdor militar Dalmau Samasó, donzell de Banyoles oïdor reial Pere Joan de Santcliment, ciutadà de Barcelona Jaume de Cardona i de Gandia, natural de la capital…
Vilassar de Dalt
Vista general de Vilassar de Dalt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, estès en una bona part als vessants septentrionals de la serra de Sant Mateu.
Situació i presentació El terme limita amb els municipis vallesencs de la Roca del Vallès NW i Vallromanes W, i amb els de Cabrils NE, Òrrius N, Premià de Dalt SW i Vilassar de Mar SE, del Maresme El terme és situat als vessants nord-orientals de la serra de Sant Mateu, un sector de la Serralada Litoral que en aquest terme assoleix la màxima altitud al turó d’en Roure 448 m, cim que domina les planes de Can Boquet i que té els característics planells de la part alta d’aquest pilar tectònic que forma la serralada, de muntanyes granítiques i plans de sauló i argila Des d’aquest sector davalla…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina