Resultats de la cerca
Es mostren 1603 resultats
Les proliferacions de meduses
Aurelia aurita és una espècie cosmopolita Acostuma a moure’s en eixams i és freqüent a les costes Al sud-est asiàtic és una de les meduses més consumides, però a Europa aquests cnidaris encara no tenen la consideració de producte alimentari Aquesta situació permetria aprofitar els episodis de proliferacions Eduardo Obis Els últims anys, la presència d’eixams de meduses a les costes mediterrànies s’ha convertit en un fet ben conegut pels banyistes a l’estiu i molt comentat pels mitjans de comunicació Però, lluny de ser un fenomen exclusivament estival, les proliferacions es produeixen durant…
La Tinença de Benifassà
Vertiginosa panoràmica dels espadats que tanquen pel nord la vall del riu Cérvol al capdamunt, s’hi aprecien els conreus abandonats del poblet de Bel JP Produccions La Tinença de Benifassà 12, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La Tinença de Benifassà, a la comarca del Baix Maestrat, representa una de les zones de més difícil accés de tot el País Valencia És per això que actualment pot ser considerada com un dels paratges valencians més ben conservats Cal destacar les magnífiques àrees forestals que conté, d’una extensió i riquesa possiblement úniques Situada a l’extrem…
Decàpodes d'interès pesquer: la gamba
La gamba Aristeus antennatus s’alimenta de la fauna petita prop del fons, que és formada per les mateixes espècies a tota la Mediterrània i que té desplaçaments importants Tanmateix, Palamós és, de molt, el port que més tones de gambes desembarca a Catalunya, encara que se’n pot trobar a tots els ports de la Mediterrània La femella adulta és més gran que el mascle Anna Bozzano Des del final dels anys quaranta del segle XX, Aristeus antennatus , també anomenada gamba rosada o roja, ha estat un recurs important de la pesca d’arrossegament a Catalunya Es tracta d’una espècie en general…
La conca del Cabriol
Les formacions neògenes del Cabriol i del Xúquer a baix, mapa de les principals unitats diferenciades a dalt, tall transversal de la vall del Cabriol, que mostra la disposició de les unitats neògenes El rebliment de la conca del Cabriol és format per un conjunt de materials detrítics d’origen fluvial i per calcàries, margues i guixos dipositats en medis lacustres La vall del Cabriol té a Fuente Podrida la successió més completa de la conca La unitat de calcàries del Viso enllaça cap al SW amb les unitats de la conca de Xúquer Biopunt, a partir d’originals d’E Moissenet i altres La conca del…
L’aprofitament dels recursos animals als boscos monsònics
L’activitat cinegètica No es pot dir que els boscos monsònics tinguin una fauna pròpia Moltes de les espècies que en són exclusives són petites, amb mobilitat limitada i escassament valorades pels caçadors En aquest hàbitat, les espècies salvatges caçades per a la subsistència o bé pels caçadors professionals són una part d’aquelles mateixes explotades en les àrees de terra baixa dels boscos plujosos, principalment ocells grossos i mamífers que es mouen lliurement entre aquest i altres ambients La cacera a la Mesoamèrica monsònica El bosc estacional de l’Amèrica Central s’estén pel vessant…
Santa Maria de la Torre (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, amb la capçalera a primer terme L Prat Aquest bonic edifici es troba gairebé al centre de l’allargassat municipi de Clariana, a la ribera esquerra del riu Cardener, als plans meridionals de la vall de Lord Mapa 330M781 Situació 31TCG864451 Per la carretera de Santa Susanna a Navès, que arrenca en el punt quilomètric 41,700 de la de Solsona a Manresa, havent deixat la presa de l’embassament de Sant Ponç, 3 km enrere, a mà dreta, s’inicia una pista indicada cap a Samal, Bernai, Joan i Ca N’Arpa Cal seguir en direcció a cal Joan, i deixar el camí a mà…
Sant Pere de Bell-lloc (Vinçà)
Art romànic
Situació Petita capella que corona el puig del seu nom, entre Vinçà i Rodés ECSA - A Roura L’església de Sant Pere de Bell-lloc corona el cim del puig del mateix nom uns 300 m, vora la riba dreta de la Tet, entre Vinçà i Rodés És una fita del paisatge en aquesta rodalia de l’extrem oriental del Conflent, i té una situació molt dominant El turó és a l’inici de l’engorjat del riu, on hi ha la resclosa de l’embassament de Vinçà Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 35” N - Long 2° 33’ 54” E Des de la carretera N-116, al coll de Sant Pere hi ha el camí que porta a la presa de Vinçà D’aquest camí en…
Sant Vicenç de Rià (Rià i Sirac)
Art romànic
Situació Bonic campanar d’estructura romànica, l’element més destacat de l’antic temple romànic que, amb alguns fragments de murs, es va aprofitar en la nova església bastida entorn del 1628 ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Vicenç de Rià és a la part baixa del poble de Rià, a la riba esquerra de la Tet, 2 km a l’oest de Prada de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 36” N - Long 2° 24’ 5” E Per a arribar a Rià cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent Història Tot i que la villa de Rià és coneguda des del segle IX, de la seva parròquia no se’n sap res…
Sant Julià dels Garrics (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Vista del costat meridional d’aquesta església, amb tot el mur decorat amb arcuacions i lesenes ECSA - JA Adell Situació L’església de Sant Julià dels Garrics o Sant Julià de Pera és situada en lloc despoblat, al costat del riu Bona Mapa 34-11253 Situació 31TCG731787 La pista per a arribar-hi surt de la carretera de Sorribes de Lavansa a la Seu d’Urgell, poc abans de Sisquer, que creua el riu per un gual, prop d’un antic pont JAA-MLIC Història L’advocació de sant Julià, a la vall de Lavansa, és esmentada en uns documents de permuta del 1031 i el 1056, de venda del 1085, i de donació del 1089…
Sant Martí de Biscarbó (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista des del costat sudo-est de l’església, amb el mur ponentí coronat per un petit campanar d’espadanya ECSA – JA Adell L’església de Sant Martí centra el petit nucli urbà de Biscarbó, inclòs a l’antic terme municipial de Castellàs Ha estat tradicionalment vinculat al Pallars Sobirà, però la seva situació geogràfica, a la capçalera del riu de Solans, el fa pertànyer plenament a l’Alt Urgell, a l’àrea de les Valls d’Aguilar Mapa 34–10215 Situació 31TCG543901 Per anar-hi cal prendre un camí que surt, en direcció sud, del cim mateix del port del Cantó, entre Adrall i Sort, i porta a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina