Resultats de la cerca
Es mostren 1389 resultats
Guinea
Regió
Regió litoral d’Àfrica, compresa entre el cap Verd i cap López, que voreja el golf de Guinea.
D’W a E hom distingeix diverses unitats de relleu La Guinea mitjana, amb altiplans gresosos que culminen al mont Loura 1537 m al NE La Guinea forestal Sierra Leone, Libèria, o de la Costa d’Ivori, de relleus de planes i altiplans graonats dominats per alts relleus que culminen al Fon 1656 m i Nimba 1752 m El conjunt d’aquests massissos que s’alineen del NW al SE rep el nom de Dorsal Guineana El tercer sector és una regió de planes i baixos altiplans on els únics relleus importants són a Ghana i Costa d’Ivori L’últim sector és la Nigèria central i oriental, on sobre el sòcol antic s’alcen…
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al , com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan segle XII— que no…
Comenge

Comtes de Comenge i de Bigorra (1)
Vall
Regió de Gascunya, Occitània, a les vores de la Garona, entre el Tolosà i la Vall d’Aran.
És d’economia agrícola blat de moro i forestal centrada a Sant Gaudens, amb jaciments de gas natural a Sant Marcet La civitas convenarum o convenae , organitzada per Pompeu 72 aC entorn de la capital de Lugdunum, formà part, durant la dominació romana, de la Novempopulania, unida més tard al regne visigòtic de Tolosa i, després de Vouillé 506, al regne franc dels merovingis A mitjan segle X el comtat de Comenge era ja format i hi apareix com a comte Arnau I mort abans del 957 essent ja el càrrec de caràcter hereditari, fou succeït pel seu fill Ramon I 957-79 Lliure de qualsevol mena de…
Vicent Salvà i Pérez
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Editor, bibliògraf, escriptor, gramàtic i traductor.
De família de velluters, es llicencià en filosofia i en dret a la Universitat de València Fou professor suplent de llengua grega a la universitat d’Alcalá de Henares, el 1807 Hi conegué Antoni Puig i Blanch , amb el qual alguns anys després s’enemistà per raó dels interessos contraposats en l’afer de la traducció catalana de la Bíblia impulsada per l’English Foreign Biblical Society, en què Salvà prengué partit per Joaquim Llorenç Villanueva El 1809 s’associà amb el seu cunyat Pere Joan Mallén i inicià un negoci de llibreria que assolí expansió internacional, sobretot amb la creació, durant…
,
Exploració del sistema nerviós del nounat
Una de les parts més importants de l’avaluació del nounat és l’examen del sistema nerviós, perquè, a més de servir per a detectar les anomalies pròpies d’aquesta part de l’organisme, indica el grau de maduresa del nadó En el moment de néixer, no es pot considerar que l’infant sigui un ésser humà completament madur, ja que encara no disposa de la capacitat de pensar la finalitat dels seus actes i és incapaç de realitzar moviments o accions voluntàries Durant els mesos següents anirà madurant i adquirirà aquestes capacitats Tanmateix, de moment es mou bàsicament per reflexos , és a dir,…
Els llegums
Els llegums són les llavors que es troben en els fruits en forma de tavella de les plantes que pertanyen a la família de les lleguminoses Per a l’alimentació humana, aquestes llavors, en general, se separen prèviament de la beina que les embolcalla i es deixen assecar es poden conservar així durant períodes llargs de temps Els llegums més utilitzats com a aliment humà són els cigrons, les llenties, les mongetes, les faves i els pèsols Aquests aliments, per llur duresa, s’han de coure abans de consumir-los Les mongetes verdes, que encara contenen les llavors dins de la beina, es classifiquen…
William Shakespeare
Literatura anglesa
Teatre
Música
Poeta, dramaturg, comediògraf, actor i empresari teatral anglès.
Fill d’un guanter i comerciant de pell, fusta i llana És molt probable que estudiés a la Grammar School de Stratford El 1582 es casà amb Anne Hathaway, filla d’un terratinent de Shottery, de la qual tingué tres fills Uns quants anys abans del 1592 anà a viure a Londres, on feu d’actor Dedicà la seva primera obra, el poema Venus and Adonis 1593, d’un filigranament ben renaixentista, al comte de Southampton, i l’any següent li dedicà també el seu segon poema, The Rape of Lucrece A causa de l’epidèmia del 1593, els teatres de Londres tancaren gairebé un any Després actuà en la companyia “del…
,
ginebra

Copa amb ginebra
Begudes destil·lades
Beguda espirituosa, d’uns 40 graus alcohòlics, obtinguda per redestil·lació d’alcohol (que pot procedir de la fermentació i la destil·lació de diferents productes: malta, blat de moro, vi, etc.), en el qual han estat macerats ginebrons i petites quantitats d’herbes aromàtiques (coriandre, angèlica, etc.).
Originària d’Holanda, passà a Anglaterra i d’allí, a Menorca, on és anomenada gin
Sant Pere de Rubí
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església amb ornamentació d’arcuacions i una finestra geminada, bé que molt restaurada posteriorment A Moro L’església de Sant Pere de Rubí es troba emplaçada al centre de la població de Rubí, concretament a la plaça del doctor Guardiet Mapa 36-16420 Situació 31TDF192940 AAMG Història El lloc de Rubí apareix esmentat l’any 986 en un precepte del rei Lotari pel qual confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès tots els seus béns, la immunitat i la lliure elecció d’abat segons es desprèn de l’escriptura, el terme de Rio Rubeo , juntament amb d’altres com…
Jaume Freixe
Historiografia catalana
Historiador.
Cursà els estudis de filosofia a la Universitat de Montpeller i, després, a la de Tolosa de Llenguadoc Fou terratinent i historiador autodidacte Escriví una curta monografia sobre el Pertús “Extraits de la monographie du Perthus”, SASL 1894, una obra més tècnica i geogràfica que històrica, on feu interpretacions etimològiques d’alguns noms de lloc de la seva terra Freixe consta com a membre de la SASL a partir del 1904, amb el títol d’“arqueòleg al Pertús” També collaborà amb un petit grup d’historiadors i erudits que crearen, el 1900, la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon Hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina