Resultats de la cerca
Es mostren 2701 resultats
Ramon Marsal i Boguñà
Música
Monjo benedictí de Montserrat i músic instrumentista, germà de Pau Marsal.
Després de nou anys d’estada a l’Escolania, on encara es beneficià dels darrers temps de mestratge del pare Narcís Casanoves 1747-1799, vestí l’hàbit monàstic el 1801 Fou un excellent intèrpret tant del violí com del violoncel, instrument aquest darrer amb el qual aconseguí un gran prestigi, corroborat pels seus mateixos contemporanis Exercí, dins les propietats del monestir, càrrecs d’administració que l’obligaren a absentar-sedurant vuit anys A més, les desgavellades circumstàncies polítiques del segle, a partir del 1811, el foragitaren de Montserrat tres vegades Amb tot, sempre fou dels…
policarbonat
Química
Cadascun dels composts polimèrics que contenen grups carbonat (-O-CO-O-) repetits regularment al llarg de la cadena principal.
Poden ésser considerats com un tipus de polièsters Des del punt de vista industrial, el més important és el derivat del 2,2-bis4-hidroxifenilpropà, que presenta un elevat punt de fusió, juntament amb una notable estabilitat tèrmica i resistència a la hidròlisi àcida i a l’oxidació Hom l’obté per reacció del bisfenol esmentat amb fosgen en presència d’una base o per reacció del bisfenol amb carbonat de difenil generalment hom prefereix aquest darrer mètode Els policarbonats són substàncies transparents i rígides, que presenten bones propietats com a aïllants elèctrics Presenten l’…
complexos de transferència de càrrega
Química
Denominació genèrica de diversos compostos moleculars, sovint intensament acolorits, formats per interacció d’hidrocarburs, amines i fenols aromàtics amb quinones, àcids carboxílics, composts nitroaromàtics, àcids sulfònics i halògens.
N'és un exemple característic la quinhidrona En molts casos poden ésser aïllats i hom en pot estudiar les propietats físiques i químiques La formació dels complexos de transferència de càrrega és caracteritzada per l’aparició d’una banda d’absorció ampla i intensa en la regió del visible o de l’ultraviolat D’acord amb aquest fet, RS Mulliken ha explicat la formació d’aquests complexos mitjançant la transferència d’un electró o d’una part de la densitat de càrrega associada amb aquest des d’un dels components del complex cap a l’altre, el qual fet sembla lògic ateses les…
sinèresi
Bioquímica
Fenomen descobert per T. Graham l’any 1861 i que consisteix en la separació espontània d’un sistema col·loidal homogeni en dues fases, constituïda l’una d’elles per un gel coherent i l’altra per una solució diluïda, la composició de la qual depèn del sistema inicial.
La sinèresi ocorre amb contracció del volum del gel, però sense variació neta del volum del sistema, i és un procés reversible sempre que les partícules colloidals no s’hagin coagulat excessivament després de llur formació La sinèresi pot ésser explicada com l’exsudació de líquid mantingut per forces de capillaritat entre les partícules altament solvatades que constitueixen la xarxa del gel És, possiblement, una de les propietats més característiques dels gels, i llur estudi ha permès d’aprofundir el coneixement del mecanisme de diverses secrecions glandulars, així com de…
arsenat
Química
Qualsevol sal de l’àcid arsènic
.
Se'n coneixen tres tipus M I H₂AsO₄, M I ₂HAsO₄ i M I ₃AsO₄ que són les sals mono-, di- i trimetàlliques d’aquestes només les alcalines són solubles en aigua Sota aquesta mateixa denominació són incloses les sals de l’àcid metaàrsenic HAsO₃ i piroàrsenic H₄ As₂O₇ Hom obté els arsenats per oxidació dels arsenits per deshidratació dels ortoarsenats són obtinguts els piro i metaarsenats La semlança entre l’ió fosfat PO₄ 3- i l’arsenat AsO₄ 3 - fa que les seves sals presentin propietats semblants Tots els arsenats són extremadament tòxics Hom els empra en la indústria, especialment…
teixit adipós
Biologia
Varietat de teixit conjuntiu que té funcions de reserva energètica, de suport estructural i de protecció de l’organisme dels animals vertebrats.
És constituït per cèllules voluminoses molt especialitzades adipòcit que emmagatzemen en el seu interior àcids grassos sota la forma de triglicèrids, els quals se sintetitzen a partir de sucres, aminoàcids o lactat Així, el teixit adipós representa una reserva energètica lipídica molt important, que l’organisme consumeix quan en té necessitat mitjançant la hidròlisi dels triglicèrids Una part dels àcids grassos alliberats es transporta als diversos teixits corporals, i una altra es transforma en cossos cetònics, utilitzables pel cervell El teixit adipós acompleix també funcions de suport i…
parafina
Química
Sòlid translúcid blanc amb consistència cerosa, inodor i insípid, constituït principalment per una barreja d’hidrocarburs saturats.
És soluble en benzè, ligroïna, cloroform i disulfur de carboni, i insoluble en l’aigua Té una densitat entorn de 0,9 i es fon a 40-70°C Hom l’obté de la destillació del petroli Les seves propietats inèrcia química, no-toxicitat, poder hidrofòbic, resistivitat elèctrica, capacitat lubrificant, etc justifiquen la seva aplicació en la manufactura de ceres, paper parafinat, llumins, discs fonogràfics i diverses ceres protectores És emprat també com a aïllant elèctric, impermeabilitzant, en medicina i perfumeria i com a agent preservador d’un gran nombre de substàncies En microscòpia…
acoblament
Indústria tèxtil
Operació d’acabat que consisteix a unir entre elles diverses capes de teixit, o una o diverses capes de teixit amb una o diverses làmines de matèries no tèxtils.
Amb aquesta operació s’obté un producte que gaudeix de les diferents propietats dels seus components Així, hom acobla teixits diversos amb capes de matèries esponjoses foam lay , per a millorar la capacitat d’abrigament d’aquells, conservant llur permeabilitat, o bé amb làmines de goma o matèries sintètiques per a impermeabilitzar-los L’acoblament és fet, generalment, utilitzant adhesius, pressió o calor Hom recobreix la superfície d’un dels teixits components, per exemple, amb adhesiu i el fa passar juntament amb l’altre o els altres materials entre corrons de pressió En cas…
agent refrigerant
Química
Denominació genèrica de diversos agents, generalment líquids, de baix punt d’ebullició, que hom empra per a absorbir calor d’un medi mitjançant llur vaporització.
En la pràctica, aquest procés constitueix una part d’un sistema cíclic d’expansió i compressió que hom pot efectuar per mitjans mecànics màquina frigorífica Des del punt de vista termodinàmic, les propietats més importants d’un agent refrigerant són una calor latent de vaporització elevada, juntament amb una calor específica baixa en l’estat líquid i elevada en l’estat gasós Els agents refrigerants més emprats tradicionalment han estat l’amoníac, el diòxid de sofre, el clorur de metil i el clorur d’etil Ara bé, en llurs aplicacions a petita escala, atesa llur toxicitat i…
deformació
Tecnologia
Variació de la forma i àdhuc de l’estructura cristal·lina d’un cos produïda quan en canvien les forces internes.
La causa d’aquest canvi en la distribució dels esforços interns pot ésser l’augment o la disminució de la temperatura del medi o l’aplicació de forces exteriors La deformació, si és petita, creix proporcionalment a l’esforç L’interval de tensions en el qual l’afirmació anterior és vàlida és anomenat zona de comportament elàstic del material Ultrapassada aquesta zona, la deformació esdevé permanent en cessar l’esforç que l’ha originada, les propietats físiques del material són distintes de les que tenia inicialment En aquest cas hom diu que el material es comporta plàsticament Si…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina