Resultats de la cerca
Es mostren 1725 resultats
Sant Jaume de Castellví de Rosanes
Art romànic
Situació Vista de llevant d’aquesta església, avui fora de culte i dedicada a usos profans F Baltà La capella és situada al pla de Sant Jaume, que fa de partió entre el vessant de l’Anoia i el del Llobregat Mapa 36-16420 Situació 31TDF102898 Per arribar-hi cal seguir el camí que porta al castell, és a dir prendre a Martorell la carretera de Gelida i poc abans del km 3, acabat de passar el torrent de les Gavasses, seguir la pista camí públic, tot i que hi hagi indicadors del contrari que porta fins al mas de Sant Jaume, situat al peu del castell i prop de la capella Història Segons una antiga…
Sant Pere d’Abrera
Art romànic
Situació Vista de llevant, amb la capçalera triabsidal i l’esvelt campanar aixecat sobre la volta ECSA - Rambol L’església és situada a la plana de la dreta del Llobregat, al poble d’Abrera Mapa 36-15392 Situació 31TDF085971 S’hi arriba per la N-II, una desviació de la qual porta al poble i a la parròquia Història Tot i que el lloc d’Abrera, que pertanyia al terme del castell de Voltrera, és documentat el 951, l’església no és esmentada fins el 1110, data en què Guillem Ramon I de Castellví, que feu testament abans de pelegrinar al Sant Sepulcre, li llegà cinc mancusos per a la seva dedicació…
L’emigrant. 1830-1880
L’emigració catalana a Amèrica començà vers els anys 1830-35, abans que les altres emigracions ibèriques, i alentí el seu ritme cap al període 1870-80, mentre que gallecs, asturians, bascs, etc, seguiren emigrant a un ritme força intens Els milers de joves de la costa catalana que marxaren cap a Amèrica hi anaren cridats per les desenes de comerciants i navegants catalans que s’hi havien adreçat a partir del 1775 L’emigració a Amèrica i altres emigracions L’emigrant , el poema de Jacint Verdaguer que, amb música d’Amadeu Vives, ha esdevingut gairebé un himne nacional de Catalunya, és…
Santa Maria de Camps (Fonollosa)
Art romànic
Situació Vestigis de l’absis de l’església, única resta que ens ha pervingut de l’edifici romànic F Junyent-A Mazcuñan L’església de Santa Maria es dreça al veïnat de Camps, petit nucli habitat estès a la banda nord-occidental del terme Long 1041’24” — Lat 41°46’44” Per a anar-hi cal emprendre la carretera de Manresa a Calaf Poc després del quilòmetre 13 i just després d’haver travessat un pont, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir una pista, en molt bon estat, que mena al llogarret de Camps, presidit per l’església, davant el portal de la qual hi ha les làpides sepulcrals FJM-AMB…
Necròpoli de Sant Marçal de Relat (Avinyó)
Art romànic
Situació Aquest cementiri es troba a la part nord-est de la capella de Sant Marçal de Relat Long 1°59’40” — Lat 41°54’50” Per arribar a l’església de Sant Marçal cal sortir d’Avinyó cap a Sant Feliu Sasserra i després d’uns 6 km trencar a mà esquerra per un camí que hi porta en poca estona ADJ-JGB Necròpoli És una de les necròpoli comarcanes més interessants, puix que és l’única fins el dia d’avui que ha fornit un abundós i atractiu material ceràmic L’any 1935 el Centre Excursionista Montserrat i el Centre Excursionista de Catalunya, en el marc d’una efímera i mútua collaboració, iniciaren…
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies de la Cerdanya i el Conflent
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i del Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment són exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un seguit…
Sant Martí de Llampaies (Saus i Camallera)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, bastant modificat a causa d’afegitons posteriors F Tur El poble de Llampaies no forma cap nucli urbà gaire compacte, sinó tres veïnats de masies i cases properes, disposades sense gaire ordre, al llarg dels camins El temple parroquial de Sant Martí de Llampaies ha donat nom al barri de l’església, sens dubte el més antic, i l’origen del poble El Puig, uns 100 m vers tramuntana, en un indret més enlairat, té masies dels segles XVI-XVIII, i el veïnat dels Masos, a uns 200 m a ponent de l’anterior, és format per cases no…
Església del Terrer (Llançà)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església amb la capçalera, molt malmesa A la base de l’absis hom pot veure unes filades d’ opus spicatum , fetes amb unes pedres grosses F Tur Aquesta església es troba uns 2 km al nord-est de Valleta i a tramuntana de la vila de Llançà, en un replà enlairat de la roca, a ponent del coll del Terrer Mapa 220M781 Situació 31TEG102917 Per anar-hi, actualment el millor és seguir la pista de terra que hem indicat per a Sant Silvestre de Valleta, que s’agafa a Llançà Just abans de la baixada vers Sant Silvestre hom passa pel coll del Terrer, d’on surt un altre…
Torre de Can Colom (Mont-ras)
Art romànic
Situació Un aspecte del basament de la torre F Tur Restes d’una torre de guaita anomenada Torre de Can Colom, o Torre Ferrera, situades al cim d’un pujol, al vessant nord-oriental del puig de Cucala Es troba a la zona de contraforts de les Gavarres, a migdia del nucli de Mont-ras, formant part del barri de Cucala Mapa 334M781 Situació 31TEG115395 El poble de Mont-ras es troba a la carretera C-225, de Girona a Palamós Si hom ve de Girona, després del trencall que porta a Palafrugell, un cop situats a les primeres cases de Mont-ras en el reduït veïnat que té en aquesta carretera, cal agafar, a…
Sant Feliu de Sarroca de Bellera
Art romànic
Situació Talla de la marededeu, vista frontalment de tres quarts, recentment restaurada Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya - C Aymerich L’església de Sant Feliu és en un extrem del poble De Sarroca de Bellera Mapa 30-10214 Situació 31TCG256921 Sarroca de Bellera és enfilat damunt un contrafort de la serra que culmina al pui de Far, a la riba esquerra del riu de Sarroca S’accedeix al poble per la carretera comarcal 144 del Pont de Suert a la Pobla de Segur CPO Història No hi ha notícies històriques referents a aquesta església anteriors al 1300 L’església…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina