Resultats de la cerca
Es mostren 11898 resultats
Els carcariniformes: taurons vers, gats i afins
Carcariniformes 1 caçó Galeorhinus galeus 2 i 2’ gatvaire comú Scyliorhinus stellaris , en visió lateral i detall del cap 3 i 3’ gatvaire denticulat S canicula , en visió lateral i detall del cap 4 mussola Mustelus asterias 5 moixina Galeus melastomus 6 tintorera Prionace glauca 7 tauró gris Carcharhinus 8 i 8’ peix martell Sphyrna zygaena , en visió lateral i detall del cap 9 detall del cap de S tudes 10 detall del cap de S mokarran Noteu la posició de les cinc fenedures branquials, per sobre del punt d’inserció de les aletes pectorals, que els separa dels…
El paisatge vegetal dels altiplans i conques centrals catalans (territori auso-segàrric)
Dos conjunts d’altiplans i serralades es despengen dels contraforts dels Pre-pirineus orientals i, en direcció N-S, penetren profundament en àrees que, latitudinalment i altitudinalment, ja són plenament mediterrànies, tot abraçant entre ambdós la gran conca del Llobregat-Cardener Aquests dos sistemes vertebren el territori anomenat auso-segàrric, el sector ausònic l’un, el més oriental, el sector segàrric l’altre, el més occidental Els dos sectors són semblants i ben diferenciats dels territoris que els envolten, però una continentalitat netament més acusada de l’occidental hi introdueix…
La serra del Montsec
Visió del congost de Mont-rebei, des del sud Anna Motis La serra del Montsec 116, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Montsec constitueix una de les serres més característiques dels contraforts pirinencs centrals més externs D’orientació oest-est, té una forma d’arc d’uns 42 km de llargada i 5-6 km d’amplada És retallat perpendicularment per la Noguera Ribargoçana i la Noguera Pallaresa, rius que originen dos congostos impressionants Mont-rebei i Terradets Aquests rius també divideixen la serra en tres sectors ben definits el Montsec de l’Estall 1324 m a la…
La península del cap de Creus
La península del Cap de Creus 13, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El contacte entre els Pirineus axials orientals i la Mediterrània origina una costa fortament turmentada, clivellada de cales, puntes i penya-segats L’accident més important és la península del cap de Creus, continuació sudoriental de la serra de l’Albera, i articulada entorn a la serra Verdera o de Rodes Sant Salvador Saverdera, 670 m El relleu, malgrat que les altituds mai no són gaire elevades, és força abrupte i l’existència de forts pendents li confereix prou espectacularitat La costa de…
Jaume Cordelles i Oms, prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona (1599-1602)
El 22 de juliol de l’any 1599, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Cordelles i Oms Barcelona a 1559 – 1604, prior de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona diputat militar Joan de Vilanova i Tragó, baró de Paracolls, senyor de Sant Feliu i de Molig diputat reial Andreu Reard, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Onofre Pau Cellers, doctor en drets, degà i canonge de Barcelona oïdor militar Josep de Castellbell i Moliner, senyor de Maials, Sarroca i Llardecans oïdor reial Mateu Falguera, doctor en drets i ciutadà de Balaguer…
monestir de Casserres

Vista del monestir de Casserres des del costat de llevant
© Fototeca.cat / A.Anguera
Monestir
Art romànic
Antic monestir benedictí (Sant Pere de Casserres) del terme de les Masies de Roda (Osona), a la part interior d’un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
El conjunt monàstic El monestir va ser edificat amb pedra calcària local extreta del cantó sud d’aquesta península de fet, uns 300 m abans d’arribar-hi es poden veure els talls que els picapedrers van fer a la roca El primer que es va construir va ser un mur de contenció que reforçava el perímetre rocós sobre el qual s’havia d’assentar la nova construcció Una sèrie d’arcades servien per a ampliar la superfície d’assentament en els llocs on quedava massa estreta El fet que es construís directament damunt la roca, atesa la seva irregularitat, va provocar que en algun sector s’hagués de retallar…
Sant Julià dels Torts (la Jonquera)
Art romànic
Situació Una perspectiva de l’exterior de l’església des dellevant, amb l’absis, semicircular, a primer terme, acoblat a l’edifici en èpocatardana F Tur L’església de Sant Julià dels Torts era la parròquia del poblat d’aquest nom, format per masies escampades pels vessants pirinencs, entre el coll del Portell i el coll de Panissars És emplaçada en un replà enlairat, un excellent mirador vers migdia, llevant i tramuntana Fou bastida damunt una penya granítica, al caire d’un cingle Al lloc predomina el bosc d’alzines sureres Mapa 220M781 Situació 31TDG870986 Per arribar-hi cal agafar un camí…
Sant Cugat de Ravós del Terri (Cornellà del Terri)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt evocador que formen l’església i el castell estretament compenetrats TAVISA L’església de Sant Cugat, inclosa dins el recinte del castell de Ravós, es troba en un petit turonet al marge dret del Terri Mapa L39-14366 Situació 31TDG867578 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Cornellà del Terri a Medinyà i desviar-se al punt quilomètric 4 a 3 km de Cornellà L’edifici és perfectament visible des de la carretera, de la qual dista uns 200 m JMC-JRM Història L’església parroquial de Sant Cugat havia estat la capella del castell de Rogationibus , al…
Sant Martin de Gausac (Vielha)
Art romànic
Situació El poble de Gausac s’escampa en un indret enlairat, a 994 m d’altitud, entre el Joèu i la Garona, des d’on domina la població de Vielha, que s’arrauleix ala banda meridional Mapa 148M781 Situació 31TCH193309 L’església de Sant Martin es dreça a l’entrada del poble, just al costat de la carretera que uneix aquesta població amb Vielha, amb la qual, atès el creixement urbà, s’uneix pràcticament, bo i formant-ne un barri FJM-AMB Església L’església de Sant Martin és una construcció gòtica que ha conservat alguns elements i accessoris romànics de gran interès Crist esculpit en un bloc de…
Castellvell de Solsona (Olius)
Art romànic
Situació A ponent de la ciutat de Solsona s’alça el Castellvell, al cim del turó que rep el mateix nom i que surt del massís de la Torregassa i parteix les aigües del Cardener i del Segre Aquest indret forma part del municipi d’Olius des que fou duta a terme la divisió territorial de la comarca del Solsonès, el segle XIX Des del castell hom domina tota la ciutat de Solsona i el seu vinyet, i una bona part de la comarca Una de les quatre torres del castell J Bolòs Una vista de les importants ruïnes que encara resten de l'antic castell de Solsona J Bolòs Davant el recinte emmurallat, vers…