Resultats de la cerca

Situació Campanar de l’església, del segle XI, l’element romànic més vistent del conjunt ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Beranui és situada a la part alta del nucli vell de Beranui, enlairat a la riba esquerra de l’Isàvena, sota un esperó ponentí de la serra del Cis Mapa 32-10 213 Situació 31TCG021935 Cal arribar al nucli modern de Beranui, al peu de la carretera que ressegueix l’Isàvena Una vegada al poble, cal agafar un brancal a la dreta que travessa el riu per l’antic pont de tradició romànica i puja al nucli antic Un poc més amunt s’ha construït un pont modern que permet…

Situació Sant Esteve de Talau, petita església parroquial del romànic tardà formada per una nau i l’absis semicircular ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és al poble de Talau, llogaret gairebé despoblat a 1 328 m d’altitud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 57” N - Long 2° 11’47” E Talau és situat a 2 km en línia recta d’Aiguatèbia Hom hi arriba des d’Oleta per la carretera D-4 A les envistes d’Aiguatèbia, cal prendre un trencall a mà esquerra que mena a Talau Història El lloc de Talau és esmentat per primera vegada els anys 874-75 villa Talatio en el cartulari de Sant…

Vida A un any i mig ja era capaç de treure melodies en un orgue que construí el seu pare, d’ofici fuster, a tres anys ja tocava al teatre de la seva ciutat i començà a fer concerts, i quan en tenia quatre tocà davant del rei, a Buckingham Ch Burney descriví les seves habilitats, i assegurava que era capaç de tocar acords, transportar a qualsevol tonalitat, distingir les notes d’un acord d’oïda i tocar obres de Händel a primera vista Sabia tocar també el piano i el violí A onze anys fou assistent de W Randall a Cambridge, i el prepararen per a iniciar estudis superiors guiat per AC Schomberg…

Vida Tot i que la producció musical que n’ha pervingut és breu, la fama de Dukas com a gran orquestrador i autor d’obres molt ben escrites és inqüestionable, com ho és també la gran tasca pedagògica que desenvolupà Paul Dukas no mostrà dots especials per a la música fins que, a 13 anys, semblà interessar-se per la composició El 1881 ingressà al Conservatori de París, on estudià piano amb Georges Mathias i harmonia amb Théodore Dubois, i dos anys després compongué l’obertura Le roi Lear En aquest temps entrà a la classe de composició d’E Guiraud, on feu amistat amb Claude Debussy, i es…

Vida Nasqué en una família acomodada que li pogué donar una educació culta i refinada De molt jove sovintejà els salons parisencs, on conegué V d’Indy, els pintors Odilon Redon i Paul Chenavard, i on es familiaritzà amb el gran repertori del Romanticisme i algunes obres de Bach i Beethoven Seguint els consells de la seva família, estudià dret, si bé només es dedicà puntualment a les lleis Des del 1879 estudià amb J Massenet al Conservatori de París, de qui rebé una considerable influència que es reflecteix en les seves primeres obres També assistí a les classes de C Franck, amb qui sentí una…

Vida Fou el principal compositor de grands motets del Barroc tardà i un dels compositors favorits de música religiosa de la cort de Lluís XIV Cap a l’any 1666 ingressà al cor de l’església reial de Saint Germain-l’Auxerrois, a París A l’edat de quinze anys abandonà el cor i intentà ingressar a l’orquestra de GB Lulli com a violinista, però fou rebutjat, cosa que el dugué a renunciar fins i tot a tocar el violí per sempre més i es dedicà a perfeccionar els seus coneixements d’orgue i clavicordi Treballà durant algun temps com a organista a Saint Germain-en-Laye, malgrat que Lluís…

Vida Fou membre de la noblesa italiana i passà els primers anys del segle XVII viatjant per tot Itàlia, visitant les principals corts El 1608 estigué a Florència, on les seves cançons foren interpretades i admirades per Vittoria Archilei i Giulio Caccini Més tard obtingué també un gran èxit a Roma, i fou lloat pel cardenal Farnese i els músics i cantants més famosos del seu temps El 1610 anà al ducat de Parma i a Piacenza, on compongué música per a diverses festivitats El 1611 fou nomenat director de música de cambra a la cort del duc de Savoia a Torí, on restà fins el 1623 Bona part de la…

És bo deixar-ho tot per a última hora Segurament, en algun moment de lateva vida, has tingut una tasca pendent, que has de fer, però no t’hi poses, no trobes el moment adient i oportú per a fer-la, i has experimentat, per aquest motiu, un neguit constant Ets una persona que deixes les coses per a l’últim moment –costum, d’altra banda, socialment molt estès– Has pogut comprovar en alguna ocasió, que, fruit d’un error de càlcul, aquest darrer moment no arriba mai o passa de llarg, i, per tant, deixes la tasca o la feina i es…

Pel tractat d’Anagni 1295 fou promès ja a Jaume II de Catalunya-Aragó, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura 1297 Jaume II preparà la conquesta, però l’anà retardant pel temor de trobar-se immergit en les qüestions entre pisans i genovesos, i per la resistència prevista dels mateixos sards L’oposició més forta era la de Pisa, que no reconeixia al papat la facultat de disposar de Sardenya El rei, diplomàticament, s’atragué l’amistat dels clergues sards i de les famílies d’origen genovès dels…

Vista aèria del conjunt de la villa, destruïda per un gran incendi a mitjan segle III i reocupada entre els segles IV i VI / VII ECSA-JTodó Aquesta villa és al terme municipal d’Altafulla Tarragonès, a uns 13 km de l’antiga Tàrraco La ubicació de l’assentament, a la falda d’un turó i al costat del mar, fou molt ben triada pels seus fundadors, ja que es troba en un lloc privilegiat tant des del punt de vista climàtic com de domini paisatgístic El jaciment és conegut des d’antic El 1572 apareix esmentat en el Llibre de les grandeses de Tarragona , de Lluís Ponç d’Icard, tot i que els primers…