Resultats de la cerca

Vida i obra Comença el seu itinerari literari i artístic molt aviat, impulsant diversos projectes multidisciplinaris, entre els quals destaquen la revista Tarotdequinze 1972-75 i, amb Jaume Creus 1975, la collecció “Cristalls”, que dirigí fins el 1978 i on publicà amb aquest el seu primer títol, La poesia, és a dir la follia 1975 Posteriorment, amb el mateix esperit avantguardista fundà les revistes Èczema  1978-84, Àrtics 1985-90 i Cave Canis 1995-99 Influït sobretot per JV Foix, Josep Palau i Fabre, Joan Vinyoli i Joan Brossa, és autor dels reculls poètics Sempre som afany 1979, …

Ingressà el 1937 al seminari menor de la diòcesi de Vic, a santa Maria de la Gleva Membre de l’orde dels claretians, estudià successivament a Cervera, Barbastre, Vic, Solsona i Valls Ordenat de sacerdot el 1952, després d’un breu pas per Galícia fou destinat a Sabadell, on exercí la docència i es dedicà a tasques socials El 1958 començà l’activitat pastoral a Barcelona, on collaborà a la ràdio i entre d’altres, organitzà una borsa de treball per a la població immigrada, així com cursos d’alfabetització Nomenat prefecte del Seminari claretià de Barbastre 1965, al cap de poc anà a Madrid per…

Teoria i pràctica del disseny El disseny industrial deu molt a André Ricard No solament per la seva valuosíssima obra, sinó també per la seva actuació personal, per la seva inquietud que va fer possible, en gran mesura, la creació d’una consciència favorable al disseny a Catalunya La seva formació va ser autodidàctica, igual que els altres dissenyadors de la primera generació, que després es van convertir en els primers mestres Els estudis que va cursar en una acadèmia artística i el seu treball, de molt jove, a l’empresa familiar, on una mica més tard va fer els assaigs de disseny, van anar…

Anunci Guía de Barcelona, 1876 La fàbrica d’estampats de Jaumandreu i Companyia es trobava a Sant Martí de Provençals, com gairebé totes Eudald Jaumeandreu 1774-1840, frare agustinià, fou sens dubte l’economista més representatiu de la primera burgesia industrial, mitjançant la qual lligà el constitucionalisme polític i espanyolista amb un mercat econòmic lliure, una reforma agrària suau i una limitació del gremis, tot dins un prohibicionisme aranzelari total Ernest Lluch, Gran Enciclopèdia Catalana Fra Eudald fou professor d’Economia Política a l’Escola de la Junta de Comerç de Catalunya,…

Vida i obra Doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Lleida, és autor d’una Crònica Universal del Principat de Catalunya i d’un Dietari que és, probablement, l’escrit autobiogràfic en llengua catalana més important del segle XVII Fill de l’advocat Miquel Pujades , es trobà, per vincles familiars, al bell mig de la xarxa de juristes que els anys de canvi del segle XVI al XVII assoliren una influència cada cop més gran en la vida pública de Catalunya El seu cosí, Francesc Mitjavila i Franquesa, un influent oïdor de la Reial Audiència, fou el pont que permeté a Jeroni…

Signà les seves collaboracions en la revista del PSUC Nous Horitzons amb el pseudònim Abdó Terrades És un estudiós de la influència dels moviments populars a Catalunya, sobretot entre el 1840 i el 1939 Ha estudiat els moviments obrers català i espanyol, especialment els d’inspiració anarcosindicalista, i també el federalisme i el catalanisme, emmarcant-los dins una reflexió més àmplia sobre els moviments de reivindicació nacional contemporanis La seva obra es caracteritza per un important esforç antideterminista i, alhora, per la voluntat de revisar algunes de les interpretacions que s’han…

El 22 de juliol de l’any 1602, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat de Cardona i de Queralt Segles XVI – XVII, abat de Sant Miquel de Cuixà diputat militar Hug de Tamarit i de Rifós, senyor de Rodonyà diputat reial Joaquim Setantí, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Pau Pla, canonge de la catedral de Barcelona i vicari general del bisbe oïdor militar Rafel Rubí i Coll, ciutadà de Barcelona oïdor reial Honorat Martí, burgès honrat de Perpinyà Bernat de Cardona era fill de Lluís de Cardona i de Rocabertí, baró de Verges i de…

Vida i obra Després dels estudis eclesiàstics a la Gleva i a Vic, fou ordenat sacerdot el 1957 Realitzà els seus estudis superiors a la Universitat Catòlica de Lovaina, d’on obtingué la llicenciatura en història i també el mestratge en història eclesiàstica Exercí la seva tasca sacerdotal comuna al bisbat de Vic Es formà al costat de mossèn Eduard Junyent, amb qui cooperà durant anys en el Museu Episcopal i en l’Arxiu Diocesà Collaborà breument amb mossèn Antoni Griera Fou redactor del catàleg monumental del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Històrics de la Diputació de…

Vida i obra Es llicencià en dret a Barcelona 1947 Des dels anys cinquanta fins a la seva mort, fou un dels grans animadors de la vida cultural a les Illes Balears Fou secretari de redacció i sotsdirector de Papeles de Son Armadans  1956-61, president de l’ Obra Cultural Balear 1978-86, assessor literari de l’Editorial Moll des de l’any 1961, redactor en cap de la revista Lluc  i president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 1983-87 Fou professor de literatura i cultura catalanes a la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de…

Fill de Pere Bohigas i Tarragó Titulat el 1951, tècnic diplomat en urbanisme 1961 i doctor el 1965 Partí d’un realisme fonamental i tingué una posició renovadora en el llenguatge del disseny, que enclou aspectes polèmics contra les utopies La seva obra és vasta i personal Fou un dels promotors del Grup R 1953-63 El 1962 creà l’estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep M Martorell , al qual posteriorment s’uniren David Mackay 1962, Albert Puigdomènech 1994-2000 i Oriol Capdevila i Francesc Gual 2000 De les seves obres cal esmentar la Mútua Metallúrgica el grup d’habitatges de la ronda del…