Resultats de la cerca

Nicolau Tous i Josep Soler Nicolau Tous i Soler, nascut a Igualada i installat a Barcelona al voltant del 1825, es convertí en un dels filadors més importants de la capital amb la seva fàbrica al carrer de les Tàpies, una de les primeres que introduí les màquines de vapor a Catalunya Guanyà diners i prestigi, ja que el 1829 era un dels tres comissionats pel ram de filats de la Comissió de Fàbriques, i el 1842 president de l’esmentada Comissió, la patronal catalana d’aquells anys El 1844 fou un dels principals expositors al certamen de caràcter industrial que se celebrà a Barcelona, presentant…

El lloc pertanyia a Cuixà abans del 1011 El 1045 Oliba, abat de Cuixà i de Ripoll, consagrà el lloc, d’acord amb el comte d’Empúries i l’arquebisbe de Narbona, i el destinà al futur monestir Es consagrà només el solar o terreny on es començà l’edificació de l’església, consagrada el 1066, després de plets sobre la seva propietat amb el senyor local Guillem de Fonolleres La comunitat s’hi devia reunir entre el 1045 i el 1066, i era regida per un abat, amb un nombre de monjos que oscillà de vuit a quatre al llarg dels segles XII, XIII i XIV Al segle XV era ja en decadència i a partir del 1530…

Pertany al tipus de sepulcre en forma de torre i consta de tres cossos Sobre un sòcol o podi de planta aproximadament quadrada 4,47 per 4,72, construït amb grans blocs, s’eleva un segon cos, una mica més estret, amb una motllura inferior El tercer cos, semblant al segon per la part externa, forma a l’interior una cambra que devia guardar les cendres del personatge o família en honor del qual s’havia erigit La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut, i l’alçada actual és de 9 m El parament de tot l’edifici és de carreus molt ben tallats i ajustats La façana sud del segon…

Segons aquesta llegenda Garí es lliurà a aspres penitències en una cova de Montserrat, però, temptat pel diable, caigué després en triple pecat de fornicació, d’homicidi i de falsia en la persona d’una filla del comte després d’una duríssima expiació, fou perdonat per boca d’un infant fill del comte És una antiquíssima llegenda siríaca de sant Jaume Penitent, que en les seves versions europees italianes, alemanyes, franceses i catalanes és sempre anomenat Joan i que té uns parallels islàmics el santó Barsisa La primera manifestació conservada de la llegenda catalana és del 1439, però sembla…

Inicialment el terme que ocupà el castell de Curull era inclòs en el de Torelló, però al final del segle X o al principi de l’XI es degué fragmentar i es creà aquest nou castell que es documenta el 1020-1021 en el testament del comte de Besalú, Bernat Tallaferro, quan deixà al seu fill Guillem diversos castells, entre els quals hi havia el de Curull Aquest domini li devia venir per empenyorament o garantia que li deuria haver donat la comtessa Ermessenda a fi de tenir ajut en els seus conflictes amb el seu fill Berenguer Ramon I, comte de Barcelona així quan el 1023 mare i fill feren les paus…

Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 105, aquest manuscrit procedent de la catedral de Vic consta de 85 folis en pergamí 213 x 142 mm, de lletra carolina fou datat dels segles XI i XII per Josep Gudiol, el qual també assenyala l’existència de diverses mans al llarg de l’escrit * Un detall del foli 68, amb una caplletra Aquest foli potser formava part d’un fragment que fou integrat a aquest còdex Museu Episcopal de Vic Les seves inicials són d’una simplicitat extrema, sense elements figuratius a resseguir Solament potser sigui convenient fer allusió a una caplletra en el foli 68 * , el qual…

El castell devia ocupar el lloc on avui s’alça l’església, que encara conserva un cert aire defensiu, al capdamunt del poble aturonat d’Aós de Civís Formava part del patrimoni dels Caboet així, el 1102 Guitard Isarn Caboet signà un conveni amb Arnau Ramon, cedint-li diversos drets feudals a la vall de Sant Joan, on s’incloïa el castell d’Aós El 1110 Guillem Guitard Caboet donà a l’església d’Urgell tota la vall de Sant Joan, amb les seves fortaleses els hereus Caboet tindrien la vall per infeudació de l’església d’Urgell Aquesta donació fou renovada per Miró Guitard Caboet, afegint-hi la vall…

Aquest castell, avui desaparegut, devia ser situat dins l’antic terme de Montanissell, annexat el 1969 al de Coll de Nargó El prat de Cintiniano és esmentat el 988 com a límit de les viles de Cuvilare i de Montanissell però el castell de Centinyà no és documentat fins l’any 1094 en el testament del seu propietari, Guillem de Taús, que va deixar a la seva muller Ermengarda el castell de Cintinna Segons un document conservat a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, l’any 1140, el comte Ermengol, la seva muller Elvira i llur fill Ermengol confirmaren la donació feta per Bernat de Taús, del…

Es tenen poques referències directes d’aquest castell, avui desaparegut, que en altre temps presidí el poble d’Alió La primera referència documental del lloc d’Alió és de l’any 1154, quan en la butlla promulgada pel papa Anastasi IV en què es confirmaven les propietats de l’església de Tarragona surt esmentada ja l’església d’Alió Tot i això, a mitjan segle XII aquesta zona encara no devia estar completament repoblada, atès que el lloc d’Alió fou cedit l’any 1174 per l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Torroja, a Ponç de Bruguera per tal que el repoblés El 1205 un fill de l’esmentat Ponç s’…

Situació Edifici que presidia un nucli de bordes, ara abandonat, que conserva la disposició original romànica només al sector sud ECSA - J A Adell L’església de Sant Miquel és en un grup de bordes i cases abandonades, situat a uns 2 km de Gurp, en sentit sud, sobre la pista que va de Gurp a Sant Adrià Mapa 33-11252 Situació 31TCG220747 Per a anar-hi cal prendre la pista, en direcció a Montibarri, que surt abans d’arribar a Gurp, i agafar sempre en les cruïlles el trencant de l’esquerra fins que arribem al grup d’edificis on hi ha l’església JAA Història L’església de Sant Miquel, situada dins…