Resultats de la cerca
Es mostren 8059 resultats
Sant Martí del Montseny
Art romànic
Situació Petita església de tradició romànica que centra el raval dispers dit Montseny d’Amunt M Anglada La capella de Sant Martí es troba a uns 50 m del trencall de la carretera de Palautordera a Seva, al camí que va al Villar de la Castanya, i queda situada a 700 m d’altitud sobre el nivell del mar Mapa 37-14364 Situació 31TDG485254 Per anar-hi cal agafar el trencall a mà esquerra just en el quilòmetre 18 de l’esmentada carretera, on hi ha el camí que hi mena La capella queda a l’esquerra, vers migjorn i a uns 25 m del camí Té la clau el rector de Sant Julià del Montseny, que resideix al…
Les grans colònies industrials
Les colònies El predomini de les “colònies” és el tret destacat del paisatge industrial català Nadal, J, “La formació de la indústria moderna” dins Catalunya, la fàbrica d’Espanya L’expressió “colònia” és del legislador espanyol, quan el 1855 promulga una llei sobre l’establiment del que anomena colònies agrícoles Es tracta de fomentar l’agricultura i uns centres de producció agrícola L’estat atorgarà uns beneficis fiscals als seus propietaris i alguns beneficis personals als seus treballadors —especialment l’exempció de fet del servei militar Una colònia, per definició, és una població…
L’expansió del visó americà a Catalunya
Mapa de consens resultat de la combinació de tres models predictius diferents per al visó americà Neovison vison a Catalunya En vermell es representen les àrees en què els tres models aplicats concorden en preveure una idoneïtat d’hàbitat superior a 0,5 rang 0 - 1 Les àrees grogues representen el mateix consens entre dos dels tres models aplicats Finalment, en verd les àrees en què només un dels tres models preveu una idoneïtat d’hàbitat superior a 0,5 Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona i Departament de Medi Ambient i Habitatge A Catalunya, els primers visons…
Pardal xarrec
Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…
Eugène Karr i la Ferreria de l'Àncora, a Vila-Rodona (1863-1870)
L’any 1863 la societat Karr, Samà i Soler inaugurà una ferreria a la població de Vila-rodona comarca de l’Alt Camp Eren dos vila-novins i un enginyer francès L’impulsor de l’obra fou l’enginyer Eugène Karr, un personatge que havia estat director de ferreries a França i, després, vice-cònsol del seu país a Barcelona Era germà d’Alphonse Karr 1808-80 un periodista i escriptor força conegut a l’època i no tant després Eugène va ser el pare de Carme Karr 1865-1943, escriptora en català, una de les primeres veus femenines de la nostra literatura, directora de Feminal i collaboradora de La Veu de…
El marc històric del romànic del Vallès Occidental
Art romànic
Antecedents Els límits de les actuals comarques del Vallès o dels Vallès, com ara les coneixem, provenen de la divisió establerta per la Generalitat l’any 1936, lleugerament modificada per la darrera divisió territorial amb la incorporació de Caldes de Montbui al Vallès Oriental La delimitació comarcal té la virtut d’ésser força fidel a la realitat natural Per això mateix les fronteres actuals de la comarca o comarques tenen generalment una bona correspondència amb la realitat física i humana Aquesta relació també es remunta en el temps Fa més d’un millenni els pobladors del Vallès tenien…
El marc històric del romànic del Berguedà
Art romànic
Antecedents Mapa del Berguedà amb la senyalització de les necrópolis i estacions J Bolòs L’època anterior a la dominació franca, un llarg període de temps, és molt poc coneguda a la comarca del Berguedà Els estudis arqueològics són mínims i la zona és molt escassament referenciada en els texts històrics Les troballes de sílex i destrals de pedra a l’alt Berguedà valls de Brocà i Lillet i al baix Berguedà Casserres, Capolat, Sagàs, etc permeten d’assegurar que el Berguedà estava mínimament poblat al Neolític, almenys des del final d’aquest període Cal pensar que el poblament fou mínim, però…
Oliana
Vista general d’Oliana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, confrontant amb el Solsonès pel sector de llevant Allargassat a la riba esquerra del Segre, limita a ponent amb Peramola, al N amb Coll de Nargó, a llevant amb Odèn Solsonès i al S amb les terres de Bassella El municipi comprèn, a més de la vila, les caseries de les Anoves i del Castell d’Oliana, els barris de la Colònia i de Sant Sebastià i la urbanització del Clot de la Guineu El municipi s’estén des del grau d’Oliana, a tramuntana, fins vora el turó de lo Pauet, de la serra d’Oliana El grau d’Oliana és format pel congost…
Mollet del Vallès
Mollet del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la dreta del Besòs, des de la seva confluència amb la riera de Tenes fins poc abans de la de la riera de Caldes.
Situació i presentació Es troba al sector SW de la comarca, ja en contacte amb el Vallès Occidental Limita amb els termes de la Llagosta i Sant Fost de Campsentelles S, Martorelles SE, Montmeló i Parets del Vallès E, Lliçà de Vall i Lliçà de Munt NE i els termes de Palau-solità i Plegamans N i Santa Perpètua de Mogoda W, ambdós pertanyents a la comarca del Vallès Occidental El Besòs forma en bona part el límit oriental del municipi i la riera de Tenes també límit el terme en el sector NW El territori és essencialment planer, i de les elevacions suaus que accidenten els sectors N i W davallen…
Vila-real
Vista aèria de Vila-real
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, al N de la comarca, entre el Millars (límit amb la Plana Alta), al N, i el municipi de les Alqueries de la Plana.
Ocupa una bona part de la riba dreta de la vall baixa del Millars, és a dir, la part més característica de la plana , raiguer o piemont plistocènic, entre els darrers turons d’Onda i Betxí i les terres més baixes del litoral holocènic de Borriana el terme és, doncs, un pla inclinat cap a llevant, i les aigües són drenades cap a la mar directament en sentit NW-SE pel Millars i els barrancs de l’Hospital, de Ràtils, de l’Espaser i de Cantallops pel sector meridional passa el riu de Sonella o riu Sec de Betxí, procedent de les muntanyes d’Onda i Artana El clima és caracteritzat per mitjanes…