Resultats de la cerca

Fernando Fernández fou el fundador d’una saga de fotògrafs comercials que adoptaren el pseudònim artístic de Napoleon, i operaren bàsicament a Barcelona, però també a Madrid, des del 1840 fins al 1960 aproximadament El seu fill Antonio Fernández Soriano, nascut prop d’Albacete - Barcelona 1916, es casà el 1850 amb Anne després Anaïs Tiffon Cassan, el pare de la qual tenia un local a la rambla de Santa Mònica de Barcelona, on muntà un famós estudi fotogràfic Fernando & Anaïs Napoleón El seu primer fill, Alejo Emilio Fernández Tiffon Barcelona 1851 – , formà societat amb els pares, i es…

L’obra tingué la collaboració literària de Josep Maria de Sagarra i Alexandre Plana i fou produïda per Edicions Cinematogràfiques Ginesta El documental s’estructura en diversos blocs dedicats a cadascun dels personatges, institucions o indrets d’una Catalunya sota la Dictadura de Primo de Rivera, però en plena efervescència cultural i social, a cavall del modernisme i el noucentisme La càmera viatja en tramvia per una Barcelona canviant, en avió per Montserrat i en barca per una Costa Brava verge Un centenar de personalitats desfilen davant la càmera s’hi poden veure Josep Puig i…

Rimbau fou substituït per Paco Mir Feren pràctiques a l’Institut del Teatre i debutaren al carrer fent mímica i pantomima, art que han mantingut al llarg de la seva carrera Després d’alguns espectacles infantils, estrenaren la peça Manicòmic 1982 seguida d’ Èxit 1984 Slàstic 1986 La botiga dels horrors 1987 Pels pèls 1990 Terrífic 1991 El barber de Sevilla 1993 Pel davant i pel darrera 1996 Entretrès 1996, representació d’una gravació d’una sèrie per a la televisió Tricicle 20 1999, muntatge antològic dels seus primers vint anys, i Sit o els incleïbles homes cadira 2002 Han…

Vida A setze anys s’inicià en la fotografia amb temes rurals locals Apotecari de professió, a partir del 1953 rodà una sèrie de curts documentals sobre oficis artesanals, com Esclops d’artesania Un ofici que desapareix 1954 Un rajoler 1956, millor guió en 9,5 mm en el Festival de Sant Sebastià 1958 –el més elaborat– i Càntirs negres 1977 Formà part del Grup de Cinema Amateur de l’AFC des del 1954 i del collectiu Amics del Cinema 1954-55 Sense deixar mai la fotografia, continuà rodant documentals, com ara El Pelegrí de Tossa 1957 i La processó de Santa Cristina 1957, aquest amb Joan Capdevila…

Vida Després de fer estudis d’aparellador i de tècnic industrial, habilità una nau a Madrid, on aixecà els estudis Ballesteros Tona-Film, treballant-hi com a decorador en cap durant dos anys Amb clares influències de l’ art-déco i la Bauhaus, s’estrenà amb Patricio miró una estrella 1934, José Luis Sáenz de Heredia, rodatge que es prolongà gairebé un any perquè tot l’equip tècnic era debutant A continuació feu tres cintes consecutives del prolífic José Buchs basades en sengles novelles Diez días millonaria 1934, Madre Alegría 1935 i El niño de las monjas 1935, a més de collaborar en La…

Vida A Barcelona estudià arts gràfiques i pintura a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts, i cinema a l’Escola de Cinematografia Aixelà i a l’EMAV Collaborà amb els grups de teatre independent Cátaros i Go-Go, i des del 1967 dirigí força curts en tota mena de formats, entre els quals cal esmentar La reinstauració de la Generalitat i la tornada del president Tarradellas 1977 i Així s’acaba la vida i comencem a sobreviure 1981, premi de Cinematografia de la Generalitat 1982 al millor curt A partir del 1975 també realitzà films i vídeos industrials i institucionals, i feu d’ajudant de…

Vida Fill de l’actor i cantant Manuel Gas i nebot de Mario Cabré, destaca en totes les facetes artístiques que emprèn teatre, cinema, doblatge, i també com a actor, director i escriptor Debutà com a actor a set anys al costat del seu pare en Los agentes del Quinto Grupo 1954, Ricard Gascon, i després participà com a secundari en títols com El hombre oculto 1970, Alfonso Ungría Las largas vacaciones del 36 1975, Jaime Camino, Cambio de sexo 1976, Vicente Aranda La cripta 1981, Cayetano del Real El placer de matar 1987, Félix Rotaeta, en què també fou coautor del guió, i El llarg…

Vida Es diplomà en belles arts 1950 i estudià animació i teatre a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles El 1956 s’inicià en l’animació com a autònom a Hollywood, i debutà amb la creació dels crèdits de La volta al món en 80 dies Around the World in 80 Days , M Anderson El 1962 es traslladà a Madrid i treballà als estudis Moro com a director, dibuixant i animador de cintes publicitàries El 1964 hi dirigí i animà el seu curt més personal, la ficció Sombrero , seleccionada per diversos festivals internacionals Doble , un curt publicitari per a la revista "Triunfo" premiat als festivals de…

Vida Cunyat de Fèlix Millet i Maristany, un dels grans mecenes de la cultura catalana durant el franquisme, s’associà a l’empresa Estela Films, creada per Millet a Barcelona el 1948 per impulsar la producció del llarg d’animació Érase una vez La Cenicienta 1948-50, dirigit per Josep Escobar i inicialment registrat per Baguñà Hermanos Arran dels problemes que tingué el film, la productora es traslladà a Madrid per canalitzar les inquietuds cinematogràfiques dels militants d’Acció Catòlica, d’acord amb el mateix model impulsat a Itàlia per la Democràcia Cristiana Inicialment l’empresa es…

Vida Treballà com a responsable tècnic del Cinematògraf Lumière dels germans Napoleón Fou el primer operador fix de projecció i, respectant les ordres dels Lumière, no mostrà mai l’aparell a ningú, per tal de conservar-ne el secret de fabricació Després s’inicià com a càmera i fins al final del segle XIX rodà reportatges i documentals, tot difonent el nou invent pel Principat i el País Valencià i venent alhora projectors Pathé Baby de 9,5 mm, d’aquí que se’l consideri un precursor de l’espectacle cinematogràfic a l’Estat espanyol Es desplaçà a Saragossa i entrà en contacte amb la Galería de…