Resultats de la cerca
Es mostren 11467 resultats
Sant Martí de Llauró
Art romànic
Situació Interior de l’església parroquial, amb la volta de canó apuntat, molt modificada al segle XVIII ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí és situada al centre del petit nucli de poblament de Llauro, situat a la dreta de la ribera del Mener, tributària del Rard Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 6,6” N - Long 2° 44’ 33” E Llauró, a la regió dels Aspres, és 22 km al sud-oest de Perpinyà, per la D-25 i la D-615 Història El nom de Llauró apareix per primera vegada en un precepte de Lluís el Piados, de l’any 814, com a afrontado de Ceret, sota la forma villam Laurosone —la qual…
Sant Vicenç de Vilamalla
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Vicenç de Vilamalla és a l’extrem de tramuntana del reduït nucli de la població Vilamalla és al sud-est de Figueres, als terrenys lleugerament ondulats que limiten la plana alt-empordanesa, a l’interfluvi entre les conques del Fluvià i la Muga Mapa 258M781 Situació 31TDG975742 Des de la N-II, a l’inici de la carretera de la Bisbal, al veïnat del Pont del Príncep, cal agafar la carretera que en 2 km porta a Vilamalla Des d’ací, seguint vers Garrigàs, hom pot enllaçar també amb la N-II JBH Història El lloc de Vilamalla és esmentat per primera vegada en una…
Sant Esteve de Vilacolum (Torroella de Fluvià)
Art romànic
Situació Un detall exterior del mur de migjorn, on, a desgrat de les afeccions i reformes sofertes per l’edifici al llarg dels anys, se centralitza una part important dels elements originals F Tur El reduït nucli del poblet de Vilacolum tenia un recinte fortificat medieval Per arribar a l’església parroquial de Sant Esteve de Vilacolum cal passar pel portal d’aquest recinte, encara ben conservat Mapa 258M781 Situació 31TEG032715 Vilacolum es troba a la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres, a 2 km de Torroella de Fluvià vers tramuntana Hi ha també la carretera…
Regularitat, moderació i progressió per a la pràctica de l’exercici físic
La regularitat és inexorable, ja que si no els diferents sistemes de l’organisme, particularment els aparells cardiovascular, respiratori i musculoesquelètic, no experimenten les modificacions estructurals i funcionals perseguides La periodicitat amb què es realitzin els entrenaments pot ésser variable segons que siguin els objectius concrets que es desitgin Així, per exemple, en els esportistes professionals les sessions d’entrenament es realitzen, en general, de 3 a 6 vegades per setmana Tanmateix, en els individus corrents, que volen millorar llur estat físic, incrementar llur resistència…
Els grups musculars
L’aparell locomotor funciona, esquemàticament, com un sistema de palanques, en el qual els ossos són les palanques pròpiament dites, les articulacions corresponen als punts de suport, i els músculs esquelètics proporcionen la força en actuar com a motor El cos humà té aproximadament uns 400 músculs esquelètics En general, els músculs més voluminosos compleixen diferents funcions o donen lloc a moviments grollers, mentre que els més petits tenen funcions més específiques o més fines Així, per exemple, el pectoral major, que es troba en la cara anterior del tòrax i que s’insereix en les…
L’alimentació enteral per sonda
L’ alimentació enteral per sonda consisteix en l’administració d’aliments naturals o artificials per mitjà de diversos tipus de sondes que són introduïdes en el tub digestiu, generalment a l’altura de l’estómac o de l’intestí prim L’alimentació enteral per sonda s’indica en els individus que, per diverses circumstàncies, no poden dur a terme una alimentació convencional, però amb un aparell digestiu capacitat per a rebre els aliments a través d’una sonda, per a digerir-los i fer-los progressar al llarg de l’intestí i absorbir els nutrients que hi són continguts Les indicacions…
El domicili particular en la vellesa
Hi ha moltes persones grans que, mentre conserven les condicions físiques que els permetin una certa autonomia, la qual cosa es pot prolongar durant molts anys, prefereixen de viure en el seu domicili, ja sigui amb la seva parella o fins i tot, si no la tenen, sols De fet, com a concepte bàsic, aquest és un desig que caldria intentar de respectar sempre que no hi hagi raons suficients per a inclinar-se envers una altra alternativa La pròpia llar presenta diversos aspectes positius per a la persona gran Representa un lloc on hom se sent segur, ple de records, i es troba en un àmbit que coneix…
Joaquim Folguera i Poal

Joaquim Folguera i Poal
Literatura catalana
Crític literari i poeta.
Vida i obra Fill de Manuel Folguera i Duran Físicament invàlid, abocà a la literatura una intelligència i una cultura excepcionals Començà a publicar poemes, traduccions i articles a Renaixement , Diari de Sabadell i Ars entre el 1912 i el 1915, any del seu primer recull de versos, Poemes de neguit En aquesta època la influència de Josep Carner el dissuadí de seguir models literaris decadentistes Però fou sobretot l’organització de l’Exposició d’Art Nou Català Sabadell 1915 que l’erigí en defensor de l’art modern i el posà en contacte amb artistes com Josep Aragay i Joaquim Torres i…
,
electròfon
Música
Dit de l’instrument en què el so és generat mitjançant dispositius elèctrics o electrònics.
Al principi, aquesta categoria no incloïa els instruments elèctrics en què el so és produït per l’amplificació electrònica d’una vibració mecànica, com la guitarra elèctrica, però més tard hi foren incorporats Com en la majoria dels instruments tradicionals, l’estructura bàsica dels electròfons consta d’un generador de vibracions, un sistema amplificador del so i un sistema de modulació Els generadors més freqüents solen ser de tres tipus circuits electrònics o elèctrics oscillants, compostos bàsicament de reactàncies i condensadors muntats en sèrie sintetitzadors sensors electromagnètics…
música de Vilafranca del Penedès
Música
Música desenvolupada a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Els primers documents musicals localitzats a Vilafranca són pergamins de cant pla i de polifonia del segle XV, entre els quals destaca la Missa de Barcelona , avui dipositada a la BC i una de les obres europees més importants de polifonia de l’Ars Nova L’orgue de la basílica de Santa Maria ja existia el 1450, i des del segle XVI ja hi ha força notícies de la capella de música de la vila, la qual l’any 1553 era dirigida per J Puig Al segle XVII, a Vilafranca ja hi havia almenys tres capelles de música en actiu les del convent de Sant Francesc, la dels trinitaris i la de la comunitat de…