Resultats de la cerca

Rocafort és una població d’estiueig i segona residència de moltes famílies manresanes o de les ciutats del Vallès i de Barcelona L’església parroquial, titulada de Santa Maria, és un edifici modest del final de l’època gòtica construït damunt el solar d’un temple romànic anterior, del qual es reutilizaren alguns elements En aquell moment se'n canvià l’orientació original E-W per l’actual, amb l’eix en direcció N-S Ampliada als segles XVI-XVII amb dues amples capelles al costat de llevant, ha estat molt restaurada L’únic element artístic important de l’interior és el sarcòfag…

Situació Interior de l’església un cop acabada l’excavació del 1986, on es poden veure els murs laterals i la capçalera de l’església primitiva JR González L’antiga església parroquial de Sant Joan de Térmens es troba vora les restes de l’antic castell, a la part alta de la població Mapa 32-14359 Situació 31TCG137213 S’arriba al temple, ara convertit en centre cultural, pel carrer Major, que puja des de la plaça del mateix nom, l’autèntic nexe entre la vila vella i la nova Història Durant l’etapa que el castell de Térmens fou dels Anglesola no tenim cap prova de la construcció d’una església…

Situació Una vista del mur frontal de l’església, en el qual hi ha oberta la porta d’entrada, gòtica, la qual ha conservat, però, la ferramenta de la porta anterior L Prat Dins el terme de Guixers, i arraconada a l’esquerra del torrent de la Forana, Sant Martí de la Corriu contempla Puig-aguilar, a tramuntana, i Montcalb, a llevant, en companyia d’un gran casal, avui mig abandonat Mapa 292M781 Situació 31TCG889676 S’hi arriba prenent el trencall que es troba a mà esquerra al punt quilomètric 8,100, just abans de passar el pont de la carretera de Sant Llorenç a Berga Després de 5…

La integració de les arts Joiell del sol i la lluna, situat a la cimera de la vara de la Verge del retaule de l’altar major de la seu de Tortosa Obrat vers els anys 1360-70, mostra, al revers, l’escut del possible donant Arxiu FBedmar D’acord amb la tradició dels estudis de caràcter internacional, les noves formes i maneres artístiques anomenades gòtiques per la història de l’art es manifestaren esplendorosament a París, la capital del regne de França, vers la meitat de la tretzena centúria i es reflectiren en tots els camps de l’activitat artística A partir d’aleshores els mestres destacats…

Ocupa en aquesta comarca una posició marginal al N, apartat ja del Xúquer i del seu afluent, el riu Magre, a la zona de transició, cap a l’Horta Gairebé tot el terme és pla, format per sediments quaternaris només vers l’W apareixen uns petits tossals, que constitueixen els contraforts de la serra Falaguera El regadiu ocupa 1760 ha 73% de la superfície del terme la producció més destacada és la del taronger 1070 ha, que ha desplaçat els arrossars i la terra dedicada a cereals i llegums Altres conreus importants són els bresquillers 270 ha i les hortalisses 400 ha Cal destacar la presència de…

Situació Vista de l’església, molt refeta en època gòtica, amb les restes del castell d’Almudèfer al cim del turó proper ECSA - J Colomé Aquesta església, actualment desafectada, s’alça prop de les ruïnes del castell d’Almudèfer, al peu del turó, a l’E Mapa 31-18 470 Situació 31TBF713454 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior CPO Història No hi ha referències històriques directes d’aquesta església Solament se sap que el 1263 els templers, senyors del lloc, i el bisbe de Tortosa tingueren un conflicte sobre la percepció dels delmes de…

Situació Sector de migdia d’aquest petit santuari, actualment en avançat estat de ruïna ECSA - MÀ Font Aquest santuari, ara en ruïnes, es troba a la serra de Casternui que tanca per la dreta l’entrada a la vall de la Valira de Castanesa És a 1 080 m d’altitud, en un replà que domina el vell nucli de Casterner de Noals Mapa 32-10 213 Situació 31TCH103013 S’hi arriba seguint el mateix itinerari que porta actualment a Casterner, és a dir, des del km 131 de la N-230 s’agafa primer la C-144 que va a Castillo de Sos i poc després la carretera de Bonansa A menys d’un parell de quilòmetres, a la…

Redactat en català, amb tota seguretat a Barcelona, en diferents etapes i pels escrivans del tribunal del consolat, a fi de tenir a mà les normes disperses que s’observaven a la Mediterrània sobre aquelles matèries Té per base les Costumes de la Mar , redactades entre el 1260 i el 1270 Amb algun escàs element procedent de la Lex Rhodia de iactu , conté normacions estrictament catalanes, amb d’altres d’origen pisà, genovès, venecià, marsellès, etc L’any 1279 una bona part d’aquest recull originari ja compilat fou incorporat als Costums de Tortosa Al s XIV rebé, a Barcelona, la redacció…

Situació Absis de l’església, que presenta un fris de permòdols molt erosionats sota el ràfec E Pablo L’església de Sant Miquel, desafectada i utilitzada com a magatzem, és situada a la part baixa de Cubells, a migdia del nucli urbà L’itinerari per a arribar a aquesta població és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG304355 Història Fins ara no s’han trobat referències històriques documentals del passat medieval de la capella de Sant Miquel, que havia depès de l’església parroquial de la població Hom sap, tanmateix, que abans de la guerra civil…

Aquesta església es troba en el camí que va de Santa Maria de Meià a Fontllonga un cop passat el coll d’Orenga la pista passa pel costat mateix del poble de Peralba, a l’entrada del qual es troba l’edifici Aquesta església segurament fou la parroquial del terme del castell de Peralba, encara que no en tenim confirmació documental actualment no té culte, ja que el poble està totalment abandonat Sempre depengué del priorat de Meià, fins a la desamortització eclesiàstica El lloc de Peralba es documenta a partir de l’any 1040, quan Company, castlà del castell de Meià, i possiblement també del de…