Resultats de la cerca
Es mostren 1209 resultats
Dionís Escorsa. La Foneria Escorsa
L’any 1877 es creà a Barcelona la societat Plana, Agustí i Éscorsa, que installà una foneria de ferro al núm 15 del passeig de la Creu Coberta de Barcelona, avui avinguda de Mistral Dionís Escorsa Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Dionís Plana era un home de l’ofici Era un dels components de Plana, Codina i Bertran, una altra foneria de ferro que havia funcionat al carrer Aldana, davant de la presó vella, prop d’on ara installaven els nous tallers Agustí era un serraller que aportava els seus coneixements en aquest ram Dionís Escorsa i Cruells va ser nomenat director tècnic del taller La…
Torra i San, embotits de Vic
La fàbrica d’embotits de Vic en una postal del començament del segle XX Joan Torra encapçalarà una escissió de l’empresa establint fins i tot fàbrica nova La primera fàbrica d’embotits que utilitzarà el vapor, el 1882 o el 1883, serà l’empresa Torra i San, de Vic L’empresa ja tenia tradició El 1876 van rebre el títol de proveïdors de la casa reial espanyola Però aleshores la producció devia fer-se encara manualment o amb l’ajut de cavalleries La incorporació de les màquines de vapor fou conseqüència de la construcció d’una fàbrica nova, prop de l’estació de ferrocarril El terreny mesurava 75…
La Industrial Farinera de Barcelona
Molí fariner hidràulic mogut per vapor La Industrial Farinera de Barcelona fou autoritzada per un reial decret de 10 de juny de 1857 Segurament la fàbrica ja funcionava des d’uns mesos abans, perquè aquests decrets no feien altra cosa que confirmar realitats ja existents La primera administració era al Dormitori de Sant Francesc, núm 15, i el director n’era Josep Maria Couzinet El capital de l’empresa es fixà en 6 milions de rals, és a dir, 300 000 duros, una xifra que representava el capital normal i gairebé obligat d’una societat anònima barcelonina Inicialment el desemborsament fou només…
Josep Carreras i Alberich. Pintes i lliços per a la maquinària tèxtil
Els teixidors tenien sempre a l’abast unes pintes d’acer, que utilitzaven per a desteixir una part de la roba quan s’hi havia produït un defecte o per a dissimular-ho Publicitat de Carreras i Alberich a Indicador General de Barcelona , 1877 Els germans Josep i Benet Carreras i Alberich eren uns petits teixidors de Terrassa, que estudiaren tècniques de millora dels procediments tèxtils Les pintes que utilitzaven eren fetes de canya, fins que el 1833 arribaren les primeres pintes d’acer, procedents de la Gran Bretanya, que substituïren ràpidament les altres Josep Carreras inicià pel seu compte…
Les cardes dels germans Deu
Una carda era l’instrument utilitzat per a pentinar a mà les floques de llana o de cotó Consistia en una fusta plana, amb un mànec, que tenia clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro La primera matèria més important era el filferro, ja que el bon acabat de l’instrument estava directament vinculat a la disposició i solidesa de les puntes clavades sobre la peça de cuir Era un accessori indispensable per a la industria tèxtil Els més avançats en aquesta indústria foren els germans Antoni i Gregori Deu i Isamat, de Barcelona Foren els primers i gairebé únics fabricants de cardes i…
Bèlgica 2016
Estat
Bèlgica es va veure sacsejada durant l’any per una crisi política interna derivada del programa de retallades fiscals i la liberalització econòmica, conjugada amb la desestabilització econòmica de la zona euro i els atacs terroristes a Brusselles del mes de març Des de l’octubre del 2014, el país estava governat per una coalició de centredreta, dominada pels partits flamencs, formada pel conservador Nova Aliança Flamenca N-VA, líder a Flandes i en l’àmbit federal, el Cristià Democràtic i Flamenc CD&V i el Liberals i Demòcrates Flamencs VLD, encapçalat pel primer ministre Charles Michel,…
cotó
Plantació de cotó a Santiago del Estero, Argentina
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil natural procedent de les llavors del cotoner.
N'hi ha diverses varietats, segons les espècies de cotoner d’on procedeixen Gossypium barbadense forneix el millor cotó, amb una longitud mitjana de fibra de 34-42 mm i un diàmetre de 15 microns G hirsutum produeix fibres de 24-34 mm de longitud mitjana i d’un diàmetre de 20-25 microns G herbaceum dóna fibres amb una longitud mitjana inferior a 23 mm i amb un diàmetre de 25 microns Aquestes classes de cotó són anomenades també, respectivament, cotó egipci de fibra llarga, cotó americà de fibra mitjana i cotó indi de fibra curta La denominació comercial de cada cotó es basa principalment en…
La ciència-ficció
Els viatges a l’espai Les imatges que se’ns apareixen immediatament quan parlem de ciència-ficció són les de la nau espacial, del viatge interestellar i del contacte amb altres formes de vida I, com que la ciència-ficció parteix de la recerca científica, es comprèn fàcilment que els temes de la conquesta de l’espai, dels mitjans de transport i de les telecomunicacions hagin dominat l’imaginari científic del segle XX El mateix inventor del terme anglès science fiction del qual deriva el català ciència-ficció, Hugo Gernsback, nascut a Luxemburg i emigrat a Amèrica, era un apassionat de les…
economia del coneixement
Economia
Model econòmic on tenen més pes els actius humans, les seves idees i creativitat, que les màquines, per a poder ésser més competitius en el món de l’empresa.
La generalització de les tecnologies de la informació i de les noves tecnologies als processos productius ha fet possible aquest nou model D’una societat amb les millors maquinàries per a produir es passa a una dominada per innovadors i creadors, en un entorn de més gran competència i pressió a la baixa dels costs L’anomenada economia del coneixement, amb una elevada creació de valor dominada per actius intangibles, pot ésser considerada un dels trets de la nova economia En aquest context, sorgeix un gran interès per a aconseguir els serveis dels millors professionals, fet que comporta un…
tren
Conjunt d’estris, màquines, òrgans, etc., generalment de la mateixa natura o de natura semblant, que són emprats, acoblats o combinats, en una mateixa operació, amb una mateixa finalitat.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina