Resultats de la cerca
Es mostren 15968 resultats
Sant Cristòfol de Borrassers (Lluçà)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’edifici actual en el qual hi ha algun fragment de mur del temple primitiu M Catalán Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, al lloc de Borrassers Des d’un principi degué ser una de les sufragànies de Santa Maria de Lluçà, fins que al final del segle XIX quedà vinculada com a tinença a la nova parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 23,9 —y 59,9 31 TDG 239599 Per arribar-hi cal agafar la carretera del collet del Vilar, que va a Santa Eulàlia de Puig-oriol A uns 7 km…
Santa Coloma de la Bastida d’Hortons (Alàs i Cerc)
Art romànic
Una de les primeres mencions de l’església de Santa Coloma data del 941, com a límit d’unes propietats territorials venudes pels esposos Miró i Matilde al bisbe Radulf d’Urgell situades al terme de l’antiga vila de Nocolo pel preu de cent sous l’escriptura especifica que una de les afrontacions de les susdites propietats llindava amb “ Sancta Columba cuius baselika fundata est in villare Ortones” A part aquesta notícia, la parròquia de Sancta Columba és mencionada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell Són freqüents al llarg del segle XI les referències documentals al…
Santa Eufèmia de la Baronia de Sant Oïsme (Camarasa)
Art romànic
Aquesta església inicialment fou la parròquia del terme de la baronia de Sant Oïsme, fins que perdé aquesta categoria en favor de la de Sant Bartomeu, situada al costat del castell després deixà de tenir culte i es convertí en una casa Depengué del priorat de Meià des de la seva fundació L’església de Santa Eufèmia donà nom al terme de Sant Oïsme a través de l’evolució popular d’aquesta advocació, molt escassa a Catalunya, si no única El nom del terme de manera clara es documenta a partir de l’any 1099, quan Guillem Guitard de Meià, amb la seva muller Guilla i llur fill Ramon Guillem, donaren…
Sant Pere de Comalats (Copons)
Art romànic
Situació Esglesiola que presideix un petit nucli rural del terme de Copons ECSA - M Raurich L’església presideix el llogaret de Sant Pere, proper a Copons, vers el nord-est Mapa 35-15391 Situació 31TCG776123 S’hi accedeix per la carretera de Calaf a Igualada per Jorba Entre els quilòmetres 21-22 hi ha el trencall que mena a Sant Pere Cal demanar la clau en una casa que hi ha vora l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Copons, al lloc anomenat Comalats Sempre fou capella o sufragània de la parròquia de Santa Maria de Copons,…
Jaume Serra

Retaule de Sant Esteve de Gualter, obra de Jaume Serra (vers el 1385)
MNAC
Pintura
Pintor, un dels germans Serra, als quals s’atribueixen una cinquantena d’obres destacades del gòtic català.
Fill del sastre Berenguer Serra, és documentat des del 1358, any a partir del qual s’estableix el seu primer període d’activitat al costat de Bartomeu Bassa i de Francesc Serra, el seu germà gran i cap de l’obrador Des de la desaparició d’aquests mestres vers el 1362-63 la carrera de Jaume Serra es vinculà a la del seu germà Pere Serra , acabat de sortir del taller de Destorrents Tot i algunes comandes menors associades a la cort, en conjunt el taller es consagrà principalment a la realització de taules i retaules destinats a monestirs, catedrals, canòniques i esglésies parroquials La mort…
Mare de Déu del Pla o de Sant Pelegrí (Biosca)
Art romànic
Situació Edifici molt remodelat que conserva la nau central i l’absis originals, del final d’època romànica ECSA-X Solé L’església de la Mare de Déu del Pla es troba aïllada en una plana al sud-oest de Biosca Mapa 34-14 361 Situació 31TCG629326 Per a arribar-hi, cal prendre la carretera LV-3113 que va de Biosca cap a Guissona Al cap de 2 km i a peu de carretera trobem, a mà dreta, el conjunt aïllat format per l’església i una masia XSB Història És molt possible que la primera referència d’aquesta església es trobi en el testament sacramental de Ramon, castlà de Portell, jurat pels seus…
Sant Joan d’Arsós (Bula d’Amunt)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, ara simple capella, que fou des del segle XII una possessió de Santa Maria de Serrabona ECSA - A Roura Aquesta església es troba en una vall al sud-oest de Bula d’Amunt, prop del mas Arsós Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 36” N - Long 2° 35’ 46,8” E Des de Bula d’Amunt hom hi arriba per un camí que parteix de la D-618, a prop del cementiri, al nord del poble, i que en 3 km de recorregut porta a l’església Història Ja citada el 1068, com a afrontació del territori de la primitiva església de Serrabona Sanctus Johanes de Arensó , fou donada…
Manuel de Godoy y Álvarez de Faria
Història
Estadista extremeny.
Era un hidalgo que el 1784 s’enrolà en els guàrdies de corps a Madrid, on féu amistat amb els prínceps d’Astúries, sobretot amb la futura reina Maria Lluïsa, de qui hom diu que fou amant Això i els seus dots polítics feren possible una ràpida carrera, i el 1792 substituí Aranda com a primer ministre de Carles IV Inicià la guerra contra la França revolucionària 1793-95, en la qual abandonà Catalunya a les seves forces, desguarnida d’homes i de material Però després s’alià amb França, fet que ocasionà dues guerres amb Anglaterra 1796-1802 i 1804-08, causa del desballestament del…
música de Berga
Música
Música desenvolupada a Berga (Berguedà).
Des del segle XV, la vida musical d’aquesta ciutat ha girat a l’entorn dels seus orgues, època en què es té notícia de la construcció del primer, fins el 1877, moment en què es creà la plaça d’organista i mestre de capella a l’esglé-parroquial Entre els qui van exercir aquest càrrec, cal esmentar Esteve Guiu, que en fou titular entre el 1775 i el 1824, i, ja al segle XX, Miquel Mas, Josep Armengou i Marià Miró i Alsina Berga té una notable tradició musical i força músics, molts dels quals relacionats amb La Patum Joaquim Serra i Farriols 1833-1905, que contribuí a dignificar-ne la música…
Els Recolons, a Ribes de Freser
Esteve a l'esquerra, Butlletí de l’Associació de Fabricants de Filats i Teixits del Pla de Barcelona, 1924 i Tomàs Recolons i Lladó La Industria Española , 1917 El nom Recolons és prou singular com per a poder creure que l’Esteve Recolons que es dedica a filar cotó el 1842 al carrer de Sant Jeroni núm 40 de Barcelona, i el Bertomeu Recolons que fa el mateix i el mateix any a Igualada, carrer de Sant Magí, núm 5, són parents Una altra prova del parentiu seria que els noms Esteve i Bertomeu es repetiran en noves generacions El Bertomeu Recolons igualadí desapareix aviat però n’hi ha un altre a…