Resultats de la cerca

La cèllula és la unitat bàsica dels éssers vius L’organisme humà és multicellular, format per milions i milions de cèllules es calcula que el cos d’una persona adulta és integrat per uns cent bilions de cèllules Són molt diferents les unes de les altres, amb una morfologia i una activitat fisiològica peculiar, segons els requeriments del teixit de què formen part Tanmateix, totes les cèllules presenten característiques comunes, tant morfològiques com fisiològiques La cèllula té una membrana que la separa del medi extern, i l’interior conté protoplasma —substància colloïdal de composició…

L’aterosclerosi és un trastorn molt freqüent que es caracteritza per un enduriment i engruiximent progressius de les artèries, deguts a l’aparició i el creixement d’unes plaques sobre la paret interna de les artèries, dites plaques d’ateroma i es componen bàsicament de diverses substàncies grasses com ara colesterol, teixit muscular, fibres elàstiques i restes cellulars Per bé que es desconeixen les causes d’aquesta malaltia, hom sap perfectament que diverses afeccions, hàbits i circumstàncies, coneguts com a factors de risc de l’aterosclerosi, n’afavoreixen l’aparició i l’…

Les primeres referències del funcionament d’aquest arxiu daten de mitjan s XIV, quan en temps de l’arquebisbe Pere Clasquerí 1358-80 es dictaren unes normes d’ordenació Tanmateix, no fou fins al s XVI que se n’establí l’organització així, se sap que el 1519 hi havia un secretari de l’arxiu, un notari civil de la ciutat El 1527 s’acordà la construcció d’un habitacle per a situar-lo damunt del claustre, al lloc on hi havia l’antiga llibreria A través dels llibres d’acords hi ha notícia de la confecció d’un inventari el 1548, mentre que l’any 1552 s’ordenà l’arxiu i es construí un armari de…

Desenvolupament enciclopèdic Redactat per diversos autors, és fruit de la reeixida activitat jurídica de l’escola catalana medieval de dret marítim, resultat de la intensa activitat comercial dels ports mediterranis de Catalunya i del procés precoç d’autonomia jurídica assolida pels mercaders catalans a partir del s XIII És un recull consuetudinari de pràctiques observades en diferents ciutats marítimes i de lleis provinents de tradicions anteriors És ben patent la influència d’altres codis marítims anteriors, com els d’Amalfi o Gènova Tracta temes com la propietat dels vaixells, l’…

L’obra Com indica el subtítol, Un dietari , El quadern gris és un recull, una dilatada successió d’anècdotes, d’instants presos de l’estudi d’allò viscut i de fets diversos de la vida de l’autor L’enorme valor del que és indispensable, el concret, subtil i fins i tot insignificant pren cos en aquest dietari, en què l’escriptor contempla la seva vida i decideix narrar-la, tot entenent l’escriptura com un mètode per a ordenar i esclarir el pensament, un acte de modesta comprensió del món i de la gent, un gest d’honestedat i, en certa mesura, de confessió sobre el caràcter de l’autor i les seves…

Escrita en forma de monòleg, evoca la joventut d’una dona de la menestralia d’un barri de Barcelona, la  Natàlia o Colometa, des d’abans de la República fins a una postguerra indeterminada Es tracta d’una existència corrent de dona casada amb fills, que la guerra converteix en dramàtica, primer, i en marginada, posteriorment Natàlia rememora la seva joventut que inicia quan, a la Festa Major de Gràcia, coneix Quimet, que li imposa el sobrenom de Colometa , amb el qual a partir de llavors tothom la coneix òrfena de mare, evoca el difícil prometatge amb Quimet, noi autoritari que la tiranitza,…

Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del segle XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I 1413 La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té com a causa l’entronització d’una…

Situació Les ruïnes d’aquest castell són situades al cim del turó on s’emplaça el poble del Far, avui deshabitat, que es troba a l’extrem oriental del terme, vora el camí del Llor a Comabella Mapa 34-14 361 Situació 31TCG612238 S’arriba al poble del Far per una estreta carretera asfaltada que surt del Llor en direcció N-E, en uns 2 km JRG-DRR-JIR-JMT Història El castell del Far tingué l’origen al segle XI i molt probablement el seu terme formava part de la quadra del proper nucli de Bellvei El lloc és esmentat l’any 1040, en què Llop Mir i la seva muller Bonadona donaren als esposos Girbert i…

Les ruïnes d’aquest castell es troben al capdamunt del tossal allargassat on s’assenta el poble de Montornès, prop de l’església parroquial En el seu origen formava part de la xarxa de castells del comtat de Manresa o marca del comtat d’Osona La primera notícia d’aquesta fortalesa es troba en el testament de Ramon Miró de l’any 1079, on consta que aquest posseïa el castro de Montornès Per un document de l’any 1119 se sap que Ponç Ollemar tenia en aquesta data la quarta part del castell de Montornès L’any 1133 el castell apareix en mans dels Cervera Guillem Dalmau de Cervera el llegà al seu…

Situació Vestigis de la primitiva església, descoberts l’any 1975 en construir un aparcament subterrani a la plaça de Sant Joan JR González Les restes d’aquesta antiga església es troben sota l’actual plaça de Sant Joan, davant mateix de la nova església de Sant Joan, d’estil neogòtic XEC-JRG Mapa 32-15 388 Situació 31TCG019099 Història La parròquia de Sant Joan fou una de les més actives i populoses de la ciutat Les seves primeres referències daten de la segona meitat del segle XII, moment en què ja rebia el nom de Sant Joan de la Plaça pel fet d’ésser situada al costat del mercat principal…